Dilluns, 29 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 14:00 

 13:38 

 13:10 

 13:09 

 13:08 
El Parlament Europeu dona llum verda a l'entrada de Croàcia a la zona euro per al 2023

El Parlament Europeu ha donat llum verda a l'entrada de Croàcia a la zona euro per a l'1 de gener del 2023. Amb 539 vots a favor, 45 vots en contra i 48 abstencions, el ple d'Estrasburg ha emès aquest dimarts una opinió favorable a la candidatura del país, en línia amb els posicionaments del Consell Europeu i la Comissió Europea. Un cop feta la votació, la decisió del ple es traslladarà ara als diferents estats membres de l'eurozona, que adoptaran una decisió definitiva el pròxim 12 de juliol després d'haver consultat al Banc Central Europeu (BCE). Si Croàcia supera aquest darrer tràmit –es preveu que així sigui-, el país balcànic es convertirà en el vintè país de la Unió Europea en adoptar l'euro.

 12:27 
Torra recorre al TEDH la seva inhabilitació per no retirar la pancarta dels presos i els llaços grocs de Palau

L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha presentat un recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra la seva inhabilitació per no haver despenjat del Palau de la Generalitat quan se li va requerir la pancarta que demanava la llibertat dels polítics independentistes presos i els llaços grocs. Torra al·lega vulneració del dret a un jutge imparcial, del principi de legalitat penal i del dret de participació política. S’obre així el camí europeu del cas després de passar pel Tribunal Superior de Justícia, el Suprem i el TC. El recurs, presentat en català, considera que aquest és un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’estat espanyol.

 12:21 

 12:09 

 12:00 
Borràs i la mesa del Parlament reben oficialment la sentència que anul·la el vot de Lluís Puig

La mesa del Parlament, presidida per Laura Borràs, ha rebut ja oficialment la sentència que anul·la el vot delegat de l'exconseller i diputat de Junts Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. En aquests moments, la mesa debat com ha de procedir, ja que es tracta d'una sentència ferma que s'ha de decidir si s'acata i, per tant, Puig no vota ja al ple que arrencarà aquest dimecres, o bé si l'aposta de Borràs és desobeir i mantenir el vot. Informa Sara González

 11:35 
L'Audiència de Barcelona atura l'intent del jutge d'investigar el patrimoni d'Alay i li demana que ho justifiqui millor

L’Audiència de Barcelona ha estimat parcialment el recurs interposat per la Fiscalia i ha revocat una interlocutòria del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona que acordava la pràctica de diverses diligències respecte a Josep Lluís Alay, en concret investigar el seu patrimoni. La sala demana al magistrat que torni a dictar una resolució on motiva de forma concreta la pràctica d’aquestes diligències. Al seu parer, la motivació de la resolució és “concisa” i creu que en aquest cas, tenint en compte que el procés penal sobre les presumptes subvencions il·lícites de la Diputació de Barcelona es va obrir fa 6 anys, cal un “plus de motivació” que justifiqui aquesta nova investigació.

 11:31 

 11:26 
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, compareixerà a la una

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, farà una compareixença des del seu despatx de la cambra a la una al migdia. A hores d'ara, encara no s'ha rebut oficialment la notificació de la sentència que anul·la el vot delegat de Lluís Puig. Borràs també està a l'espera de l'obertura del judici oral pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Informa Sara González

 10:32 

 10:18 

 09:58 

 09:00 

 08:08 

 07:53 

 07:38 

 07:38 

 21:39 

 20:27 

 18:33 

 18:24 
Més de 30 dotacions de Bombers en l'incendi d'un camp de blat a l'Urgell

Pocs minuts després de les cinc de la tarda, els Bombers han rebut l'avís d'un incendi en un camp de blat de Rocallaura, al terme municipal de Vallbona de les Monges (Urgell). El cos hi ha desplaçat 31 dotacions, de les quals 8 són aèries.

 18:09 
Protesta a l'ICAB contra Marchena

Desenes de persones s'han concentrat a les portes de l'ICAB per protestar contra la presència del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, sobre intel·ligència artificial i procés penal. A l'interior de la sala, diversos juristes han plantat el magistrat i han marxat com a senyal d'oposició a la decisió de la direcció de l'ICAB de convidar el ponent de la sentència de l'1-O, que va condemnar a penes d'entre nou i tretze anys de presó els líders del procés. La protesta ha estat impulsada per l'ANC i Òmnium Cultural. 

 18:08 
Òmnium espera que es revoqui la sentència del 25% de castellà després que el TSJC hagi admès que no té cobertura legal

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha confiat que "s'invalidi i es revoqui la sentència del 25% de castellà a les aules" després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi admès que el marc normatiu ha canviat i que la resolució que fixava aquest percentatge és inaplicable. El TSJC ha reconegut que la nova llei i el decret del govern sobre la llengua a l'escola impedeix executar la sentència del 25% de castellà que havia dictat anteriorment, però ha preguntat a les parts personades en el casi si hauria de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC).

 17:45 

 17:38 

 17:33 

 15:19 

 14:45 
El Suprem porta a Europa una macrodemanda de milers d'afectats per les clàusules sòl

El Tribunal Suprem ha portat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la demanda plantejada per l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) de milers d'afectats espanyols contra més de 40 bancs per les clàusules sòl. Una de les preguntes que eleva el Suprem a Luxemburg és si es pot fer un "enjudiciament abstracte" de milers de casos de diferents bancs "sense tenir en compte el nivell d'informació precontractual ofert sobre la càrrega jurídica i econòmica de la clàusula, ni la resta de les circumstàncies concurrents en cada cas, en el moment de la contractació". El ple de la sala estudiava des de feia setmanes la sentència de l'Audiència de Madrid, que va donar la raó a milers d'afectats per aquestes clàusules i va ordenar als bancs que tornessin tots els diners cobrats irregularment.

 14:55 

 14:45 

 14:38 

 13:58 

 13:43 

 13:37 

 13:36 

 13:03 

 13:01 
Vilalta demana "explicacions i decisions" a Borràs sobre el cas judicial i planteja activar l'article 25.4 "quan pertoqui"

La secretària general adjunta també ha fet referència al cas de Laura Borràs. Vilalta ha dit que qui ha de dir alguna cosa és la presidenta del Parlament i ha dit que n'esperen "explicacions, decisions i propostes" un cop s'obri judici oral. "És la presidenta del Parlament i no pot actuar només com a persona individual. És la màxima representant d'aquesta institució i ha d'actuar preservant la institució i el prestigi, i defensant-ne l'exemplaritat i honorabilitat", ha dit la dirigent d'ERC. Els republicans esperaran les decisions de Borràs i Vilalta ha remarcat que tothom es mereix un judici just i la presumpció d'innocència, però també ha recordat que el reglament del Parlament és molt clar 25.4. "Rement-nos als fets i acusacions, cal activar el reglament del Parlament quan pertoqui", ha dit. En tot cas, Vilalta ha demanat a Borràs que "no arrossegui el Parlament i l'independentisme" a causes judicials "tacades de corrupció". "No és repressió, hi ha acusacions de mala praxi", ha dit. 

 12:58 

 12:52 
ERC considera una "victòria parcial" la resolució del TSJC que constata que la sentència del 25% no es pot aplicar

Marta Vilalta ha valorat la resolució del TSJC sobre la sentència del 25% i ha dit que és un "victòria parcial de la política i els consensos". "El TSJC diu que és impossible executar la sentència perquè ha canviat el marc legal, i això demostra que va valdre la pena fer tot el possible per protegir el català", ha remarcat la dirigent d'ERC, que ha ressaltat la importància de l'estratègia seguida en els darrers mesos. "L'escola no entén de percentatges sinó de criteris pedagògics", ha dit, i ha reivindicat que els republicans han estat "reconstructors de consensos" per protegir el model d'escola catalana. "La sentència del 25% de castellà no es pot executar", ha reblat. Ara, el TSJC portarà la nova legislació al Tribunal Constitucional (TC) i Vilalta ha recordat que el Consell de Garanties Estatutàries ha avalat la nova legislació. 
 

 12:50 

 12:26 

 12:14 

 12:01 
Isabel Rodríguez creu que Feijóo té una "estratègia de conspiració" comparable a la de l'11-M

La portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha atribuït al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, una "estratègia de conspiració" que ha comparat amb la del 11-M, en referència als atemptats a Atocha. "Intenta dir als espanyols que el govern està en una estratègia d'usurpar les urnes quan encara no s'han convocat les eleccions. Diu que és moderat i està en un discurs que ni Trump, ni Casado ni Rajoy", ha sentenciat en una entrevista a Tele 5. 

 11:48 

 11:37 

 11:32 

 11:10 
El judici a Torrent i la mesa del Parlament serà finalment els dies 26, 27 i 28 d'octubre

El judici a Roger Torrent i la resta de membres independentistes de l'antiga mesa del Parlament serà finalment els dies 26, 27 i 28 d'octubre. Així ho ha comunicat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després que la setmana passada s'ajornés la vista oral arran de la recusació del president del tribunal, Jesús María Barrientos, per manca d'imparcialitat. Els quatre membres de la mesa s'enfronten a penes d'inhabilitació i multa per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional arran del debat i votació de dues propostes de resolucions l'any 2019 sobre monarquia i autodeterminació. Informa Bernat Surroca.

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació