Dimarts, 30 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 19:56 
El PP obtindria la majoria absoluta i no necessitaria Vox per governar Andalusia, segons els primers sondejos

El PP de Juanma Moreno aconseguiria la majoria absoluta a les eleccions d'Andalusia, segons els primers sondejos que s'han fet públics a les 20h. El candidat del PP obtindria entre 59 i 61 escons, milloraria resultats i quedaria molt per sobre del PSOE, que aconseguiria entre 26 i 30 diputats. Vox, amb Macarena Olona, tindria entre 13 i 15 representants, que no serien necessaris per governar. La coalició Per Andalusia, on s'integra Podem, es quedaria amb 4-5 escons, lleugerament per sobre d'Adelante Andalusia, la formació de Teresa Rodríguez, que es quedaria amb tres representants. Ciutadans quedaria fora del Parlament. 

 19:55 
El Barça topa de nou contra el Madrid i perd la lliga ACB

La Lliga Endesa, tampoc. El Barça ha topat amb el Madrid (81-74) i ha perdut la final de l'ACB aquesta tarda a WiZink Center de la capital espanyola. El partit ha estat igualtat però els blancs han anat per davant la major part del temps i s'han acabat imposat i ha guanyat el tercer partit de la final. D'aquesta manera, la sèrie no tornarà al Palau. Els de Saras Jasikevicius han arribat fosos a final de temporada. Ja van perdre les semifinals de la Final Four, també contra el Madrid, i els blancs han tornat a ser els botxins del blaugrana.

 19:47 
Denúncies per fer foc i accedir a espais naturals de la Noguera i el Pallars

Els Agents Rurals han posat diverses denúncies aquest cap de setmana a les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà per encendre foc en zona i època prohibida, acampar i accedir a espais naturals tancats per risc extrem d'incendi forestal. Una denúncia és per encendre foc en una ona de l'embassament de Sant Antoni, al Pallars, on també s’han precintat barbacoes. A Santa Anna, a la Noguera, s'ha posat una denúncia per foc i una altra per circulació prohibida i a Santa Linya, també a la Noguera, s'han posat una denúncia per circulació prohibida i una altra per acampada.

 19:23 
Mig centenar de persones recorden les víctimes de l'atemptat d'ETA a Hipercor en el 35è aniversari de la tragèdia

Mig centenar de persones s'han concentrat aquest diumenge a la tarda al monument a les víctimes del terrorisme a Barcelona per recordar les persones que van morir o van resultar ferides a l'atemptat al centre comercial Hipercor de l'avinguda Meridiana de la capital catalana la tarda del 19 de juny de 1987. La banda terrorista ETA va fer esclatar un cotxe bomba situat a l'aparcament del soterrat, provocant un total de 21 morts i 46 ferits. L'acte d'aquest diumenge ha servit no només per recordar els afectats per l'atemptat en el 35è aniversari dels fets, sinó també el total de 132 catalans que han perdut la vida en atemptats terroristes tant a Catalunya com a la resta del món.

 12:49 
Illa creu que el Govern "no va ni anirà" i demana a Aragonès "més autoexigència"

El líder del PSC, Salvador Illa, ha dit que el Govern "no va ni anirà" i ha demanat al president, Pere Aragonès, "més autoexigència". "Volem una Catalunya de lamentacions o de solucions? Volem una Catalunya complaent o més autoexigent i que reconegui errors, també?", s'ha preguntat en el seu discurs durant la reunió del Consell Nacional. A tall d'exemple, ha recordat que "no és culpa del govern espanyol que faci dues setmanes que a 30 municipis de les Garrigues no hi hagi aigua". I s'ha queixat que l'executiu denunciï el baix compliment d'inversions però alhora deixi plantada "per sectarisme" la ministra Raquel Sánchez en la presentació de la B-40. D'altra banda, ha demanat al partit preparar les eleccions municipals amb "serenor".

 20:02 
Bombers espera que el cap de l'incendi d'Olivella "acabi morint en unes vinyes" en les pròximes hores

Els Bombers de la Generalitat esperen que el cap de l'incendi d'Olivella (Garraf) "acabi morint en unes vinyes" en les pròximes hores. Així ho ha explicat en declaracions als mitjans des de Canyelles el cap de la intervenció dels Bombers de l'incendi, Albert Castellet, que ha explicat que han prioritzat atacar el flanc dret per evitar que s'estengués cap a l'Ordal "amb una línia d'aigua i amb foc tècnic a la part més avançada". Castellet s'ha mostrat "moderadament optimista" perquè la meteorologia anirà a millor i pujarà la humitat. De fet, a parer seu, les pròximes hores "seran crítiques".També ho veu així el conseller d'Interior Joan Ignasi Elena, que ha subratllat que "l'incendi segueix actiu" i que té un potencial de 1.000 hectàrees.

 18:18 
Estabilitzat l'incendi de vegetació al parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, que ha cremat prop de 5 hectàrees

Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat poc abans de les 6 de la tarda l'incendi de vegetació a la zona del parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. El foc s'ha declarat cap a tres quarts de quatre de la tarda i hi han treballat nou dotacions dels Bombers de la Generalitat amb l'ajuda dels Bombers de Barcelona. Segons els Agents Rurals, el balanç provisional és de 4,93 hectàrees calcinades.

 17:48 
Un incendi crema material de les obres de la futura estació de la Sagrera de Barcelona

Un foc ha cremat a primera hora d'aquesta tarda material d'obra a les obres de la futura estació ferroviària de la Sagrera, a Barcelona. L'incendi s'ha declarat cap a les 14.30 hores en un espai on s'emmagatzema el material. No hi ha hagut ferits, i les quatre dotacions dels Bombers de Barcelona que hi han treballat l'han pogut extingir cap a les 15.30 hores. Ara s'està avaluant l'afectació de la passarel·la per a vianants que creua la zona per sobre. De moment quedarà tancada al pas fins a saber si està afectada.

 14:20 
Illa critica Aragonès per haver anat a Ginebra mentre hi ha incendis actius: "El dèficit real a Catalunya és de Govern"

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha carregat contra el president del Govern, Pere Aragonès, per haver viatjat a Ginebra (Suïssa) divendres "en un moment d'emergència", amb diversos incendis actius al país. "Aquests dies sento a parlar molt de dèficits, però aquí hi ha un dèficit de Govern. Aquest és el dèficit real que tenim a Catalunya", ha assenyalat Illa en la clausura de l'escola feminista Dolors Renau del PSC. Aragonès, que és el coordinador nacional d'ERC, va traslladar-se a Ginebra dijous a última hora de la nit per una reunió de partit amb la secretària general, Marta Rovira. Va tornar divendres a la tarda i es va desplaçar al Centre de Comandament Avançat al Complex Central de Bombers a Cerdanyola del Vallès. A Ginebra també hi van viatjar el conseller d'Empresa, Roger Torrent, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. "Ahir era un dia per ser a Catalunya, i no un dia per anar a fer una reunió de partit amb Rovira", ha esmenat Illa, que també ha criticat que els consellers s'hi traslladessin i "s'absentessin" a Catalunya. 

 14:19 

 14:10 
Declarat un nou incendi a l'Olivella (Garraf)

Els Bombers de la Generalitat han rebut un nou avís d'incendi. Ha estat a les 13:07 hores en una zona de vegetació a Can Suriol, a Olivella (Garraf), tal com ha avançat el Canal Blau de Notícies. Hi ha activades 10 dotacions terrestres i quatre aèries. La columna de fum és ben visible des de diferents punts del Garraf. 

 13:20 
Maragall, sobre el dèficit d'infraestructures: "Hi ha un incompliment absolut de lleis, no només de promeses"

L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha reclamat al govern espanyol un pla per rescabalar els més de 12.000 MEUR que ha deixat d'invertir a Catalunya els darrers 12 anys. "No estem parlant només d'un incompliment absolut de promeses o compromisos polítics, sinó de lleis pressupostàries votades i aprovades al Congrés", ha recordat Maragall aquest dissabte des de la plaça de la Concòrdia de Barcelona. "Estem davant d'un govern socialista que està aconseguint batre rècords negatius dels anteriors governs del PP. I és inacceptable", ha continuat l'alcaldable d'ERC, que també ha fet campanya per la regularització immediata dels migrants: "És una qüestió de drets", ha apuntat.

 12:38 
Colau, a Yolanda Díaz: "Som centenars de regidors els que ja caminem al teu costat perquè siguis presidenta"

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha adreçat la cloenda de la seva intervenció a les jornades municipalistes d'En Comú Podem a Yolanda Díaz, de qui ha dit que espera que sigui la primera dona presidenta del govern espanyol. "Estimadíssima Yolanda, si algun dia tens un dia complicat, recorda aquesta imatge: som centenars de regidors que ja caminem al teu costat, des de baix, perquè siguis presidenta", ha assegurat. Informa Sara González

 12:51 
Pere Aragonès demana "no abaixar la guàrdia" amb els incendis

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet un tuit on demana no abaixar la guàrdia amb els incendis que cremen en diverses zones del país. Ara per ara, els focus principals se situen a Baldomar i Sallent. En aquesta línia, Aragonès ha sol·licitat "prudència" i "responsabilitat". Els bombers i els serveis d'emergència, ha dit, "estan lluitant incansablement contra els incendis. Però les temperatures segueixen sent extremadament altes. I els riscos també". 

 12:27 
Albiach avisa que "s'equivoca" qui pretengui que la partida de les municipals sigui una tria entre ERC i el PSC

La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha advertit que s'"equivoca molt" qui es pensi "que es pot canviar el vell bipartidisme de vermells i blaus per un de grocs vermells", en referència a ERC i el PSC. De fet, ha criticat que tots dos i també Junts pacten després "als despatxos per repartir-se cadires" o projectes com l'ampliació de l'aeroport, els Jocs d'Hivern o per "rescatar el pitjor conseller d'Educació", en referència al conseller Josep Gonzàlez-Cambray. Albiach ha presentat En Comú Podem com "la casa gran" dels que "s'estimen" els seus municipis i volen "transformar-los". Informa Sara González

 12:19 
Albiach situa les municipals del 2023 com la "palanca" per a la "transformació" a Catalunya i a l'Estat

La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha situat les eleccions municipals del 2023 com la "palanca" de la transformació que defensen que s'ha de produir tant a Catalunya com a l'Estat. "Són la primera estació de l'objectiu al qual volem arribar", ha assegurat durant l'acte polític de la jornada municipalista que celebra la confluència aquest dissabte. De fet, Albiach ha celebrat el que és el "primer gran acte conjunt" de Catalunya en Comú i de Podem després de consolidar la confluència. Informa Sara González

 22:43 
Famílies de Vilafranca del Penedès denuncien que s'han quedat sense escola pública i que Educació només els ofereix una de concertada religiosa

Fins a 23 famílies de Vilafranca del Penedès denuncien que s'han quedat sense escola pública per als seus fills i que el departament d'Educació només els ofereix escolaritzar-los en un centre concentrat i de caràcter religiós. "Educació ens gira l'esquena, som suficients famílies perquè s'obri una nova línia", asseguren.
   

 22:35 
Torra envia una carta a Sturgeon en suport al segon referèndum d'independència d'Escòcia

Suport de Quim Torra al segon referèndum d'independència a Escòcia. L'expresident de la Generalitat ha enviat una carta a la primera ministra del país, Nicola Sturgeon, per donar suport a la votació, segons avança The National. "Endavant escocesos", diu Torra en la missiva. Sturgeon va assegurar aquest dimarts que el segon referèndum d'independència que promou el seu govern tirarà endavant encara que no rebi l'aval de Londres.

 20:36 

 19:45 

 19:32 

 19:00 

 18:18 
Giró presentarà una denúncia davant la Fiscalia perquè investigui la llista que Camacho va donar a Villarejo

El conseller d'Economia, Jaume Giró, presentarà la setmana que ve una denúncia davant la Fiscalia per la llista que la popular Alícia Sánchez Camacho va entregar a l'excomissari José Manuel Villarejo perquè l'investigués. Giró ha qualificat els fets de "gravetat extrema" i d'una "vulneració greu dels drets fonamentals", i ha recordat que en el moment que va passar, el 2012, ell no tenia cap càrrec polític. Aleshores, era director de la Fundació La Caixa. El conseller ha remarcat que Camacho, que liderava el PP, "va encarregar a un comissari que investigués una persona per les seves idees". I ha criticat que mentre hi ha independentistes que estan a "l'exili", Camacho va ser "premiada" amb una cadira al Senat, que encara ocupa.

 17:31 
14 dotacions treballen en un incendi a Bassella, a l'Alt Urgell

Catorze dotacions dels Bombers de la Generalitat treballen en un incendi de vegetació forestal a Altés, al terme municipal de Basella, a l'Alt Urgell. El cos ha rebut l'avís a les 16.17 hores i hi ha enviat tres mitjans aeris i 11 dotacions terrestres per intentar contenir aquest nou focus de foc a Catalunya.

 17:05 
Seat i els sindicats tanquen un principi d'acord de conveni col·lectiu

La companyia automobilística Seat i els sindicats CCOO i UGT han tancat un principi d'acord pel nou conveni col·lectiu de la companyia, que inclou un pla de sortides voluntàries per treballadors a partir dels 61 anys. Ho ha avançat CCOO en un comunicat i ho han confirmat fonts de Seat, que han anat més enllà i han explicat que l'acord se sotmetrà a un referèndum vinculant entre els afiliats als dos sindicats el pròxim 29 de juny. El conveni també redueix la jornada del col·lectiu vinculat a producció per primera vegada en els últims 16 anys, que quedarà en 212 dies l'any. 

 15:50 
Alícia Sánchez Camacho va demanar a Villarejo en la campanya electoral del 2012 que investigués Giró i Mas

L'exlíder del Partit Popular Català i actual senadora, Alícia Sánchez-Camacho, va donar a l'excomissari José Manuel Villarejo una llista d'independentistes a qui s'havia d'investigar. I, entre ells, va situar l'aleshores director de la Fundació La Caixa i ara conseller d'Economia, Jaume Giró, i el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Així es desprèn dels àudios publicats per El Món d'una conversa entre Camacho i Villarejo que es va produir el 6 de novembre del 2012, en plena campanya electoral al Parlament. A més a més, Camacho fins i tot li va donar el telèfon de Mas. A la llista també hi va incloure l’empresari Carles Sumarroca; Enric Lacalle; l’aleshores director de La Vanguardia, José Antich; Oriol Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida.

 15:47 
Controlat l'incendi entre la Riba i Farena, a l'Alt Camp

Dinou dotacions dels Bombers de la Generalitat han aconseguit controlar un incendi entre els municipis de la Riba i Farena, a l'Alt Camp. El cos ha rebut l'avís a les 14.13 hores i hi ha enviat cinc helicòpters i 14 dotacions terrestres per intentar contenir aquest nou focus de foc a Catalunya.

 15:36 

 15:09 
El govern espanyol posa en dubtes les xifres de dèficit de la Generalitat

El govern espanyol ha posat en dubte les xifres de dèficit plantejades per la Generalitat i ha demanat centrar les demandes en projectes concrets. "La millor compensació és fer projectes; discutirem i impulsarem projectes que són el que necessita la gent", ha dit el secretari general del Ministeri de Transports, Xavier Flores. Ha assegurat que en la reunió no s'ha parlat de 3.000 milions en transferències. "S'ha parlat de 12.000 milions, però no de transferències. Si algú vol una transferència que l'elevi a la comissió política i que ho demani qui ho ha de demanar", ha dit. Sobre el dèficit de 12.383 milions entre 2009 i 2021, Flores ha dit posat en dubte la "cuina" que ha fet la Generalitat.

 15:07 
El govern espanyol diu que Catalunya és la comunitat amb "més obra executada"

El secretari general d'Infraestructures del Ministeri de Transports, Xavier Flores, ha admès que hi havia molts temes per parlar amb els representants de la Generalitat. Flores ha dit que la reunió ha estat "positiva" per poder "donar explicacions". "Volíem explicar-nos", ha dit Flores, que ha detallat alguns dels projectes de l'Estat per Catalunya. Les dues parts han analitzat les dades d'execució pressupostària. "No estem satisfets amb el 36% d'execució i l'objectiu del Ministeri és revertir aquesta situació", ha dit. Ara bé, ha demanat un anàlisi de "fons" sobre les dades. En aquest sentit, ha dit que Catalunya no és "l'últim de la fila". "En obligacions compromeses, Catalunya està al tercer lloc; i si vas a obra certificada, Catalunya és la comunitat on més obra s'ha executat amb 700 milions d'euros", ha dit Flores. També ha dit que Catalunya és la comunitat on Adif ha invertit més diners a la xarxa convencional. "Mereixem conèixer tots els números. Hem de fugir de simplificacions", ha dit. En valors absoluts, ha conclòs, la xifra és bona. De tota manera, ha dit que el govern espanyol vol "executar més".

 14:47 
El Govern reivindica la disposició addicional tercera per valorar la voluntat de l'Estat per reduir el dèficit d'inversions a Catalunya

El secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, ha detallat que s'ha parlat del corredor mediterrani en la subcomissió d'infraestructures. "L'objectiu del corredor mediterrani és que passin trens per reduir el CO2 i el 2011 teníem un 4% de quota ferroviària a l'Estat i seguim en aquest percentatge. L'objectiu és incrementar aquesta quota", ha dit. Hi ha 18 actuacions pendents, 5 en fase de projecte, 5 en obres, 3 parcialment en servei i 2 en servei. "És un resultat que no ens agrada i que no ens dona solucions a curt termini", ha dit. En aquest punt, els projectes per les estacions d'Alta Velocitat de Reus i l'Aeroport de Girona estan en redacció. Font ha remarcat que l'Estat ha donat dades sobre el grau d'execució de les inversions a Catalunya. "Les dades objectives ens fan pensar que la decepció sobre les solucions està sobre la taula i que la disposició addicional tercera continua sent un instrument per valorar quina és la voluntat de l'Estat per reduir el dèficit de les infraestructures", ha dit Font. El pressupost de 2022 preveu 2.200 milions d'euros per a Catalunya, però el secretari general s'ha mostrat pessimista sobre el grau d'execució.

 14:42 
El Govern denuncia que no hi ha respostes per part de l'Estat sobre les inversions a Rodalies: "20 anys després no tenim projecte"

Rodalies i corredor mediterrani també s'han posat sobre la taula en la reunió de la Generalitat i l'Estat sobre infraestructures. El secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, ha recordat que el pla de Rodalies preveu inversions per ampliar capacitat. Dels 4.000 milions compromesos, pràcticament 3.000 no tenen projecte executiu per fer-se. "Quina és la justificació que 14 anys després no tinguem els projectes fets?", s'ha preguntat Font. La discussió se centra en el fet que actuacions acordades en el pla de Rodalies de 2008, fins d'aquí quatre o sis anys, no es podran executar. "20 anys després d'un acord polític per resoldre el dèficit d'inversions a Rodalies, els projectes que són part de la solució -ampliació i capacitat- no els podrem executar fins el 2026, en el millor dels casos", ha dit Font, i ha reiterat que no hi ha cap explicació que justifiqui aquesta manca d'execució d'inversions.

 14:38 
El Govern xifra el dèficit de Catalunya en 12.383 milions d'euros entre 2009 i 2021

El secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, ha dit que la disposició addicional tercera de l'Estatut es pagarà fins l'any 2024, amb 16 anys de retard. "Queda pendent de pagar entre 2009 i 2013, uns 3.000 milions d'euros", ha detallat. Des de 2013 fins avui, l'Estat hauria d'haver invertit 15.000 milions a Catalunya, d'acord amb el que estableix l'Estatut. La realitat, però, és que no s'ha arribat als 6.000 milions. El dèficit d'inversions a Catalunya està al voltant dels 12.383 milions d'euros, calculat entre 2009 i 2021. "Si ens plantegéssim revertir el dèficit d'inversió, l'Estat ens hauria de posar sobre la taula com pagar-nos 3.000 milions i com executar els 9.000. Això és el que políticament vam acordar en el seu moment entre Catalunya i l'Estat amb la disposició addicional tercera, que diu que s'ha d'invertir el que equival al PIB de Catalunya", ha afirmat Font. Any rere any, enlloc de revertir el dèficit, aquest s'eixampla.

 14:27 
El Govern diu que no hi ha "cap explicació" que justifiqui el dèficit d'inversions a Catalunya

El secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, ha dit que ha estat una reunió "tècnica" amb un objectiu clau després de la constatació del "dèficit" de Catalunya, especialment aquest 2021, en què l'execució de les inversions ha arribat tot just al 35%. Font ha dit que el dèficit d'inversions ve de lluny i ha recordat la disposició addicional tercera de l'Estatut, de la qual deriva la subcomissió bilateral d'infraestructura. "Aquest dèficit té un caràcter polític; hi ha una discriminació i un dèficit d'inversions a Catalunya", ha assegurat Font. Durant la trobada s'ha analitzat la situació de 2021. "No hi ha cap explicació per situar Catalunya a la cua de les inversions", ha dit, i ha assegurat que en els darrers cinc anys hi ha hagut menys inversió a Catalunya que les tretze comunitats que han tingut més inversió aquest 2021. "No hi ha raons objectives que facin pensar que a Catalunya el dèficit té una explicació", ha remarcat Font. 

 13:54 
Els Bombers aconsegueixen estabilitzar l'incendi a Peramola

Els Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat l'incendi declarat aquest migdia a Peramola (Alt Urgell). El cos havia informat que s'havien detectat quatre incendis diferents de llamp per la zona de la Vall de Rialb i hi havia destinat mitjans aeris i personal del cos. Un cop estabilitzat el de Peramola, els bombers continuen fent seguiment de la resta de punts i establint prioritats de treball.
 

 13:35 
El sobiranisme registra una comissió d'investigació sobre la "intromissió" de l'Estat a Andorra amb l'Operació Catalunya

ERC, Junts, el PDECat, la CUP, Bildu i el BNG han registrat aquest divendres una petició per crear una comissió d'investigació sobre la presumpta intromissió a la sobirania del Principat d'Andorra per part de responsables polítics espanyols, així com "d'entramats parapolicials" en el marc de la denominada Operació Catalunya. En els últims dies ha transcendit la imputació de Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol, i d'altres alts responsables de l'Estat per haver maniobrat contra l'independentisme a través d'Andorra.
 

 12:59 
Argimon confirma 71 casos de verola del mico a Catalunya i 50 en investigació, tots sense hospitalització

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha explicat que hi ha 71 casos de verola del mico confirmats a Catalunya en aquest moment, tots amb vinculació epidemiològica i cap d’ells amb hospitalització. D’altra banda, hi ha 50 casos en investigació, dels quals 20 són probables i 30 es consideren sospitosos. Argimon ha constatat que cal estar “alerta”, però ha demanat alhora no estar “alarmats” per la verola del mico. També ha augurat que els casos seguiran creixent. Els casos confirmats són de persones d’entre 22 i 49 anys, tots ells amb simptomatologia pròpia, com febre, cansament i ganglis.

 12:29 
Mónica Oltra anuncia que no dimitirà tot i la seva imputació per encobriment en el cas d'abusos del seu exmarit a una menor tutelada

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, ha descartat dimitir després de conèixer-se la seva imputació per encobriment en els abusos del seu exmarit a una menor tutelada. Oltra ha posat èmfasi en el fet que "és una postura ètica, estètica i política" i no personal. "Sóc coherent i ho seguiré sent", ha afirmat. Amb tot, el motiu d'haver près aquesta decisió, ha dit, llegint l'auto judicial, és que "no existeix cap prova directa". Oltra també ha destacat que no ha parlat amb el president, Ximo Puig, sobre el tema.

 12:36 
Els Bombers treballen en quatre nous incendis provocats per llamps a la Vall de Rialb

Els Bombers de la Generalitat han detectat quatre incendis diferents a la zona de la Vall de Rialb, a l'Alt Urgell. El foc ha estat provocat per un llamp que va caure dimecres a la nit i que es va creure extingit, però aquest matí al voltant de les 11:00 hores hi ha hagut un repunt de foc que ha originat que tornés a revifar. L'alcaldessa de Peramola, Gema Orrit, ha explicat en declaracions al 324 que el foc s'ha originat en un turó proper al poble. A la zona afectada, ha destacat, no s'hi pot accedir amb vehicles terrestres. És per això que el cos  d'emergències hi ha destinat mitjans aeris i també personal del cos. A hores d'ara, hi treballen un microavió, dos helicòpters, dos dotacions dels Bombers i pagesos, que amb tractors i cubes reguen els camps i vigilen les granges a tocar dels incendis. "El que més preocupa", precisament, "són les granges i el poble del peu del turó, però en principi tot està bastant acotat", ha precisat l'alcaldessa. Així, ha descartat que Peramola s'hagi de confinar i encara que Castellar de la Ribera és "molt a prop, han pogut desviar el foc". Amb tot, esperen "donar-ho per acabat en breu".
 

 12:19 

 12:02 
La Comissió Europea dona suport a Ucraïna com a país candidat a ser membre de la Unió, però amb condicions

La Comissió Europea ha donat llum verda a les aspiracions de Kíiv d'entrar a formar part de la Unió. En una reunió celebrada aquest matí a Brusel·les, el col·legi de comissaris europeus ha decidit recomanar als caps d'estat i de govern que reconeguin Ucraïna com a candidat a país membre, però amb condicions. Abans de començar les negociacions formals d'adhesió, que podrien allargar-se anys, demanen al país de Volodímir Zelenski que reforci les institucions democràtiques. 

 11:36 
El Regne Unit aprova l'extradició de Julian Assange als Estats Units

La ministra de l'Interior del Regne Unit, Priti Patel, ha signat aquest divendres l'ordre que autoritza l'extradició als Estats Units del fundador de Wikileaks, Julian Assange, acusat d'espionatge per la filtració de milers de documents secrets. Encara hi ha la possibilitat de presentar un nou recurs sobre aquesta decisió.

 09:40 

 08:50 

 08:50 

 07:24 

 07:01 

 21:17 
Lviv converteix escoles en centres d’acollida per a desplaçats de l’est d’Ucraïna amb fons d’ajuntaments catalans

La regió ucraïnesa d’Stryi (Lviv), a l’oest del país, ha transformat una escola bressol i un centre de primària en centres d’acollida per a desplaçats interns, expulsats de les seves llars, a l’oest d’Ucraïna, com a conseqüència de la guerra amb Rússia. Es tracta d’un projecte que gestiona i coordina l’ONG alemanya Arbeiter-Samariter-Bund (ASB) i que té el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD). L’ens ha aportat 30.000 euros a Stryi i també a la regió de Mykolaiv, provinents de donacions d’ajuntaments catalans per finançar la compra de rentadores, neveres i microones i poder així condicionar els espais i oferir els serveis més bàsics als desplaçats que s’hi allotgen.

 20:50 

 19:02 
El Parlament ajorna la votació sobre les excedències després que Laura Borràs demanés estudiar-ne millor les implicacions

La Comissió d'Afers Institucionals (CAI) del Parlament ha retirat de l'ordre del dia d'aquest dimecres la votació sobre la introducció d'excedències i reduccions de jornada incentivades per a funcionaris de més de 60 anys amb un mínim de 15 anys de servei. Ho ha fet "a petició de la mesa", tal com ha explicat a l'inici de la comissió el seu president, Jordi Terrades, després que l'òrgan de govern de la cambra acordés incorporar aquestes dues figures noves a l'estatut de règim i govern interns del Parlament, amb el vot a favor de PSC, ERC i Junts. Segons han informat fonts parlamentàries a Europa Press, la mesa ha demanat retirar de l'ordre del dia la votació d'aquestes noves figures després que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, es mostrés partidària d'estudiar millor "les seves implicacions" abans d'introduir-les a l'estatut del règim i govern interns de la cambra.

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació