Dimarts, 23 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 15:43 

 14:48 
Rússia rebutja les condicions de Biden per dialogar sobre Ucraïna

Rússia ha rebutjat aquest divendres les condicions plantejades pel president dels Estats Units, Joe Biden, per dialogar sobre Ucraïna. "Què ha dit Biden en realitat? Ha dit que les negociacions només són possibles si Putin abandona Ucraïna", ha assegurat el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, tot assenyalant que "evidentment" Moscou no està disposat a aturar l'ofensiva militar a Ucraïna. "L'operació militar especial continuarà", ha indicat el portaveu del Kremlin, tot avisant que la posició de Biden "complica" qualsevol diàleg. El president dels Estats Units havia assegurat que estaria disposat a parlar amb Putin si el líder rus estigués "buscant una manera d'acabar la guerra".

 14:05 
La CUP acusa Junts de bloquejar la creació d'un mecanisme de control extern dels Mossos

La diputada de la CUP i presidenta de la comissió d'estudi sobre el model policial del Parlament, Dolors Sabater, ha carregat aquest divendres contra Junts, a qui acusa d'haver bloquejat la creació d'un mecanisme de control extern dels Mossos d'Esquadra. Només ERC, CUP i comuns han votat a favor de la creació d'aquest mecanisme, que proposaven entitats que treballen pels drets humans com Irídia o Amnistia. "Que no ho haguem aconseguit pel vot contrari de Junts és una cosa que la societat no podrà entendre", ha valorat Sabater en una declaració als mitjans després de celebrar-se la sessió de conclusions d'aquesta comissió que va iniciar-se ara fa un any. La diputada anticapitalista també ha lamentat que no s'hagi aprovat la supressió definitiva del foam com demanava la seva formació. Informen Bernat Surroca i Carme Rocamora.

 13:51 

 13:39 
Irídia i Amnistia lamenten "profundament" que no es creï un mecanisme de control extern dels Mossos

Irídia i Amnistia han lamentat que els grups parlamentaris no hagin aconseguit posar-se d'acord per impulsar per llei la creació d'un mecanisme de control als Mossos d'Esquadra, una de les qüestions clau que es van plantejar ara fa un any els partits a partir de la creació de la comissió d'estudi sobre el model policial de la cambra catalana. Finalment aquest divendres, en la sessió sobre les conclusions de la comissió, no ha tirat endavant cap iniciativa relacionada amb el control. "Ho lamentem profundament", ha dit a la premsa l'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa després d'haver assistit a la comissió, i ha assegurat que continuaran treballant. Tot i el bloqueig al mecanisme de control, Franquesa ha valorat que s'han aprovat altres qüestions "importants" com l'eliminació dels projectils més lesius del foam o la creació d'una oficina d'atenció a les víctimes de la violència "institucional". Informen Bernat Surroca i Carme Rocamora.

 13:36 

 12:07 

 11:53 

 11:14 

Els comuns aposten per eliminar el foam i crear un mecanisme de control "per llei"

Des dels comuns, Marc Parès ha mostrat la seva "decepció" per la manca de valentia d'alguns grups per fer els canvis que requereix el cos a favor de dels "drets humans". "Parlar és molt fàcil però no hem estat capaços de ser prou ambiciosos ni prou valents per prendre decisions", ha lamentat. Ha defensat eliminar el foam i tècniques com el carrussel perquè sinó exercir el dret de manifestar-se a Catalunya "és un risc", i ha interpel·lat directament a ERC perquè donin suport als canvis que proposen: "Siguin valents, tots tenim contradiccions quan governem, però hem de ser valents i responsables". I també ha interpel·lat a Junts perquè doni suport a què el Parlament crei per llei un mecanisme extern de control: "És un element de mínims. S'haurien de repensar que no siguin capaços de votar una cosa tan bàsica", ha afegit.

 11:03 
Maria Arnal i Marcel Bagés anuncien que se separen musicalment

El grup format per Maria Arnal i Marcel Bagés se separen, segons ha explicat la cantant a Instagram. Arnal va anunciar fa dues setmanes que actuaria a Mèxic i va assenyalar que era un concert molt especial per a ella perquè presentaria noves cançons que ha estat component i seria també “el primer concert” del seu nou camí. “Us separeu amb en Marcel?”, li ha preguntat un seguidor. “Sí, però és una bona notícia, els dos estem molt contents amb els nous camins”, ha contestat ella. Maria Arnal i Marcel Bagés han publicat dos discos: 45 cerebros y 1 corazón (2017) i Clamor (2021) i actualment tots dos havien començat altres projectes.

 10:50 
La CUP defensa prohibir el foam, eliminar les unitats d'ordre públic i obrir una comissió d'investigació per "fer neteja" als Mossos

El portaveu de la CUP, Xavier Pellicer, ha dit que definir la seguretat no és una qüestió tècnica, sinó política i social. "Situar-ho en l'àmbit de la neutralitat vol dir situar-ho en l'àmbit dels poderosos per esclafar la majoria de la població", ha defensat. Pellicer ha recordat la brutalitat policial de les protestes post-sentència, que va afavorir la creació de la comissió del model policial. "Som conscients que difícilment podrem canviar el model de seguretat si no canviem també el model de societat; les nostres propostes són de resistència i per pal·liar situacions d'impunitat", ha afirmat. Pellicer ha defensat la necessitat d'un "control democràtic" de les actuacions policials, i que els Mossos no actuïn com a "quart poder", definint com han de ser les mesures de seguretat. "Cal un control per part del Parlament, del Govern i de la ciutadania de les actuacions policials", ha dit. Pel que fa a l'ordre públic, Pellicer ha dit que "vulnera el dret de mobilització", i per això els cupaires defensen suprimir la Brimo i l'Arro, i també prohibir les bales de foam i les pistoles Taser. Pellicer ha defensat, també, la creació d'una comissió d'investigació per "fer neteja" als Mossos, en relació als informes sobre l'activitat d'activistes i l'esquerra independentista, i també la creació d'un mecanisme de control extern.

 10:43 
Junts aposta per la substitució del foam i rebutja la creació d'un mecanisme extern per controlar els Mossos

La diputada de Junts Jeannine Abella ha defensat aquest divendres en la fase de conclusions de la comissió sobre el model policial la substitució del foam per un mecanisme "menys lesiu", i ha rebutjat la creació d'un mecanisme extern de control als Mossos d'Esquadra com defensen ERC, CUP i comuns. Des de Junts consideren que hi ha altres formes per controlar el cos, com a través de la Divisió d'Afers Interns, que consideren que s'ha de reforçar, o amb la creació d'una comissió parlamentària específica que es pugui activar en els moments que escaigui. Els grups parlamentaris debaten i voten les conclusions sobre el model policial després d'un any de sessions amb múltiples compareixences. Des de Junts, Abella ha considerat que aquesta comissió s'ha centrat específicament en l'ordre públic, i ha defensat que el model policial "va molt més enllà" i que serà necessari continuar debatent sobre aquest a la comissió d'interior. 

 10:23 
El PSC defensa l'ordre públic i mantenir el foam, i rebutja crear un mecanisme extern de control dels Mossos

El portaveu del PSC, Ramon Espadaler, ha dit que la comissió ha estat "esbiaixada" per l'acord entre ERC i la CUP, però ha ressaltat les "franges d'acord" que també hi ha. Espadaler ha defensat la necessitat de separar l'esfera policial i tècnica, de la política, i per això ha defensat que cal "acotar" la discrecionalitat del Departament d'Interior a l'hora d'escollir la cúpula del cos -qüestió que ha generat polèmica en els darrers mesos-. Pel que fa a l'ordre públic, els socialistes han deixat clar que no és la policia qui genera aldarulls. "Tenim un model d'ordre públic que és bo i que es pot perfeccionar en mediació, però això no vol dir reduir la capacitat de les unitats d'ordre públic", ha dit Espadaler. No ha volgut entrar en els instruments -com el foam- d'aquestes unitats, però ha dit que les revisions no poden implicar menys capacitat operativa del cos. El PSC també ha expressat la seva "confiança" en la comissaria general d'informació i també s'ha oposat a la creació d'un mecanisme de control extern dels Mossos. 

 10:21 
La fi d'una era: Disney revela el nom de l'última pel·lícula d'Indiana Jones i mostra les primeres imatges de Harrison Ford

Els amants del cinema comercial hauran de preparar els mocadors per acomiadar-se entre llàgrimes d'Indiana Jones i l'actor que l'interpreta, Harrison Ford, en la seva darrera i última pel·lícula. Disney ha revelat el primer tràiler oficial de la pel·lícula i el seu nom: Indiana Jones and the Dial of Destiny. La cinquena de tota la saga serà la primera de totes que no dirigeix Steven Spielberg. Ho fa James Mangold.
  El repartiment serà de luxe. A més de Harrison Ford, hi participen: Phoebe Waller-Bridge, Mads Mikkelsen, Antonio Banderas, Toby Jones, John Dhys-Davies o Boyd Hoolbrok.

 10:09 
Marvel presenta el tràiler de «Guardians of the Galaxy: Vol 3»

La multinacional Marvel ha presentat aquest dijous el tràiler d'un dels seus projectes més esperats del 2023: la tercera entrega de Guardians of the Galaxy, una de les subtrames de l'Univers Cinematogràfic de Marvel més estimades pels fanàtics. Tornen la majoria dels seus protagonistes després dels esdeveniments de les magnànimes pel·lícules d'Endgame i Infinity War.
 

 09:18 
Sis detinguts en un dispositiu entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona contra la multireincidència

Els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Sant Adrià de Besòs van detenir aquest dijous sis persones en un dispositiu conjunt contra la multireincidència. Segons ha informat la policia catalana, el dispositiu es va dur dijous al vespre al límit entre les dues ciutats. El resultat, a banda dels sis arrestats, és d'una persona investigada, tres denúncies de trànsit i cinc trasllats per estrangeria. Els identificats, sobre el que no ha transcendit el número global, sumen 306 antecedents.

 08:03 
Absolt l'home de Girona que s'enfrontava a 18 anys de presó per abusar sexualment de la seva filla adolescent mentre li feia massatges

L'Audiència de Girona ha absolt el pare que s'enfrontava a 18 anys de presó per abusar sexualment de la filla adolescent mentre li feia massatges. La sentència conclou que no hi ha proves que avalin la denúncia de la menor i el tribunal torna a carregar contra la "lleugeresa" de la instrucció per no "aprofundir" en declaracions o pericials que haurien pogut corroborar els fets. Entre aquestes proves que no s'han aportat hi ha una conversa per Whatsapp que la mare de la menor va detallar al judici que havia tingut amb l'acusat i en la que li demanava "perdó". La secció quarta resol que no s'ha pogut provar que el pare fes tocaments a la menor en dues ocasions. La primera a finals del 2019 i la segona a l'abril del 2020, en ple confinament.

 20:25 

 19:52 
Concentració contra la reforma del codi penal davant la delegació del govern espanyol

Arriba una columna a la concentració contra la modificació dels desordres públics amb crits contra el Govern i els Mossos. Ja hi ha centenars de persones a la delegació del govern espanyol, custodiada per furgonetes d’ordre públic. Informa Bernat Surroca.
   

 19:33 
Es comença a omplir la concentració contra la reforma del codi penal davant la delegació del govern espanyol

Membres de Junts, la CUP, Òmnium i una àmplia representació de moviments socials es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona, fortament blindada per furgonetes dels Mossos, per protestar contra la reforma del codi penal. L’acció l’han convocada prop d’un centenar d’entitats i organitzacions socials per denunciar que la nova legislació, si s’aprova, criminalitzarà la protesta. Informa Bernat Surroca.
   

 18:41 

 18:04 

 14:37 
El TSJC rebutja apartar Barrientos del judici a Borràs

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat la recusació presentada per la defensa de Laura Borràs per apartar el president del tribunal que l’ha de jutjar, Jesus María Barrientos. La presidenta de Junts considera que Barrientos no és imparcial per jutjar-la per la causa pels contractes a les Lletres Catalanes. Informa Bernat Surroca.

 14:28 
«Henry and Meghan», primeres imatges del documental de Netflix sobre la parella reial del Regne Unit

Netflix ha publicat aquest dijous les primeres imatges del documental sobre el matrimoni entre Enric de Sussex i Meghan Markle, en el seu enfrontament amb la Casa Reial del Regne Unit i el distanciament que va tenir el net d'Elisabet II amb tota la seva família. El príncep i la seva dona van decidir el 2020 separar-se de la monarquia britànica i emprendre una nova vida als Estats Units, una notícia que es va conèixer com el Megxit, en al·lusió irònica al Brexit.
 

 14:21 
Objectiu comunitats energètiques: el govern impulsa una nova línia d'ajuts per fomentar-les a través de cooperatives de consum

El Govern ha creat una nova línia d'ajuts amb 8 milions d'euros per fomentar les comunitats energètiques a través de cooperatives de consum. Els consellers d'Empresa i d'Acció Climàtica, Roger Torrent i Teresa Jordà, han presentat la iniciativa aquest dijous a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), que aquest any ja posat en marxa la seva pròpia Comunitat Energètica Local (CEL) amb cent famílies que se'n beneficien amb un descompte de la factura elèctrica de 40 euros mensuals de mitjana. L'objectiu del Govern és facilitar la participació de la ciutadania en la generació i gestió d'energia renovable, a la vegada que estimular l'activitat econòmica en l'àmbit cooperatiu. Cada projecte que es presenti optarà a un ajut de fins a 80.000 euros.

 14:20 
Més d'un centenar de municipis demanen "trencar la paràlisi" que hi ha a Catalunya en matèria energètica

L'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (AMEP) ha demanat "trencar la paràlisi" que hi ha a Catalunya en matèria energètica, sobretot en la transició cap a les renovables. Així ho han reivindicat més d'un centenar d'alcaldes i regidors reunits aquest dijous en una assemblea a Barcelona, on han criticat que els projectes que s'estan fent "no es consensuen" amb el territori. "Hi ha malestar en com s'està fent la transició energètica, perquè està paralitzada", ha resumit el regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia. L'entitat ha aprovat una declaració que reclama, entre altres, modificar el decret de renovables, aprovat fa poc més d'un any al Parlament.

 13:36 
Els beneficis de les empreses espanyoles han crescut 7 vegades més que els salaris dels treballadors en tot el 2022

Un informe del Banc d'Espanya ha constatat que els beneficis de les empreses de tot l'Estat han crescut unes 7 vegades més que els salaris dels treballadors. Són dades que engloben tot el 2022, demostrant que els guanys que han aconseguit les companyies no financeres han crescut un 21% de mitjana fins al tercer trimestre d'aquest any (sense incloure el desembre). En comparació, la despesa invertida en el treballador només ha augmentat un 3% segons l'estudi del banc.
 

 13:04 

 11:32 
Ubasart diu al Parlament que promourà més les mesures penals alternatives per reduir la "tensió" a les presons

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha anunciat aquest dijous al Parlament un pla de xoc de mesures penals alternatives (MPA) per tal que la presó sigui el darrer recurs del circuit judicial. “Tenim la previsió d’invertir més d'1,2 milions d'euros en els propers dos anys per eliminar la llista d’espera”, ha exposat. Aquesta és una de les accions que la consellera ha explicat a la compareixença davant la comissió de Justícia del Parlament, on també ha anunciat que s’aprovarà i implementarà el pla estratègic d’atenció a les víctimes del delicte. D'aquesta manera, a més de la mediació i l'anomenada justícia restaurativa, es vol reduir la "tensió" actual a les presons.

 11:30 

 07:24 
Es diagnostiquen menys casos de VIH a Catalunya: tendència a la baixa des de fa una dècada

Catalunya ha registrat un any més un descens de les infeccions per VIH. En concret, el 2021 es van registrar 344 diagnòstics nous, un 20% menys que el 2020, segons dades del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya. S'estima que 33.365 persones conviuen amb el VIH al país, el que representa una taxa d'incidència de 4,4 casos per cada 100.000 habitants. El 2010 aquesta taxa era d'11 casos per 100.000 habitants, segons ha informat el Departament de Salut en un comunicat. Del total, el 81% són homes, amb una incidència de 9,3 casos per 100.000 habitants, mentre que en les dones és d'1,6. La mitjana d'edat de les persones amb VIH és de 37 anys.

 21:31 

Presó per a l'acusat de calar foc a la seva dona després de ruixar-la amb líquid inflamable a Artesa de Segre

El jutjat d'Instrucció número 1 de Balaguer ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a l'home detingut dilluns a Artesa de Segre (Noguera) per calar foc a la seva dona després de ruixar-la amb líquid inflamable mentre dormia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que la causa està oberta per delicte d'assassinat en grau de temptativa. Els Mossos d'Esquadra van detenir l'individu, de 39 anys, cap a les quatre de la matinada, quan els serveis d'emergències van rebre l'avís d'un incendi en un pis del centre d'Artesa. La dona va patir cremades en un 18% del cos i va ser traslladada a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.

 21:07 

 14:27 

 13:03 

 12:50 

 10:16 
Dos detinguts per robar un rellotge de forma violenta a la Via Laietana de Barcelona

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home i una dona per robar de forma violenta el rellotge i la cartera a una persona a la Via Laietana de Barcelona. Els assaltants van abordar la víctima per l'esquena la matinada del 23 de novembre i la van colpejar per treure-li el rellotge, que es va acabar trencant, i la cartera. Uns mossos que eren a prop van poder detenir els autors i van trobar la cartera en una paperera propera. L'home detingut, de 56 anys, té una vintena d'antecedents per robatoris amb força i violència, i ha ingressat a presó. La detinguda, de 49 anys, té nou antecedents i ha quedat en llibertat amb càrrecs pels delictes de lesions i de robatori amb violència i intimidació.

 10:10 
Nogueras demana al govern espanyol un fons per ajudar les pimes a pagar la factura elèctrica

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha reclamat aquest dimecres a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que activi mesures de xoc amb la creació d'un fons per ajudar les petites i mitjanes empreses a afrontar el pagament de les factures de l'electricitat. En una pregunta al Congrés, Nogueras ha demanat "mesures efectives" i ha afirmat que mentre altres països "es deixen la pell" per ajudar les pimes i les famílies, "fins i tot amb el risc d'entrar en recessió", l'executiu espanyol resta impassible. "Milers de pimes i autònoms se segueixen preguntant com pagaran les factures", ha dit.

 09:35 

 08:54 
Els Estats Units aprova vendre armes per 966 milions d'euros a Qatar en plena celebració del Mundial

El Departament d'Estat dels Estats Units ha aprovat aquest dimarts un paquet de possible venda d'armes per un valor de 966 milions d'euros a Qatar, que inclou sistemes de defensa aèria contra dron, munició i formació del personal militar. En concret, el Govern estatunidenc ha preautoritzat la venda militar a l'Executiu de Qatar del Sistema Integrat de Derrota d'Aeronaus No Tripulades Fixes, Lentes i Petites (FS-LIDS) així com l'equip relacionat després de l'entrega de la certificació requerida de l'Agència de Cooperació per a la Seguretat de la Defensa. El Govern de Qatar ha sol·licitat la compra de deu FS-LIDS, que inclouen 200 interceptors Coyote Block 2. També s'inclou el sistema de guerra electrònica contra drons no tripulats (CUAEWS), llançadors Coyote, radars de radiofreqüència multifunció de banda Ku (KuMRFS).

 07:37 
El Senat dels Estats Units aprova un projecte de llei per blindar el matrimoni homosexual

El Senat dels Estats Units ha aprovat aquest dimarts una llei per protegir el matrimoni entre persones del mateix sexe i que blinda el precedent legal aprovat pel Tribunal Suprem el 2015, tot això després que aquest òrgan judicial revoqués el dret a l'avortament el passat mes de juny. Amb 61 vots a favor i 36 en contra, hi han donat suport tots els membres de la banca demòcrata i per 12 republicans, els qui ja s'havien mostrat a favor de donar suport al procediment de vot, segons recull The Hill. L'anomenada Llei de Respecte al Matrimoni haurà de passar ara l'escrutini de la Cambra de Representants abans de ser enviada al president dels Estats Units, Joe Biden, i es converteixi en llei. S'espera que el projecte de llei sigui aprovat en la Cambra baixa abans de finals d'any. El líder de la majoria demòcrata del Senat, Chuck Schumer, ha felicitat els senadors republicans que han recolzat la mesura pel seu "treball excel·lent i incansable en aquesta legislació històrica", ha informat la cadena CNN.

 22:49 
Extinguit l'incendi en un local de la ronda de Sant Antoni de Barcelona

Els Bombers de Barcelona han extingit el foc del local incendiat a la ronda de Sant Antoni de la ciutat, segons han informat fonts municipals a Europa Press, que han assegurat que cap a 22 hores han aconseguit l'extinció. Per avaluar els fets i controlar el perímetre, també s'hi han desplaçat diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra, que han acordonat la zona fins que s'ha donat per controlat.
Icona de Validada per la comunitat

 22:44 
Acord per la pujada salarial del 4,5% al sector de la banca pel 2023

L'Associació Espanyola de Banca (AEB) i els sindicats CCOO i UGT han acordat, a la Comissió negociadora del Conveni col·lectiu, una millora salarial del 4,5% que s'aplicarà a partir del 2023, en lloc de l'1,25% inicialment previst. Les dues parts, que en el cas dels dos sindicats signants representen el 71,38% de la representació sindical, consideren satisfactori l'acord assolit, ja que compleix l'objectiu d'ajudar a mitigar l'efecte de la inflació sobre els treballadors del sector. L'AEB destaca el valor de l'acord i considera que les dues parts han actuat "amb la responsabilitat que requerien les extraordinàries circumstàncies socioeconòmiques" actuals.

 21:15 
Com a mínim un migrant va morir en sòl espanyol en la tragèdia de Melilla, segons una investigació

Una investigació de diversos mitjans de comunicació sota el consorci de "Lighthouse Reports" ha assenyalat aquest dimarts que almenys un migrant va morir en sòl espanyol en la tragèdia de Melilla del darrer 24 de juny, fet que qüestiona la versió oficial del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. El responsable d'Interior, que aquest dimecres torna a comparèixer al Congrés per parlar sobre el cas, sosté que "cap fet tràgic" va succeir a Espanya.

 21:11 
Incendi en un local de la ronda de Sant Antoni de Barcelona

Els Bombers de Barcelona estan treballant amb sis dotacions per extingir un incendi en un local a la ronda de Sant Antoni de Barcelona, segons han informat fonts municipals a Europa Press. Han explicat que han rebut l'avís cap a les 20:13 hores, quan s'ha iniciat el foc, i han assegurat que cap a les 21 hores "encara estan treballant per extingir-lo". Alhora, diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra també s'han desplaçat fins al lloc dels fets i han acordonat la zona.

 20:43 

 20:01 

 20:00 

 19:52 
Col·lapse a les rondes: un accident provoca cues quilomètriques a les entrades de Barcelona

El Servei Català de Trànsit ha informat d'importants retencions a la ronda Litoral, entre Montjuïc i Trinitat, que han arribat a ser de 14 quilòmetres en sentit nord. A les 19:50 hores, són encara de 8 quilòmetres. Tanmateix, a la ronda de Dalt, un accident al Nus de la Trinitat ha provocat més retencions i congestió, de fins a 11,5 quilòmetres. Ara, de 5 quilòmetres també en sentit nord.

 18:39 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació