Dimarts, 30 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 07:03 

 22:46 

 22:04 

 20:30 
Turquia aixeca el veto a Suècia i Finlàndia per entrar a l'OTAN

El president turc, Recep Tayip Erdogan, ha aixecat finalment el veto a Finlàndia i Suècia perquè puguin entrar a l'OTAN. Després de setmanes de bloqueig per part de Turquia, ja que la resta de països membres donaven l'aprovat a l'entrada dels nòrdics a l'Aliança, finalment podran iniciar els tràmits d'accés. El canvi de decisió ha arribat després d'una reunió a Madrid, on se celebra la cimera de l'OTAN, entre Turquia, l'Aliança, Suècia i Finlàndia.

 19:43 

 19:20 
Puigneró reclama al PSC que es quadri davant de Sánchez: "El 34% d'execució d'inversions no es pot tornar a repetir"

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha reclamat al PSC que es quadri davant del president espanyol, Pedro Sánchez, per aconseguir que l'Estat executi les inversions en infraestructures que té pressupostades. "El 34% d'execució de les inversions no es pot tornar a reptetir", ha alertat al ple del Parlament. Puigneró ha respost una interpel·lació del PSC-Units sobre infraestructures retraient als socialistes catalans que tinguin dos ministres al govern espanyol –el de Cultura i Esports, Miquel Iceta, i la de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez– però que "no són capaços d'aconseguir res: ni Jocs Olímpics ni una execució de les infraestructures".

 19:10 

 18:12 
Onze dotacions de Bombers activades contra un incendi en una empresa de Castellbisbal

Els Bombers han activat aquesta tarda onze dotacions per extingir un incendi en una empresa ubicada al carrer Potosí de Castellbisbal. L'avís del foc s'ha donat a dos quarts de sis de la tarda i les flames han cremat totalment una pila de bales de paper de 400 metres quadrats. Els membres del cos han marcat línies de contenció al seu voltant per evitar que el foc es propagui a una altra pila.

 17:39 

 17:05 
Interrompuda la circulació de la línia R3 de Rodalies entre Sant Quirze de Besora i Ripoll per la caiguda d'un arbre

La circulació ferroviària de la línia R3 de Rodalies entre Sant Quirze de Besora i Ripoll es troba interrompuda a causa d’un arbre que ha caigut sobre la catenària, segons ha informat Renfe. A aquesta hora s’està gestionant un servei alternatiu per carretera entre Manlleu i Ripoll pels viatgers de la línia R3. Renfe està informant els afectats a través de tots els seus canals de comunicació i atenció al client.

 15:54 
La Fiscalia investigarà les morts de migrants a Melilla

La Fiscalia ha decidit, finalment, obrir una investigació sobre la mort d'almenys una vintena de migrants a la frontera de Melilla quan intentaven accedir a Espanya. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado ha deixat en mans de la fiscal de sala d'estrangeria "la investigació de les circumstàncies" en què van perdre la vida en territori marroquí. La Fiscalia ha explicat que la decisió d'obrir una investigació es basa en "la transcendència i gravetat dels fets, que podrien afectar els drets humans i els drets fonamentals de les persones, així com en la singularitat i complexitat de la investigació".

 15:54 

 15:10 
Els taxistes amenacen amb una vaga indefinida a Barcelona si no es regulen les llicències VTC

El sector del taxi amenaça amb noves mobilitzacions si el Govern no modifica el decret llei que ha de regular les VTC un cop expiri el decret Ábalos, a finals del mes de setembre. En una atenció als mitjans aquest dimarts, el portaveu d'Élite Taxi, Tito Álvarez, ha afirmat que el sector "està molt emprenyat" amb l'esborrany del decret que el Departament de Territori ha preparat. Segons el portaveu, les mesures que el Govern està plantejant "van en contra del sector". Davant d'això, ha avisat que els taxistes iniciaran "mobilitzacions que acabaran amb una aturada indefinida", si no hi ha canvis en el text. Per ara, les associacions de taxis es reuniran aquest dimecres amb el Departament de Territori per negociar-ne el contingut. "No entenem per què se'ls hi està fent un vestit a mida perquè es quedin", ha lamentat el portaveu d'Élite Taxi.

 14:32 
El Congrés dels Diputats farà una comissió d'investigació per la causa de Rajoy a Andorra

La Junta de Portaveus ha aprovat aquest dimarts crear una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats per la causa oberta per la justícia andorrana per la "presumpta intromissió a la sobirania d'Andorra per part de responsables polítics espanyols, així com d'entramats parapolicials en el marc de la denominada 'Operació Catalunya'". ERC, JxCat, PDECat, la CUP, Bildu i BNG van registrar la petició fa deu dies després que un jutjat andorrà admetès a tràmit una querella contra l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, dos dels seus ministres -Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro- i tres exalts càrrecs més per una presumpta extorsió a directius de Banca Privada d'Andorra perquè facilitessin informació sobre els comptes de polítics catalans.

 14:22 
Els farmacèutics de Barcelona aplaudeixen l'aprovació de l'informe de l'ús terapèutic del cannabis al Congrés i demanen poder distribuir-lo 

El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) ha valorat positivament que la Comissió de Sanitat i Consum del Congrés dels Diputats hagi aprovat l’informe amb la proposta de conclusions i recomanacions sobre la regulació de l’ús terapèutic del cànnabis i ha demanat poder-lo distribuir en els seus establiments. Amb aquesta regulació, es dona resposta a una reivindicació que ja s’havia fet anteriorment des del COFB. El col·legi havia constatat, a través de la xarxa de farmàcies comunitàries, que hi havia una demanda social creixent dels usos del cànnabis medicinal, no sempre cobertes pel vademècum del país tot i disposar d'evidència clínica, i advocava per donar respostes sanitàries que garantissin la seguretat dels tractaments en aquest camp.

 13:46 

 13:43 
L'Audiència Nacional nega que els condemnats pel 17-A patissin indefensió

L'Audiència Nacional ha rebutjat els recursos de dos dels condemnats pels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils en què sol·licitaven la nul·litat d'actuacions en aplicació de la denominada doctrina Atristain que va fixar el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) en relació amb la validesa de les declaracions dels detinguts en situació d'incomunicació. En dues interlocutòries, el tribunal rebutja la nul·litat d'actuacions sol·licitades per Mohammad Houli Chemlal i Driss Oukabir, condemnats a 53 anys i mig de presó i a 46 anys, respectivament, en considerar que no es van vulnerar els seus drets per declarar incomunicats després de la detenció, tal com sol·licitaven les seves defenses.

 13:41 

 13:31 

 13:07 
«La finestra indiscreta», el mític programa de Catalunya Ràdio, celebra el seu 35è aniversari amb la projecció a la Filmoteca de Catalunya de la pel·lícula que li dona nom

Demà dimecres, 29 de juny, a partir de les 20.00, La finestra indiscreta farà un acte a la Filmoteca de Catalunya per commemorar que compleix 35 anys en emissió. L'espai de cinema és un dels més longeus de Catalunya Ràdio, i Àlex Gorina és l’únic realitzador de l'emissora que acredita 35 anys ininterromputs presentant el mateix programa. La celebració dels 35 anys del programa començarà amb una presentació d’Àlex Gorina i del director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau. Tots dos faran un breu repàs de la trajectòria del programa i del cinema durant les últimes tres dècades i mitja, a més d’introduir el clàssic del 1954, que es podrà veure just després.

 12:40 

 12:36 
La Unió Europea aprova l'extensió del passaport Covid fins al 30 de juny de 2023

La Unió Europea ha aprovat de forma definitiva ampliar la vigència del certificat Covid un any més, fins al 30 de juny de 2023, després que el Parlament Europeu donés llum verda a la mesura la setmana passada. En un comunicat publicat aquest dimarts, però, la UE assenyala que, si l'evolució de la pandèmia ho permet, el certificat pot ser eliminat abans. A banda de la pròrroga, Brussel·les també ha anunciat que la Comissió Europea haurà de presentar un informe abans del 31 de desembre d'aquest any sobre l'ús del certificat, que pot anar acompanyat de noves propostes legislatives que optin per prolongar o eliminar la mesura, depenent de la situació sanitària.

 11:15 
ERC sol·licita la compareixença al Parlament de la delegada del Govern pel cas de l'intent de captació del jove independentista

ERC registrarà una petició de compareixença al Parlament de la delegada del govern espanyol, Maria Eugència Gay, perquè aporti "tota la informació de la qual disposi" sobre el presumpte intent del Departament de Seguretat Nacional (DNS) de captar el passat 28 de març un jove independentista per aconseguir informació de Jovent Republicà i Batec. Aquesta mateixa tarda, els republicans anunciaran també accions al Congrés en la mateixa línia. "Em sento utilitzat. Faig una crida atots els joves que es puguin trobar en situació similar perquè ho denunciïn", ha explicat Enric Pérez, el jove afectat, que ha admès que procura sortir "el mínim de casa". Informa Sara González

 11:22 
L'ONU condemna la mort dels 23 migrants a la frontera de Melilla i urgeix Espanya i el Marroc a investigar els fets

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha urgit Espanya i el Marroc a obrir una investigació perquè es dirimeixin responsabilitats sobre la mort de 23 persones a Melilla que intentaven travessar la frontera cap a territori espanyol el passat divendres. En un comunicat publicat aquest dimarts, l'organisme internacional també ha condemnat els fets i ha exigit a la Unió Europea (UE) "ampliar la disponibilitat de vies per una migració segura i ordenada", així com "prendre mesures per garantir i respectar el dret a buscar i rebre asil". Per altra banda, l'ONU ha afirmat que la tragèdia es podria haver evitat "si s'hagués incorporat un enfocament integral basat en els drets a les polítiques de frontera".

 10:37 
La mesa del Parlament no ha rebut encara la sentència del TC que anul·la el vot delegat de Lluís Puig

La mesa del Parlament està reunida aquest dimarts des de quarts de nou del matí sense que encara hagi arribat oficialment la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el vot delegat de Lluís Puig. Si aquest escenari es manté, el diputat de Junts podrà votar encara en el ple que arrenca aquesta tarda. En cas que arribi, la mesa, presidida per Laura Borràs, s'haurà de tornar a reunir per abordar l'aplicació de la sentència. Informa Sara González

 10:19 
Ada Colau penja la bandera de San Martí al balcó de l'Ajuntament de Barcelona pel Dia de l'Orgull LGTBI

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reivindicat aquest dimarts 28-J -Dia Internacional pels Drets del Col·lectiu LGTBI- que la diversitat és "l'única normalitat". De fet, l'alcaldessa ha reivindicat la diversitat com una "fortalesa" de la ciutat, remarcant que Barcelona és "orgullosament diversa". Colau també ha enviat un missatge de suport a les persones que poden ser discriminades o tenir por "per ser com son i estimar a qui estimen" i ha sentenciat que "volem que a Barcelona no es pateixi per ser qui és". Acompanyada de representants de les entitats Migració, acollida i diversitat LGTBI (ACATHI) i Chrysallis, Colau ha penjat el penó amb l'Arc de Sant Martí al balcó de l'Ajuntament.

 09:44 
8 de cada 10 llars tenen contractada més potència elèctrica de la que necessiten

Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), un 78% de les llars de l'Estat tenen contractada més potència elèctrica de la que necessiten. Així ho ha conclòs el seu darrer panel de llars, l'enquesta semestral que l'organisme acaba de publicar i que recull dades de finals de 2021, quan els preus de l'electricitat ja encadenaven rècords. Aquesta és la primera vegada que el panel recull informació sobre l'excedent de potència contractada, després de l'entrada en vigor del nou sistema de tarifació per hores. A l'enquesta, també es confirma que a finals d'any els clients del mercat lliure van pagar, per primera vegada, menys que els del regulat.


 

 08:31 
L'admissió a tràmit de la querella d'Òmnium contra el «Catalangate» demostra, per Antich, ​«que la filtració de dades s'ha produït»

Pel president d'Òmnium, Xavier Antich, l'admissió a tràmit de la querella de l'organització contra el Catalangate demostra que "la filtració de dades s'ha produït". El jutjat d'instrucció 21 de Barcelona l'ha admès, parcialment, per drets fonamentals. A més a més, el tribunal també dona instruccions per accedir a les terminals i procedir a determinar si s'han instal·lat programes d'extracció de dades, i en cas afirmatiu, procedir a la identificació dels autors. Antich també ha explicat, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, que recorreran la decisió del jutjat de no investigar NSO, comercialitzadora del programa espia, per ser una empresa estrangera de la qual el tribunal barceloní no té jurisdicció. A banda d'això, pel tribunal NSO no és responsable de l'ús que se li doni al seu producte. Per Òmnium, cap de les dues coses és "sostenible jurídicament". Sobre quan estima que pot allargar-se el poder judicial, Antich ha dit que no "contem que això duri dues setmanes, això passa quan el sistema judicial té algun interès".
 

 08:27 
Lambán hi torna contra l'independentisme: "Els considero supremacistes"

Javier Lambán no en té prou i torna a atacar contra l'independentisme, definint al moviment i al Govern de "supremacistes". El president de l'Aragó, en una entrevista a La Vanguardia, també ha definit de "manipulació absoluta" que el titllin de catalanòfob per ser antiindependentista. En la mateixa conversa acusa el president del COE d'arrossegar l'Aragó cap al posicionament de Catalunya en relació amb els fracassats Jocs d'Hivern i demana més acords entre el PSOE i el PP.

 07:48 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols. 

 07:03 

 22:42 

 22:10 

 22:10 

 22:08 

 22:00 

 21:51 

 21:31 
Aragonès i Colau demanen davant Sánchez una investigació per les morts d'immigrants a Melilla

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dilluns una investigació per les morts de desenes d'immigrants a Melilla. Ho ha fet directament davant Pedro Sánchez, president del govern espanyol, amb qui comparteix espai en l'entrega de premis de Pimec celebrat al Camp Nou. En la part inicial de la seva intervenció, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, li ha fet costat. En clau política, ha demanat col·laboració entre l'Estat i la Generalitat allunyada de "partidismes".
 

 20:43 
Aragonès i Sánchez se saluden abans de l'entrega de premis de Pimec al Camp Nou

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha saludat aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la seva arribada al Camp Nou per l'entrega de premis de la patronal Pimec. És la segona que coincideixen en un acte a Barcelona des de l'esclat del Catalangate.
 

 20:25 

 19:05 

 18:31 
Cambray demana per carta al govern espanyol que mantingui els recursos addicionals per la Covid al sector educatiu

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, ha admès que el curs ha estat marcat encara per la pandèmia i el conseller ha dit que el sistema educatiu ha d'aprendre del que ha passat aquests darrers any. "Ens ha tocat fer coses com no les havíem fet mai i per això hem de començar una nova etapa", ha assegurat, i ha insistit que les novetats que hi haurà de cara al curs vinent "no seran totes alhora" i seran "bones per a l'alumnat". La pandèmia ha tingut conseqüències evidents: segons ha detallat Cambray, el sistema educatiu té ara més alumnat vulnerable, i l'alumnat vulnerable ho és més ara que abans de la pandèmia. "Hem de destinar tots els recursos al sistema educatiu català i hi hem de sumar tot el que teníem fins ara i tot el que puguem afegir", ha afirmat. Per això, ha reclamat al govern espanyol -dimarts mateix enviarà una carta a la ministra d'Educació, Pilar Alegría- que mantingui els recursos addicionals de la Covid-19. 
 

 18:13 
El TC anul·la la delegació de vot del diputat de Junts Lluís Puig al Parlament

La sala segona del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat aquest dilluns la delegació del vot al Parlament de l'exconseller de Cultura i actual diputat de JxCat Lluís Puig, exiliat a Bèlgica des del 2017. Arran d'un recurs del líder del PSC Salvador Illa el tribunal anul·la l'acord de la presidenta de la cambra, Laura Borràs, del 25 de març de l'any passat que admetia la sol·licitud de Puig de delegar el seu vot. També anul·la l'acord de la Mesa de l'endemà que confirmava la delegació de vot. Segons el tribunal, els dos acords van vulnerar el dret del PSC i altres diputats a exercir funcions representatives i dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants. La Mesa del Parlament abordarà la decisió del TC durant la reunió de demà a les 9 hores, abans de l'inici del ple de la tarda, segons fonts de la Presidència consultades per l'ACN.

 17:30 

 17:06 
Rússia bombardeja un centre comercial amb més de mil persones a Ucraïna

Les forces russes han atacat aquest dilluns un centre comercial a la localitat ucraïnesa de Krementxuk en el qual, segons el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, hi havia més d'un miler de persones, fet que anticiparia un alt nombre de víctimes. Zelenski ha informat a Telegram que el centre ha estat impactat per diversos míssils i, com a conseqüència, s'ha desencadenat un incendi. El president ha difós imatges de l'establiment en flames i amb un fum intens. Les primeres investigacions apunten a un mínim de dos morts i desenes de ferits.

 15:50 
L'Audiència Nacional arxiva la causa per finançament il·legal contra Podem

L'Audiència Nacional ha arxivat la investigació per suposat finançament il·legal de Podem. El magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d'instrucció número 6 ha dictat una providència que acorda el sobreseïment i arxivament de la causa i deixa sense efecte les diligències d'investigació acordades, després de l'ordre rebuda en el mateix sentit per part de la secció tercera de la Sala Penal de la mateixa Audiència, i tal com havia demanat la fiscalia.

 

 14:35 

 14:02 

 13:40 

 13:26 
Junts posa condicions per negociar amb el govern espanyol: amnistia, autodeterminació i garanties

El portaveu de Junts, Josep Rius, ha dit que les paraules del president del govern espanyol ha dit que les paraules de Sánchez "constaten el fracàs" de la taula de diàleg entre "ERC i PSOE" i que no ha servit per abordar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. El portaveu ha dit també que va ser un error "vetar" la presència de Junts a la taula. "Sense Junts no es pot resoldre el conflicte polític", ha dit, i ha considerat que les manifestacions de Sánchez són una "rectificació". "Si deixa de ser una taula de diàleg i es converteix un procés de negociació, Junts hi serà", ha dit. Perquè el partit hi sigui, però, calen tres condicions: que s'abordi "l'essència del conflicte" i, per tant, es faci una llei d'amnistia que acabi amb la repressió abans d'acabar la legislatura; l'exercici del dret a l'autodeterminació amb un referèndum pactat; i per últim, ha de ser un espai de negociació amb "garanties" per poder monitoritzar els acords. En tot cas, Rius ha remarcat que és clau que hi hagi garanties, perquè el PSOE no compleix els acords a què es compromet.

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació