Dilluns, 29 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 12:55 
Junts i Demòcrates asposten per un "nou cicle d'ofensiva" per culminar el procés

El secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha reunit aquest dijous amb el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, a la seu de la formació democristiana independentista. Al llarg de la cita, segons ha assenyalat Demòcrates, els dos dirigents han apostat per "un nou cicle d'ofensiva" que serveixi per fer efectiva la independència. Junts i Demòcrates tenen signat un document de col·laboració titulat Lleials a l'1-O que va servir perquè concorressin plegats a les eleccions catalanes de l'any passat.
 

 12:47 

 12:38 

 12:26 

 12:11 
Puigneró acusa als comuns de "boicotejar" la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern i els demana "respecte" pel Pirineu

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha acusat als Comuns de "boicotejar" la candidatura per fer uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu al 2030 a través del govern municipal de Barcelona liderat per Ada Colau. En resposta a una interpel·lació sobre l'estratègia de futur per a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, Puigneró ha ironitzat que el Govern no actuarà com l'Ajuntament de Barcelona en la candidatura olímpica i ha refermat el compromís que els veïns del Pirineu puguin decidir en una consulta sobre els Jocs. Per això, el vicepresident ha demanat "respecte" i al seu torn, Parés ha respost que els han de donar "cap lliçó" perquè des de l'Ajuntament es va dir que es respectaria el posicionament de la gent del Pirineu.

 12:09 
Alsina assegura que el referèndum d'Escòcia serà "clau" per "entendre el futur polític de tot el continent"

La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha assegurat que el segon referèndum a Escòcia serà una data "clau" per "entendre el futur polític d'Escòcia i de tot el continent". En una interpel·lació al ple del Parlament ha volgut mostrar "tot el respecte" per la majoria independentista present al Parlament escocès, però també per "les credencials democràtiques" del Regne Unit, en acceptar la decisió. A més, ha remarcat que en el cas escocès "no es veurà policies ferint la societat civil ni rebentant col·legis electorals".Durant la seva intervenció, on també ha parlat de la guerra d'Ucraïna i de l'OTAN, ha apostat perquè Catalunya "aprofiti totes les tendències i oportunitats internacionals" per defensar els seus interessos.

 11:42 
Villarejo i Cospedal van conspirar per desprestigiar Pablo Iglesias amb informacions falses

L'excomissari José Manuel Villarejo i l'exsecretària general del PP i exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, van conspirar per difondre mentides a través dels mitjans contra el líder de Podem, Pablo Iglesias, l'any 2017. Segons uns àudios als quals ha tingut accés El País, Villarejo i Cospedal parlen sobre actuacions per difondre informació falsa creada per la policia patriòtica per desprestigiar el líder de Podem, com ara que tenia vincles amb la dictadura de l'Iran. A mesura que el partit morat guanya pes, s'intensifiquen les maniobres de les clavegueres per atacar l seva cúpula. Aquesta manera de fer es va allargar també durant l'etapa de Jorge Fernández Diaz al ministeri de l'Interior. Iglesias ja ha anunciat que estudiarà quin marge té per presentar accions legals per aquest fets.

 11:14 
Vaga per començar el nou curs: els sindicats educatius anuncien més protestes aquest setembre

El curs escolar 2022-23, marcat per l'avançament del calendari lectiu, començarà com ha acabat l'actual, amb protestes a escoles i instituts. Els sindicats han anunciat noves jornades de vaga i més mobilitzacions. Hi haurà aturades el 7 i el 28 de setembre, a més d'accions reivindicatives el 5 de setembre, data en què han de començar les classes a l'educació infantil i primària. Els representants sindicals han complert així l'amenaça de noves aturades que ja havien advertit en el tram final del curs.

 11:14 
Puigneró promet que desplegaran 1.700 quilòmetres més de fibra òptica i que arribarà a tots els municipis el 2024

El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha promès que la Generalitat desplegarà 1.700 quilòmetres més de fibra òptica i que arribarà a tots els municipis de Catalunya el 2024. Malgrat que l’objectiu inicial era que estiguessin connectats pel 2023, Puigneró ha admès aquest dijous que ho intentaran per l’any que ve, però que, si no es pot, ho aconseguiran al final de la legislatura. Apressat pel PSC, que en una interpel·lació al Parlament s’ha queixat de la baixa connectivitat als pobles petits, Puigneró ha defensat que per ara la prioritat són els municipis perquè, un cop fet això, serà “més fàcil” arribar als nuclis més petits.

 09:13 

 08:23 

 07:54 

 07:16 
Les portades

Recull de les portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols. Nadal, l'energia nuclear, Johnson i la despesa militar, alguns des temes destacats.

 07:03 

 21:27 

 21:03 

 20:41 

 20:16 

 20:08 

 19:32 

 18:39 

 17:20 

 17:02 

 16:29 

 15:56 
Vilagrà i Bolaños es reuniran de nou divendres al Palau de la Generalitat

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es reuniran aquest divendres al matí al Palau de la Generalitat per continuar avançant en la represa del diàleg. La trobada arriba dues setmanes després que els dos dirigents es trobessin a la Moncloa, quan es va acordar crear un "marc" per començar a dialogar. En els darrers dies, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que la taula de diàleg s'hauria de reunir de nou al juliol, però des del Govern asseguren que encara no es donen les condicions.

 15:30 

 15:17 
Tito Álvarez, sobre el nou decret llei que ha de regular les VTC: "És un tir en tota la línia de flotació de Cabify"

Els taxistes celebren el decret llei de la Generalitat que, a partir del pròxim mes d'octubre, ha de regular les VTC. Segons ha afirmat el portaveu d'Élite Taxi, Tito Álvarez, en una roda de premsa aquest dimecres, la nova regulació "aposta per un model sostenible que protegeix la ciutadania i blinda el sector del taxi". El decret llei, aprovat pel Consell Executiu i que sortirà publicat al DOGC demà, inclou nous requisits que les VTC hauran de complir per poder seguir prestant serveis urbans a Catalunya, com disposar de vehicles amb una longitud mínima de 4,90 metres o d'una assegurança idèntica a la dels taxis. Álvarez ha assegurat que el nou règim sancionador per incompliment d'aquests és "un tir en tota la línia de flotació de Cabify".

 14:32 

 14:00 

 12:48 

 12:41 

 12:34 

 10:57 
Josep Rull, únic candidat per presidir el consell nacional de Junts

L'exconseller Josep Rull s'ha postulat per presidir el consell nacional de Junts. Segons ha informat el partit, l'exconseller de Territori és l'únic candidat per encapçalar aquest òrgan de la formació. D'altra banda, Jordi Monrós i Marcel Padrós es disputen el càrrec de defensor de l'afiliat, mentre que gairebé una trentena de militants aspiren a ser membres del consell nacional i una dotzena a formar part de la comissió de garanties. A partir d'aquest dimecres i fins al 13 de juliol s'obre el període de recollida d'avals per obtenir aquests càrrecs del partit, que es votaran durant el congrés de les ponències polítiques i organitzativa del 15 i 16 de juliol a la Farga de l'Hospitalet.

 10:55 

 10:31 

 10:17 
Augmenten a 1.231 les persones que viuen al carrer a Barcelona, segons el darrer recompte d'Arrels

Arrels va comptar un total de 1.231 persones dormint al carrer durant el darrer recompte que va fer la nit del 15 de juny. La xifra és superior a les 1.064 persones trobades l'any passat i pràcticament la mateixa que les 1.239 del 2020. Els 522 voluntaris que van participar en el recompte van recórrer 61 barris de la ciutat. A més, l'equip de carrer d'Arrels ha aportar el seu coneixement sobre zones a les que no es va poder anar aquell dia i on tenen constància que també hi dorm gent al carrer. En total, s'han detectat aquestes 1.231 persones, com a mínim. Per districtes, Ciutat Vella concentra el 28% del total, amb 344 persones, seguida de l'Eixample amb el 24%, 297 persones; i Sants-Montjuïc, amb 183 (15%).

 10:14 

 09:13 

 08:41 

 07:42 

 07:42 

 07:11 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:03 

 21:12 

 20:48 

 20:15 
Barcelona reconeix una trentena de represaliats durant el tardofranquisme

L'Ajuntament de Barcelona ha reconegut aquest dimarts a la tarda una trentena de persones que van patir represàlies del règim franquista durant l'etapa final de la dictadura. L'acte ha tingut lloc al Saló de Cent de l'edifici consistorial i ha comptat amb la presència del regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, del regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, d'August Gil en representació de la Junta de Valoració, i de Roser Rius en nom dels reconeguts. Es tracta del primer reconeixement des de que el Plenari del Consell Municipal va aprovar el reglament que fixa els criteris perquè les víctimes del franquisme puguin ser reconegudes com a tal.

 19:43 

 17:57 
La CUP reclama a Junts i ERC "una proposta" per abordar el cas de Borràs i no avança què farà si va a judici

El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha reclamat a ERC i Junts "una proposta" per abordar la situació de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que està a un pas de judici per possible malversació de fons públics, prevaricació, frau administratiu i falsedat en document mercantil a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Pellicer no ha volgut avançar quina serà la posició de la CUP sobre una eventual suspensió de Borràs perquè volen que ERC i Junts es "responsabilitzin" ara d'una situació "previsible". "Nosaltres no la vam votar", ha recordat el diputat. De totes maneres, la CUP avisa que "l'independentisme no es pot permetre ni una ombra de corrupció". "No hi pot haver un projecte col·lectiu sotmès a interessos individuals", ha remarcat Pellicer.

 16:47 
Els Bombers declaren un nou incendi forestal a Pujalt (Anoia)

Els Bombers de la Generalitat han declarat un nou incendi forestal a Pujalt (Anoia). L'avís s'ha rebut a les 15:09 hores i el foc està confinat entre camins i camps llaurats. El flanc esquerre s'està treballant amb helicòpters bombarders i el dret ja no progressa. El cos hi és amb 35 dotacions, nou d'elles aèries. Segons dades provisionals, el foc afecta més de 17 hectàrees. En concret, 17,94. D'aquestes, 12,02 són agrícoles i 5,92 forestals.
   

 15:36 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació