Dilluns, 29 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 17:03 

 15:27 
La policia reanima un nadó inconscient a un carrer de Santa Coloma de Gramenet

Agents de la Policia Local de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i dels Mossos d'Esquadra han reanimat un nadó que s'estava ofegant al carrer. Segons ha informat l'ajuntament de la localitat, els fets han passat aquest dissabte a les 02:45 hores, quan la Policia Local ha rebut l'alerta dels Mossos per un bebè que s'estava sufocant. Quan hi han arribat, la criatura estava inconscient, per la qual cosa li han fet maniobres de reanimació fins que ha recuperat la respiració i l'han pogut traslladar a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. El menor tenia una febre molt alta, segurament provocada per una infecció respiratòria, segons han explicat els serveis pediàtrics.

 14:59 

 14:45 

 14:28 

 13:37 

 13:14 

 13:04 
​Els Bombers donen per controlat l'incendi d'Àger, que ha cremat més de 70 hectàrees des de dilluns

Els cos dels Bombers han donat per controlat aquesta nit l'incendi d'Àger, a la Noguera, que des de dilluns ha cremat unes 71 hectàrees, totes dins del PEIN Serra del Montsec. El foc estava estabilitzat des de dimarts i durant aquest dies els efectius han remullat el terreny per evitar revifalles. Així, al llarg d'aquest dissabte, personal del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers es desplaçarà a la zona per revisar el perímetre i descartar punts calents. La causa del foc s'atribueix a l'accident d'un helicòpter que transportava material per a unes obres a la via del tren i que hauria tocat un fil elèctric.

 12:44 

 11:59 

 11:34 

 11:25 

 11:15 

 10:42 

 10:32 

 10:16 

 09:50 
La capella ardent de Núria Feliu s’instal·larà a la seu del districte de Sants-Montjuïc

La capella ardent de Núria Feliu s’instal·larà, tal com desitjava ella, aquest diumenge 24 de juliol, d’11 a 19 hores, a la sala de plens de la seu del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, al carrer de la Creu Coberta, 104.
L’acte de comiat amb les entitats i el veïnat de Sants es farà a l’església de Santa Maria de Sants, el mateix diumenge a les 20 hores.

 08:02 
Les portades

Recull de les portades dels principals diaris de paper espanyols i catalans, on destaca la mort de Núria Feliu

 22:16 
Govern i agents socials preacorden un Pacte Nacional per la Indústria amb almenys 2.800 milions en inversions

El Departament d'Empresa, sindicats i patronals han assolit un preacord per al nou Pacte Nacional per la Indústria, que preveu invertir almenys 2.800 milions d'euros fins al 2025. Segons ha avançat El Periódico i han confirmat a l'ACN fonts sindicals, l'acord es treballa des de fa mesos i aquest divendres s'ha acabat de definir a la taula del Pacte Nacional. Les mateixes fonts han explicat a l'ACN que la inversió podria superar la xifra que ha transcendit si es confirmen algunes subvencions europees sol·licitades. El rotatiu barceloní explica que el nou Pacte reforça partides per impulsar la transició energètica, potenciant les energies renovables i la rehabilitació d'edificis.

 18:47 
Interrompuda la circulació a l'R3 entre Sant Quirze de Besora i Ripoll per una deformació a la via

La línia 3 de Rodalies ha interromput la circulació entre Sant Quirze de Besora i Ripoll per una deformació a la via. Segons l'Ajuntament de Ripoll, la previsió de reparació no es preveu en cinc hores i, a hores d'ara, es desconeixen les causes de la deformació.
 

 18:45 
Giró aplaudeix la pujada de tipus d'interès i ho considera una mesura "valenta i necessària"

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha aplaudit aquest divendres la mesura del Banc Central Europeu de pujar en mig punt els tipus d'interès i ha assegurat que es tracta duna mesura "valenta, necessària i contundent". Giró ha considerat a més a més que les autoritats monetàries europees envien un "missatge clar" com és l'objectiu de reduir la inflació i la depreciació de l'euro. Sobre aquest darrer efecte, el conseller ha alertat que un euro dèbil impacta negativament en les importacions, com per exemple amb l'encariment de l'energia i les matèries primeres. 

 18:15 
L'ANC demana a la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre Pegasus que inclogui Espanya a les seves visites

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ha adreçat una carta a les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu per demanar que s'inclogui l'Estat a la llista de països que visitaran durant els propers mesos. L'òrgan investiga l’ús d’aquest programari espia, i de moment inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units, però no a Espanya. A la carta, Feliu fa arribar la seva "sorpresa i preocupació" pel fet que la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas "més gran" d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus, segons explica un comunicat de l'ANC aquest divendres.

 17:49 
El jurat declara Jorge Ignacio Palma culpable d'un abús sexual, sis intents d'homicidi i tres assassinats, entre els quals el de Marta Calvo

El jurat popular de València ha declarat aquest divendres Jorge Ignacio Palma culpable de la mort de tres dones (Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela), de l'intent de matar unes altres sis i d'un abús sexual. Alguns dels crims, com ara el de Marcela o Calvo -a qui va esquarterar- s'han considerat amb grau de crims masclistes.

 17:14 
Calviño es reafirma en la idoneïtat de l'impost a la banca i demana al sector que "contribueixi"

La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha dit al sector bancari que "pot i ha de contribuir a respondre a l'impacte de la guerra" d'Ucraïna amb el nou impost amb el qual treballa el govern espanyol. "Creiem clarament que és el moment d'ajudar a les famílies", ha afirmat aquest divendres després de reunir-se amb representants del sector. Calviño no ha avançat cap detall del tribut, però ha explicat que la previsió és que la proposició de llei que el crearà es presenti la setmana vinent, abans que acabi juliol. La vicepresidenta també ha constatat que "els bancs no comparteixen la decisió" del govern espanyol, però que l'executiu manté que "és la correcta per al repartiment just dels esforços econòmics"

 16:19 
El ple de Barcelona portarà a la Fiscalia el cas de les proves falses contra Trias del 2014

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres, a proposta de JxCat, portar a la fiscalia el cas de les proves falses contra l'exalcalde Xavier Trias el 2014. La proposició de Junts arriba una setmana després que es publiquessin els àudios on el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu reconeixia saber que les proves contra l’exalcalde eren falses en una conversa amb l’excomissari Villarejo. JxCat, ERC, PSC i comuns han votat a favor de denunciar el cas a la justícia. El PP s'ha abstingut en la votació i Ciutadans i Valents han votat en contra. Els comuns, tot i el seu sí, han retret a Junts que la proposició no hagi incorporat també una condemna els embats judicials que rep el govern municipal.

 15:20 
Les licitacions d'obra pública augmenten un 29% per l'impuls de les administracions locals en any prelectoral

Les obres licitades per administracions locals en any preelectoral i el projecte per soterrar la línia R2 a Montcada i Reixac han fet disparar la licitació d'obra pública a Catalunya fins als 1.967,6 milions en el primer semestre del 2022, un 29% més en relació amb el mateix període del 2021, segons l'informe que ha fet públic la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). Entre abril i juny, les licitacions han crescut un 7,2% en relació amb els tres mesos anteriors. En una roda de premsa, els contractistes han denunciat l'escenari "incert" pel sector, en plena espiral inflacionista; i han reclamat que s'actualitzin els preus per evitar que continuïn creixent "de manera alarmant" els concursos deserts.

 14:47 
Condemnat a tres anys i mig de presó per una agressió homòfoba al metro

​El jutjat penal 20 de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig de presó un home per un delicte de lesions greus amb l'agreujant de discriminació per motiu d'orientació sexual que va tenir lloc. El jutge també li imposa una ordre d'allunyament de 1.000 de la víctima i la prohibició de comunicar-se amb ella durant quatre anys i mig. L'agressor també haurà de pagar més d'11.000 euros. D'altra banda, el jutge ha acordat l'absolució de dos altres persones que també estaven acusades.

 13:10 
El govern espanyol traspassa la gestió de l'autopista B-23 a la Generalitat

L'autopista B-23, una de les portes d'accés al centre de Barcelona, passarà a estar administrada per la Generalitat de Catalunya i patirà una transformació en la direcció de la mobilitat sostenible. Així ho ha anunciat aquest divendres la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), Raquel Sánchez, qui ha valorat que el traspàs de competències des del govern espanyol "millorarà la mobilitat i la qualitat de vida dels ciutadans". La transferència s'emmarca en els fons europeus Next Generation i facilitarà la construcció d'un carril bus d'entrada addicional que ha de permetre reduir en 15 minuts el temps de trajecte dels més de 600 autobusos que es preveu que hi circulin. La seva inauguració està prevista pel 2024. Informa Marc Orts.

 09:48 
Brussel·les afegeix 54 individus i 10 entitats a la llista de sancions per la invasió d'Ucraïna

Brussel·les ha anunciat aquest divendres que amplia la llista de sancionats per la guerra d'Ucraïna, una mesura que forma part del setè paquet de sancions donat a conèixer aquesta setmana i que també contempla la prohibició d'importar or i joies. El nou llistat inclou diferents membres de les altes esferes polítiques i culturals del país, entre ells l'alcalde de Moscou, Sergey Sobyanin. La Unió Europea també hi ha afegit diversos alts càrrecs militars, polítics designats als territoris ucraïnesos envaïts per Rússia i el club de motoristes prorussos 'Llops nocturns', una associació obertament sexista i homòfoba i que manté estrets llaços amb el president rus, Vladímir Putin.

 08:00 
Detenen tres homes a Barcelona per més d'una desena de robatoris amb força a l'àrea metropolitana

Els Mossos d'Esquadra han detingut tres homes de 21, 36 i 47 anys com a presumptes autors de més d'una desena de robatoris amb força a entitats bancàries de Barcelona, El Prat de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat. Les detencions es van fer entre el 3 i el 7 de juliol i hi ha un quart home presumptament implicat que està investigat pels mateixos fets. La investigació es va iniciar a finals de febrer quan els mossos van tenir coneixement d'un robatori amb força en una entitat bancària de Sarrià-Sant Gervasi, on fora d'horari comercial dos homes van accedir a l'establiment amb un martell i a cops de peu van trencar la vidriera i van accedir-hi per sostreure principalment aparells d'electrònica.

 21:27 
Aragonès reivindica l'aliança "infranquejable" entre ciutadania i institucions que va permetre l'èxit dels Jocs de Barcelona

El president de la Generalitat ha dit que els Jocs van fer que Barcelona fos "protagonista del món i de la història", i va "omplir d'autoestima" els barcelonins i els catalans. Segons el president, els Jocs van ser l'èxit que necessitava el país i el llegat de "transformacions" es manté viu. "Les transformacions urbanístiques, de la visió internacional, associades al progrés i la prosperitat, però sobretot de l'estat d'ànim i l'orgull col·lectiu", ha dit Aragonès. Els Jocs, ha assegurat, van donar l'energia per mirar el futur amb ambició. "L'esperit olímpic del 92 ens demostra que no hi ha impossibles", ha reblat el president, que també ha recuperat la figura de l'alcalde Pasqual Maragall, que va "pensar en gran" amb una transformació de Barcelona que va "transformar el país sencer". El president ha reivindicat el llegat dels Jocs i ha insistit en la necessitat de seguir impulsant Barcelona i Catalunya per generar més benestar en la ciutadania. "L'èxit de Barcelona'92 s'explica per l'aliança infranquejable entre ciutadania i institucions", ha afirmat, i ha reivindicat els voluntaris.

 21:17 
Iceta reivindica Maragall: "Va tenir visió"

El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha reivindicat els èxits esportius dels Jocs del 92 i ha reivindicat Los Manolos, Peret, Freddie Mercuri i Montserrat Caballé. També ha volgut ressaltar les figures de Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch i "especialment" Pasqual Maragall. "Va tenir visió, des de la perspectiva esportiva i de renovació i regeneració d'una societat i una ciutat", ha dit el ministre. Iceta ha dit que a Barcelona hi havia ganes de "fer-la grossa" i de presentar-se com una ciutat oberta al món. "Les administracions es van posar d'acord: quan hi ha acord, les coses poden avançar. Però hi va haver acord perquè hi havia lideratge", ha remarcat, i ha demanat utilitzar els Jocs del 92 "per anar més lluny, més alt, més ràpid i ser olímpics".

 21:15 
El president del COE diu que els Jocs del 92 van canviar l'esport espanyol: "Després de Barcelona som un país triomfador"

El president del COE, Alejandro Blanco, ha dit que els Jocs van canviar la imatge d'Espanya i ha agraït als "bojos" de l'Ajuntament que l'any 1981 van decidir presentar candidatura olímpica. "Els Jocs de Barcelona segueixen vigents en tots els que vam ser-hi", ha dit. Blanco ha assenyalat que a partir dels Jocs del 92, els esportistes espanyols van començar a ser vistos de manera diferent arreu del món. "Després de Barcelona som un país triomfador", ha reblat. El secretari general del Comitè Paralímpic Espanyol ha reivindicat la feina dels voluntaris que van fer possible els Jocs, i ha assenyalat que aquella cita olímpica va "transformar la societat" gràcies a la imatge que van donar els esportistes paralímpics. També ha lamentat el fracàs dels Jocs d'Hivern i ha denunciat que no se'ls ha dit res durant les negociacions al Comitè Paralímpic. 

 20:51 
Collboni reivindica la voluntat de "molts ciutadans" d'acollir els Jocs Olímpics d'Hivern després del fracàs de la candidatura de 2030

L'acte, al Saló de Cent de l'Ajuntament, ha comptat amb els parlaments d'Aragonès i Colau, i també el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, el secretari general del Comitè Paralímpic Espanyol, Miguel Segarra, i el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni. El dirigent socialista ha reivindicat les persones "amb noms i cognoms" que van fer possible uns Jocs que van unir el sentiment català, espanyol i europeu, i ha reivindicat la voluntat "de molts ciutadans" de tenir uns nous Jocs Olímpics -els d'Hivern, en aquest cas- a Barcelona. Un discurs allunyat, en aquest sentit, de les tesis que defensa Colau. 

 20:51 
Colau reivindica els Jocs que van "meravellar el món" i demana "mirar el passat amb orgull però no amb nostàlgia"

La inauguració de l'acte ha anat a càrrec de l'alcaldessa Colau que ha reivindicat uns Jocs que van "meravellar el món" i van servir de "palanca de transformació" de la ciutat. Amb tot, ha demanat mirar el futur "amb orgull però sense nostàlgia" i no apostar per fer "més del mateix". L'alcaldessa ha assenyalat els "reptes ineludible" que té per davant Barcelona. "Cal una ciutat més justa i fer front a l'emergència climàtica i posa en perill la vida de les properes generacions, és necessària una ciutat més sostenible, impulsar una economia competitiva que reimpulsi Barcelona per una ciutat líder", ha dit l'alcaldessa. Colau també ha reivindicat els projectes que han optat per Barcelona, com el Congrés d'Arquitectura, el Mobile World Congress o la Copa Amèrica de Vela, entre d'altres.

 19:26 

 18:54 
Meritxell Serret presidirà la comissió d'investigació del Parlament sobre el «Catalangate»

​La diputada d'ERC i exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret, presidirà la comissió d'investigació del Parlament sobre el Catalangate. Així ho ha acordat la junta de portaveus en una reunió aquest dijous després del ple, amb el vot favorable d'ERC, Junts, comuns i la CUP. La presidència de la comissió havia provocat discrepàncies entre els dos principals partits independentistes, que finalment s'han resolt. Ciutadans ja ha comunicat que no hi participarà perquè considera que només servirà per "degradar la democràcia espanyola". L'espai ha de servir perquè hi desfilin compareixents -entre ells, alts càrrecs de l'Estat- per intentar esclarir els interrogants sobre l'espionatge o, si més no, posar en evidència l'escàndol, que també ha estat judicialitzat.

 17:08 

 16:57 
Joe Biden, positiu per Covid-19

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha donat positiu per coronavirus aquest dijous. Segons ha informat la Casa Blanca, el líder demòcrata ha quedat aïllat a la residència presidencial. Biden, de 79 anys, ha rebut les quatre dosis de la vacuna contra la Covid-19 i, segons ha informat el seu gabinet, només té símptomes lleus.
 

 16:48 

 15:52 
Comença la vacunació de la verola del mico a persones amb alt risc d'infecció

El centre comunitari BCN Checkpoint ha començat aquest dijous a administrar la vacuna de la verola del mico a persones amb un alt risc d'infecció. Catalunya té assignades 1.643 dosis i aquest centre n'ha rebut unes 700; en els pròxims dies, s'afegiran a la campanya l'Hospital Clínic i la Unitat d'ITS Drassanes-Vall d'Hebron. El director mèdic de BCN Checkpoint, Pep Coll, ha explicat que com que el nombre de dosis és limitat el que fan és prioritzar qui pot tenir més risc d'infecció o complicacions. És el centre qui contacta amb els usuaris per programar la cita. Coll ha dit que entre els usuaris hi ha preocupació i ha incidit a oferir informació entre les persones més exposades perquè puguin adoptar mesures preventives, a més de la vacuna.

 15:18 

 14:32 

 14:09 

El Ministeri de Cultura posa en marxa dilluns 25 de juliol el bo cultural per a joves que fan 18 anys el 2022

El Ministeri de Cultura obrirà dilluns vinent 25 de juliol la inscripció per rebre el bo cultural per als joves que fan 18 anys el 2022. Ho ha anunciat el titular de Cultura, Miquel Iceta, en roda de premsa aquest dijous. Iceta ha remarcat que els potencials beneficiaris tenen fins al 15 d'octubre per fer la sol·licitud i ha avisat que per fer-ho, serà necessari disposar d'un certificat digital. Els beneficiaris rebran una targeta moneder amb 400 euros que servirà per a la compra de llibres, entrades de teatre, cinema, concerts així com per a subscripcions a plataformes. Iceta ha remarcat que l'objectiu és "promoure els hàbits culturals" i "fer que els joves s'animin a experimentar" amb serveis als quals potser no havien accedit.

 13:50 
La UE dona llum verda al setè paquet de sancions contra Rússia que inclou la prohibició d'importar or i joies

La Unió Europea ha donat aquest dijous llum verda al setè paquet de sancions contra Rússia, que inclou la prohibició d'importar or i joies del país. Com a resposta a la guerra d'Ucraïna, els 27 han aprovat les noves restriccions, que també inclouen reforçar els controls de les exportacions de tecnologies avançades de "doble ús", és a dir, que es poden utilitzar també amb objectius militars. La nova ronda de sancions, proposada per Brussel·les divendres passat, també incrementa la llista negra de persones i entitats i "reforça" els requisits d'informació demanats a oligarques russos per "intensificar" la congelació d'actius.

 13:43 
Les vendes de les pimes catalanes van caure un 10,7% el 2020 per culpa de la pandèmia

Les vendes de les pimes catalanes van caure un 10,7% el 2020, a causa de la crisi sobrevinguda per la pandèmia de la Covid-19. Així ho indica l'Anuari de la pime catalana 2022, presentat aquest dijous per PIMEC, de la mà del Departament d'Empresa i el Banc Sabadell. Els resultats assenyalen que la rendibilitat financera neta de les companyies es va situar en un 4,5%, mentre que la rendibilitat econòmica en un 3,8%, el que suposa una caiguda d'un 3,8% i un 2,6% respectivament respecte del 2019. PIMEC i Generalitat han atribuït el manteniment de la rendibilitat en valors positius a la "resiliència" de les companyies, reforçada arran de l'experiència per la crisi del 2008, i a la posada en marxa de polítiques públiques com els ERTO.

 13:26 

 13:14 
El Grup Barnils condemna "l'intent de pressió i intimidació" d'autoritats i càrrecs polítics sobre periodistes

El Grup de Periodistes Ramon Barnils condemna "qualsevol intent de pressió i intimidació sobre periodistes" arran de les noves informacions publicades per NacióDigital sobre la intervenció de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per intentar aturar la polèmica sobre Francesc de Dalmases. "És intolerable que autoritats institucionals i càrrecs polítics de qualsevol signe intentin limitar o condicionar la tasca informativa fent ús del seu poder", ha assegurat en un tuit des del compte oficial del grup, del qual Dalmases n'és soci i que ha posat en marxa una investigació sobre el comportament del diputat de Junts. 

 13:08 
La Fiscalia demana arxivar les denúncies de Vox, Hablamos Español i Societat Civil Catalana contra Cambray

La Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivi les denúncies presentades per Vox, Hablamos Español i Societat Civil Catalana (SCC) contra el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en relació amb la sentència del 25% de castellà a les aules. Els denunciants l'acusaven de desobediència i prevaricació administrativa en considerar que no s'està executant la sentència del castellà. El fiscal considera que els fets presentats no tenen les característiques de l'il·lícit penal del que se l'acusava. D'altra banda, la Fiscalia ha arxivat també la investigació oberta arran d'una denúncia de Cs pels mateixos fets.

 12:59 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació