Dimarts, 30 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 15:20 

 14:49 

 14:19 

 12:18 

 11:49 

 11:48 

 11:39 

 11:20 
Més de 200 docents signen un manifest per exigir una investigació pel cas del policia nacional infiltrat en la comunitat universitària

Més de 200 professors, investigadors i personal d'administració i serveis d'universitats catalanes han signat un manifest per exigir una investigació sobre el cas del policia nacional infiltrat al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Els docents lamenten la "falta d'aclariment" dels fets, que entenen que suposa una "greu vulneració de l'autonomia universitària i dels drets civils i polítics del conjunt de la comunitat universitària". El manifest recalca la necessitat d'una investigació "clara i diligent".

 10:21 
Més de 200 docents, investigadors i PAS d'universitats exigeixen una investigació sobre el policia infiltrat al SEPC

Més de 200 docents, investigadors i personal d'administració i serveis de les universitats catalanes han signat un manifest exigint una investigació sobre el policia nacional infiltrat al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). La petició la fan a les autoritats polítiques i a les acadèmiques davant la "falta d'aclariment" dels fets. El manifest l'han signat personalitats com Mònica Terribas, Elisenda Paluzie, Joan Queralt, Xavier Antich, Salvador Cardús, Marcel Mauri o Xavier Domènech, entre d'altres. El text afirma que l'ús "inapropiat" dels recursos públics amb "finalitats de control polític" suposa un "atac" al paper de les universitats i el veuen impropi d'una societat lliure i democràtica.

 10:01 
El Govern anuncia que no celebrarà la bilateral amb l'Estat de juliol perquè les relacions "no estan normalitzades"

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat que no se celebrarà la reunió de la comissió bilateral amb l'Estat que estava prevista per al mes de juliol perquè les relacions "no estan normalitzades" per la falta de resposta al Catalangate. "No volem fer més bilaterals per parlar de l'estació meteorològica del Turó de l'Home", ha deixat caure tot afegint que només es faran trobades d'aquestes característiques si hi ha contingut "important". En una conferència organitzada pel Fòrum Europa Tribuna Catalunya ha assegurat que la relació amb el govern espanyol "necessita millorar, i molt" i ha reconegut que està "pitjor que fa un any" per la crisi de confiança oberta pel cas d'espionatge. Informa Sara González


 

 10:04 
Scholz, Macron i Draghi arriben a Kíiv

El president francès, Emmanuel Macron, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, han arribat aquest dijous a Kíiv després d'un viatge que s'ha mantingut en secret fins aquesta matinada. Es tracta dels líders europeus que més defensen l'impuls de les negociacions de pau, una qüestió que divideix els 27. La visita a la capital ucraïnesa es produeix un dia abans que la Comissió Europea emeti la seva opinió sobre la petició d'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea. La qüestió serà després abordada a nivell de líders a la cimera de la setmana que ve a Brussel·les.

 09:54 
El Govern anuncia que presentarà una candidatura catalana en solitari als Jocs d'Hivern

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat que encarregarà a la directora de l'Oficina tècnica dels Jocs la redacció d'una proposta de projecte de candidatura catalana als Jocs d'Hivern del 2030 amb les col·laboracions externes que siguin necessàries per a les proves de salt o lliscament. "Ens veiem perfectament capaços de fer una candidatura potent i competitiva amb possibilitats d'èxit", ha assegurat durant una conferència organitzada pel Fòrum Europa Tribuna Catalunya. Informa Sara González

 09:42 

 09:19 
El Govern preveu tancar parcs naturals a l'estiu davant de l'alt risc d'incendis

El Govern preveu tancar parcs naturals durant l'estiu davant de l'alt risc d'incendis que es preveu. Així ho ha explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, durant la seva intervenció al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, on ha parlat de la complexa situació d'incendis simultanis que viu el país en plena onada de calor. "La situació serà molt complexa aquest estiu", ha assegurat. Informa Sara González

 21:18 

 21:13 

 21:12 
La Reserva Federal dels Estats Units apuja el diner un 0,75% per atacar la inflació i obre la porta a més alces

El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell, ha anunciat aquest dimecres un augment del preu dels diners del 0,75% per atacar la inflació, de tal manera que ara els tipus queden en un 1,5%. A més, Powell ha assegurat que nous augments seran "apropiats". El cap de la FED ha subratllat que l'entitat "entén" les dificultats que causa l'alça desbocada de preus, i ha assegurat que l'equip que lidera està "fortament compromès" per reduir-la. "Tenim les eines i la resolució per restaurar l'estabilitat dels preus", ha assegurat. L'alça anunciada per la FED és la més alta des del 1994. També ha anunciat que reduirà la tinença de bons del tresor i de deute hipotecari.

 21:00 

 20:22 

 20:02 

 20:02 

 19:44 

 19:29 

 17:28 
El BCE reinvertirà part dels ingressos derivats del programa de compres antipandèmia per frenar les primes de risc

El Banc Central Europeu (BCE) reinvertirà part dels ingressos obtinguts a través del programa de compres antipandèmia (PEPP, per les seves sigles en anglès) per frenar l'increment de les primes de risc i l'encariment del deute públic en alguns països de l'eurozona, entre ells Espanya. Després d'una reunió extraordinària celebrada aquest dimecres, el consell de govern de l'organisme monetari ha optat per ser "més flexible" en com s'inverteixen els recursos amb l'objectiu de "preservar el funcionament de la política monetària". Per altra banda, el BCE també s'ha compromès a accelerar la posada en marxa d'un nou instrument que contribueixi a l'estabilització dels mercats.

 17:11 

 16:02 
Catalunya suma 10.500 nous professionals digitals durant el 2021 i s'acosta als 100.000

Catalunya ha sumat 10.500 nous professionals digitals durant el 2021, el que suposa un increment del 12% anual, i s'acosta als 100.000 al conjunt del territori, segons l'informe "Digital Talent Overview 2022". L'estudi elaborat per la Generalitat, la Fundació Mobile World Capital Barcelona i el Cercle Tecnològic de Catalunya constata que la demanda de talent digital ja supera les xifres prepandèmia, amb un augment del 43% respecte de l'any passat. La disponibilitat de perfils ha crescut a totes les demarcacions. Destaca Barcelona, que aglutina el 95% del talent. La capital catalana també es troba entre les ciutats amb més dones treballant en el sector digital, amb gairebé un 30% de treballadores.

 15:48 

 14:42 

 14:25 

 14:22 

 14:09 

 14:00 

 13:55 

 13:19 
Maragall, sobre els Jocs d'hivern: "L'Estat i l'Aragó han perdut una oportunitat per temes de lideratge personal"

El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat que l'Estat i l'Aragó "han perdut una oportunitat" per als Jocs d'hivern, i ha afirmat que "la responsabilitat d'aquest error està definida en termes de lideratge personal". "Ha sigut la seva opció, sempre caure en la temptació d'utilitzar el greuge en relació a Catalunya com a defensa d'interès propi", ha afegit durant una entrevista organitzada per Europa Press. Maragall ha expressat que si no hi hagués candidatura unitària, el Govern estaria disposat a "assumir en solitari la responsabilitat". Pel que fa a la taula de diàleg, ha criticat que el govern de l'Estat "es negui a seure a dialogar amb l'argument que hi hagi eleccions en un altre lloc"- en referència a Andalusia-, i ha afirmat que és "una mala excusa".
 

 12:56 

 12:50 

 12:27 
ERC se suma a la ILP que recull signatures per reclamar que es regularitzin les persones migrades

ERC se suma a la Iniciativa Legislativa Popular del moviment Esenciales que està recollint signatures per demanar al govern espanyol que regularitzi la situació de les persones migrades. Els republicans han anunciat que muntaran una quarantena de parades arreu del territori català per ajudar en aquesta recollida de suports, ja que es necessiten mig milió per aconseguir que el debat aterri al Congrés dels Diputats. La ILP planteja modificar la llei d'estrangeria per fer una regularització extraordinària de totes les persones que van arribar a l'Estat abans de l'1 de novembre del 2021. "És una campanya feta per les persones migrades autoorganitzades, com a subjectes polítics; i el que fem des d'ERC és exercir la nostra responsabilitat social com a partit", explica la diputada republicana al Congrés Maria Dantas en una nota de premsa enviada pel partit.

 12:12 
Les obres del túnel del tram central de l'L9 del metro de Barcelona acabaran el 2027

Les obres del tram central de la línia 9 de metro, que ha de connectar La Sagrera amb Zona Universitària, s’han reprès dimecres després de més d'una dècada anys aturades. La tuneladora s’ha tornat a activar per perforar el subsòl entre les estacions de Manel Girona i Lesseps, el tram de poc més de quatre quilòmetres que encara quedava pendent de construir. Segons el Govern, la previsió és que l’estiu del 2023 hagi arribat a Mandri, i que de cara el desembre del 2024 hagi fet tot el recorregut fins Lesseps. La Generalitat invertirà 926 milions d'euros en aquest tram i preveu que les obres del túnel finalitzin el 2027. Pel vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, aquests treballs són "l'obra més important dels últims 20 anys" a Catalunya.

 09:58 

 09:02 

 08:32 

 08:10 

 07:27 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:04 

 19:48 

 19:36 

 19:12 
El grup de K-Pop BTS anuncia la seva separació temporal

El popular grup de K-Pop BTS ha anunciat que se separa de manera temporal. Just quan es compleixen nou anys de la creació de la banda coreana, els seus membres han explicat que es prendran un descans per centrar-se en projectes individuals. "Hem d'acceptar que el grup ha canviat", ha detallat un dels artistes que conformen el grup musical.

 18:50 
El comitè que investiga Pegasus a la UE descarta per ara enviar una missió a Espanya

El comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus a la Unió Europea descarta per ara enviar una missió a Espanya. Segons han confirmat diverses fonts parlamentàries a l'ACN, la reunió de coordinadors del comitè no veu possibilitats d'enviar una delegació parlamentària a l'Estat per motius de calendari. En tot cas, les mateixes fonts asseguren que la missió a Espanya es manté sobre la taula en cas que s'ampliés el mandat del comitè, que té una durada per ara d'un any. De moment, el comitè ha acordat fer missions a Israel, Hongria, Polònia i els Estats Units.

 17:47 
ERC veu "obsoleta" la proposta del ministeri sobre el Quart Cinturó i vol un projecte de "consens" amb el territori

ERC veu "obsoleta" la proposta del govern espanyol sobre el Quart Cinturó (B-40) i vol un projecte de "consens" amb el territori. Així s'ha expressat aquest dimarts la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, en una roda de premsa al Parlament. Vilalta ha recriminat al ministeri de Transports que intenti "compensar" la manca d'inversions de l'Estat a Catalunya amb "imposicions de projectes caducs". "Que no ens intentin compensar les manques històriques de la xarxa ferroviària amb més quilòmetres de via per carrereta d'una proposta obsoleta com pot ser la del Quart Cinturó", s'ha queixat la portaveu. Tot i això, no ha descartat la construcció d'un nou carril i ha demanat que "el projecte sigui de consens" i "debatut a nivell territorial". "Generem un consens, decidim des d'aquí, que les pagui qui les hagi de pagar, però que no ens les imposin", ha dit la portaveu d'ERC, que plantejarà una proposta "alternativa" sobre el Quart Cinturó.

 16:10 
Protecció Civil activa la prealerta per risc d'incendis forestals

Protecció Civil de la Generalitat ha activat la prealerta del pla INFOCAT pel risc d'incendis forestals. La decisió s'ha pres davant un escenari de simultaneïtat d'incendis forestals de nivell inferior, per l'elevat nombre de comarques amb pla alfa de nivell 2 i la seva coincidència amb elevades temperatures per l'onada de calor. El mateix òrgan demana extremar les precaucions.

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar


​


​

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació