Dimecres, 31 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 15:26 
El TSJC permet que un pare d'un institut demani l'execució forçosa de la sentència del 25% de castellà a tot el sistema educatiu

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat que el pare d'un institut es personi com a part afectada en la sentència del 25% de castellà i pugui demanar l'execució forçosa d'aquesta resolució que afecta tot el sistema educatiu de Catalunya. En una interlocutòria feta pública aquest dijous, de 10 pàgines, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa diu que s'ha de reconèixer la condició d'afectat a aquest a les famílies concretes perquè "poden resultar tant beneficiats per l'execució de la sentència com perjudicats de la seva inexecució". El tribunal cita jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem per fonamentar la seva decisió per concloure que "s'ha de reconèixer la legitimació dels alumnes i els seus pares que compareixen amb la legitimació que els atorga la condició d'usuaris singulars d'un centre escolar concret". 

 14:13 

 14:12 

 13:57 
El PP, sobre el retorn de Joan Carles I: "Només faltaria que un espanyol no pugui venir al seu país quan consideri"

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha defensat que la visita del rei emèrit Joan Carles I a Espanya forma part de la seva "vida privada" i "és ell qui ha de decidir" sobre els seus viatges. "Només faltaria que un espanyol no pugui venir al seu país quan ho consideri oportú. És quelcom molt bàsic que hauria de respectar el govern", ha dit aquest dijous en roda de premsa després del Comitè de Direcció del PP. Gamarra ha insistit que l'executiu de Pedro Sánchez "no té res a dir" sobre on estigui l'exmonarca. La número dos de l'actual president, Alberto Núñez Feijóo, ha subratllat que el seu partit "reconeix el paper que ha tingut en la història d'aquest país".

 13:14 

 11:54 
Espanya deixarà d'exigir el certificat de vacunació als turistes de fora de la UE «en qüestió de dies»

La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha avançat que "en qüestió de dies" Espanya deixarà d'exigir el certificat de vacunació als turistes de fora de la Unió Europea. "Eliminarem una restricció que podria estar desanimant els turistes de fora de la UE", ha explicat Maroto aquest dijous al matí en una entrevista a Onda Cero, en què ha dit que l'ordre per eliminar aquest requisit s'està "acabant de perfilar" i s'aprovarà en "qüestió de dies". La titular de Turisme ha concretat que els turistes extracomunitaris només podran entrar amb l'acreditació d'un test negatiu de Covid-19.
 

 11:47 
El COE allarga el termini per tancar el projecte més enllà del 20 de maig però no fixa una data: «Necessitem més marge»

El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Antonio Blanco, ha confirmat que s'ha decidit allargar el termini per tancar la candidatura per als Jocs d'Hivern. Inicialment, la data màxima estava prevista per aquest divendres 20 de maig, però en una entrevista a RAC1 ha admès que cal "més marge" perquè les converses continuïn, tot i que no ha volgut concretar cap data. De totes maneres, el dia 1 de juliol hauria d'estar resolt perquè el COI fa una visita a l'Estat. Blanco ha assegurat que aquestes setmanes "s'ha avançat" en l'acord entre els dos territoris i ha descartat rotundament una candidatura en solitari de Catalunya o l'Aragó perquè ja es va traslladar al COI que se'n volia fer una de conjunta, i aquest moviment implicaria renunciar a "un dels dos pilars fonamentals" dels Jocs. "No és que no tinguem possibilitats, és que faríem el ridícul més espantós", ha sentenciat.
 

 10:45 
Els Mossos denuncien un home de 64 anys per assetjar una adolescent en un parc de Sant Antoni de Calonge

Els Mossos han denunciat un home de 64 anys per assetjar una adolescent en un parc de Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). La mare de la menor, que té 14 anys, va ser qui va alertar la policia divendres passat. Segons va explicar, l'individu va acostar-se a la seva filla quan estava amb unes amigues en un parc del municipi, la va gronxar i després la va convidar a una beguda. L'home la va dur fins a un bar, acompanyada de les seves amigues, que casualment és el de la mare. La dona, que ha difós el cas per xarxes socials, explica que quan va foragitar el sospitós, l'home va marxar però abans va donar el número de telèfon a les menors. Els Mossos ja li han pres declaració com a investigat per assetjament i aquest dijous traslladaran les diligències al jutjat d'instrucció.

 10:45 

 10:24 
Aragonès es reuneix amb els eurodiputats catalans al Parlament Europeu

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest matí amb els eurodiputats catalans dels comuns, ERC, PSC i Junts. La ronda de trobades va començar ahir amb l'expresident Carles Puigdemont, una reunió de poc més d'una hora que va servir per compartir la preocupació per l'escàndol democràtic que suposa el Catalangate. Amb aquestes trobades a Brussel·les, Aragonès vol abordar els "grans consensos" en plena ofensiva contra el català a l'escola. 

 10:04 
Carles ​Riera denuncia que ERC, Junts, PSC i comuns «exclouen explícitament» la CUP de les negociacions pel català a l'escola

El secretari tercer de la Mesa del Parlament i diputat de la CUP-NCG, Carles Riera, ha denunciat que ERC, Junts, PSC i comuns "estan excloent volgudament i explícitament" els cupaires de totes les negociacions sobre el català a l'escola. En una entrevista a Els Matins de TV3 ha assegurat que "ningú els ha convidat mai a cap reunió" i ha afegit que les propostes tampoc s'estan consensuant amb la comunitat educativa. En qualsevol cas, els cupaires rebutgen tant la proposta de modificació de la llei de política lingüística com el decret llei del Govern perquè, segons creuen, no blinda la immersió. A parer de Riera, l'objectiu del percentatge que exigeix el TSJC és que el castellà sigui vehicular. Per això no accepten cap de les propostes ni de Govern ni d'ERC, PSC i comuns perquè creuen que el que fa és "consagrar l'oficialitat del castellà" a l'escola. El diputat s'ha referit a la qüestió polèmica de les dietes que cobren els diputats de la cambra. Ha explicat que el 20 d'abril el seu grup parlamentari va sol·licitar formalment als serveis jurídics poder deixar de cobrar-les, però ha dit que de moment no han obtingut cap resposta, si bé verbalment se'ls ha dit que és "molt difícil". En qualsevol cas, ha recordat que la seva proposta és que els diputats només cobrin en concepte de dietes el que gasten realment, amb justificant, que aquesta despesa passi a tributar i que se'n faci càrrec el mateix diputat. Sobre el retorn del rei emèrit, que s'espera que arribi a Galícia aquest dijous, Riera ha dit que és "un escàndol absolut que un lladre pugui venir impunement sense retre comptes" i ha assenyalat que aquest fet "demostra la naturalesa de la monarquia", que ha qualificat de "poder corrupte". Riera també ha criticat el paper del govern espanyol, a qui ha acusat de "mirar a una altra banda".

 10:09 
El DOGC publica l'ordre de calendari escolar que oficialitza l'avançament del curs escolar

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dijous l'ordre del calendari escolar que estableix l'inici del curs 2022-2023 el 5 de setembre per a infantil i primària i el 7 per a secundària, batxillerat i FP, tant a centres públics com privats . D'aquesta manera, s'oficialitza l'avançament del curs escolar anunciat pel conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i que ha provocat les crítiques de sindicats i altres membres de la comunitat educativa. L'ordre defensa que l'avançament recull les recomanacions del Consell Escolar i fa realitat una demanda històrica. El curs acabarà el 22 de juny a infantil i primària i el 20 a l'ESO i el batxillerat.

 09:04 

 09:04 

 08:38 
Corea del Nord notifica un mort i més de 260.000 nous casos en el que afirmen ser el primer brot de coronavirus al país des de l'inici de la pandèmia

Les autoritats sanitàries de Corea del Nord han informat aquest dijous que una persona ha mort i 262.270 han resultat positives per la COVID-19 en les últimes 24 hores, després que dissabte passat es declarés l'alerta màxima pel primer brot de coronavirus que està afrontant el país. Des de l'inici d'aquest brot el 12 de maig, Pyongyang ha registrat ja més d'1.978.230 contagis, dels quals més d'1.200.000 s'han recuperat i almenys 740.160 estan sota tractament mèdic, segons ha recollit l'agència estatal de notícies nord-coreana KCNA.

 08:29 
Ada Colau tornarà a ser la candidata de BComú a l'alcaldia de Barcelona

Ada Colau tornarà a ser la candidata de BComú a l'Alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals del maig del 2023, segons ha confirmat l'ACN. L'alcaldessa ho anunciarà aquest dijous al matí en una compareixença acompanyada de Janet Sanz, Laura Pérez i Jordi Martí. L'anunci arriba després que dissabte passat les bases de BComú votessin que Colau es pogués presentar a un tercer mandat, tal i com va plantejar la coordinadora.

 08:20 
Yolanda Díaz impulsa la seva nova plataforma amb el registre de la marca Sumar

La vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz ha impulsat la seva pròpia plataforma. El passat 28 de març es va registrar al Ministeri de l'Interior la sol·licitud de registre de Sumar, segons ha avançat El Periòdico d'Espanya. La fórmula utilitzada és la d'associació. La sol·licitud està inscrita al Registre Nacional d'Associacions i a l'espera de la seva inscripció oficial, en el termini de tres mesos. El document de registre no l'ha signat Díaz sinó persones properes a la vicepresidenta. D'aquesta manera, Díaz impulsaria definitivament una plataforma pròpia aliena a Podem.

 08:17 

 07:35 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:04 

 22:55 

 22:37 

 22:09 
El Congrés debat la llei audiovisual, pactada amb ERC i PNB, però amb el suport de Podem a l'aire

La Comissió d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital del Congrés debatrà aquest dijous el dictamen del projecte de llei general de comunicació audiovisual, pactada amb ERC i el PNB per incorporar-hi el català i l'euskera, però amb el suport de Podem a l'aire. De fet, aquest dimecres Podem ha reclamat al PSOE que rectifiqui dues esmenes que va presentar a la llei audiovisual, ja que entenen que suposen una "greu agressió" a les productores independents i fan "perillar" el projecte legislatiu.

 21:56 

 21:47 
Els Bombers busquen un jove que no ha pogut sortir del riu Segre a Balaguer

Onze dotacions terrestres i l'helicòpter dels Bombers, amb el suport d'efectius del GRAE i subaquàtics, busquen des d'un quart de set de la tarda un jove que no ha pogut sortir del riu Segre a l'altura de Balaguer, uns 600 metres més amunt del pont de ferro. Els efectius del cos d'emergències estan resseguint la zona, de moment sense èxit. Segons han explicat els Bombers, el jove ha vist una dona amb dificultats dins l'aigua i s'hi ha llençat per ajudar-la. Ella ha pogut sortir del riu, però el noi no ho ha aconseguit.

 21:45 

 20:36 

 20:30 

 20:16 

 19:22 

 18:45 

 17:15 
El Sónar torna al seu format amb 117 actuacions i icones globals

La programació del Festival Sónar bascularà enguany sobre dos eixos: la diversitat cultural i les noves identitats, i el discurs mediambiental amb ànim de contribuir a la conscienciació col·lectiva. En el seu retorn al format i seus habituals de Fira Bcn el 16, 17 i 18 de juny, després de dos anys de pandèmia, el certamen té una novetat destacada: la reformulació de Sónar+D per fer la seva programació més accessible al públic diürn del festival, amb una reubicació al Palau de Congressos, un nou escenari audiovisual i un exhibició d'art digital. En global, Sónar 2022 presentarà 117 actuacions al seu programa de dia i de nit, entre les quals destaquen les tres estrenes mundials de nous shows de The Chemical Brothers, Moderat i The Blaze.

 16:33 
Turquia frena l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN

L'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN no ha aconseguit el consens necessari entre els 30 membres en la primera reunió del Consell Atlàntic celebrada aquest dimecres, hores després que els dos països nòrdics hagin entregat les sol·licituds d'adhesió. La negativa d'Ankara, que sosté que els ambdós països escandinaus tenen reclutats kurds del Partit dels Treballadors del Kurdistan, una organització considerada terrorista per Turquia, i no els volen entregar. La negativa turca, doncs, ha frenat l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN i el secretari general de l'organització haurà d'encetar una ronda de negociacions amb els aliats per tirar endavant l'"expansió" de l'OTAN. 

 

 16:28 

 15:55 

 14:50 

 14:06 

Acord històric: les seleccions masculina i femenina de futbol als Estats Units es repartiran equitativament els ingressos de les competicions internacionals
 

Les seleccions masculina i femenina dels Estats Units han tancat un acord històric amb la Federació de Futbol nord-americana: els i les jugadores que representin el país cobraran el mateix i rebran la mateixa quantia de diners si guanyen un títol, inclòs un Mundial. La decisió és històrica i acaba amb anys de litigis i crues disputes públiques sobre el que representa una "paga igualitària". Les estructures de pagament que s'han revisat formen part d'una renegociació dels convenis col·lectius de cada equip, anunciada aquest mateix dimecres, tres mesos després que un grup de dones futbolistes presentés una demanda per discriminació de gènere contra la Federació i sis mesos abans que el conjunt masculí disputi el Mundial de Qatar. Per garantir que homes i dones cobrin el mateix de les disputes internacionals, s'uniran els pagaments que ambdós equips reben de la FIFA -l'òrgan de govern del futbol mundial- i es repartiran equitativament, una disposició que es considera la primera de la seva mena. La mesura entrarà en vigor aquest mateix mundial masculí. La presidenta de la Federació de Futbol dels Estats Units, Cindy Parlow Cone, ha tret pit de l'aconseguit: "Cap altre país ha fet això. Crec que tothom hauria d'estar molt orgullós del que hem aconseguit. És, veritablement, històric".

 13:59 
Rússia expulsa 27 diplomàtics espanyols

Rússia ha decidit, finalment, expulsar 27 diplomàtics espanyols de l'ambaixada estatal a Moscou, segons confirmen a l'ACN fonts diplomàtiques. Entre ells, no hi ha l'ambaixador, Marcos Gómez Martínez, que havia estat convocat aquest matí pel govern de Vladímir Putin per comunicar-li la decisió. A la reunió, han explicat al representant espanyol que la mesura es pren en represàlia per l'expulsió de 27 diplomàtics russos amb seu a Madrid el passat dia 5 de maig adduint que representaven una amenaça pels interessos de seguretat. Aquest dimarts Rússia ja va comunicar a Finlàndia l'expulsió de dos dels seus representants a l'ambaixada a Moscou en resposta a l'expulsió de dos diplomàtics russos per part de Finlàndia.
 

 13:27 
Un 69,9% de catalans llegeix un llibre al trimestre i el 32,4% ho fa en català, segons dades de l'Institut Català de les Empreses Culturals

Un 69,9% de catalans llegeixen un llibre al trimestre, segons l’estudi de l’ICEC sobre els Hàbits de lectura i de compra de llibres de l’any 2021. L’estudi també indica que el 32,4% dels catalans llegeixen habitualment en català i el 65,3%, en castellà. Montse Ayats, responsable del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya, ha fet referència a aquestes xifres per destacar aspectes a millorar a partir del pla nacional, que per aquest 2022 té un pressupost de 106.682 euros. El tret de sortida oficial del Pla serà el 14 de juliol en un acte presidit pels consellers Cambray i Garriga. Izaskun Arretxe, de la Institució de les Lletres Catalanes, ha fet una crida al sector perquè s’impliqui i hi posi "intel·ligència i mirada llarga”.

 12:06 
Mas acusa la Moncloa d'estar darrere dels informes falsos de Villarejo: "El ministeri no actuava sol, n'estic convençut"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha acusat la Moncloa d'estar al darrere dels informes falsos encarregats a l'excomissari José Manuel Villarejo contra l'independentisme i ha dit que no creu que el responsable últim fos el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. "La Moncloa també ho sabia, això no s'organitza des d'un ministeri. No actuava sol, n'estic convençut", ha assegurat en una entrevista a RAC1. Davant aquesta situació Mas ha demanant insistir en la via judicial, tant a l'Estat com a Europa, perquè hi hagi conseqüències penals per a qui hagi "lesionat drets fonamentals".

 11:36 
La final de la Champions femenina es podrà veure en una pantalla gegant a Barcelona i hi haurà rua si guanya el Barça

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dimecres que la final de la Champions femenina es podrà veure amb una pantalla gegant al centre de la ciutat i hi haurà rua si guanya el Barça. En declaracions a RAC1, Colau ha explicat que ella viatjarà a Torí. “Com a ciutat ho hem d’impulsar”, ha dit. La pantalla es podria instal·lar a plaça Catalunya, però encara està per tancar amb el Barça. Pel que fa a la rua, ha subratllat que s’hi va comprometre ara fa un any quan va rebre les noies, perquè ni hi ha hagut mai una rua d’un equip femení, i “molta gent té ganes de mostrar el seu afecte a aquest Barça que està trencant totes les barreres”.

 10:04 
Els taxistes tallen la Gran Via de Barcelona fins a Balmes en protesta per les VTC

Els taxis tornen a manifestar-se en contra que els VTC puguin fer transport urbà a les ciutats fins a l'u d'octubre, tal com va establir el conegut com a Decret Ábalos. Demanen que, l'abans possible, la Generalitat els garanteixi que només hi haurà una o cap VTC per cada 30 taxis. A les 10:00 hores d'aquest dimecres ha començat la marxa lenta a la Gran Via de Barcelona, on tallen tres dels cinc carrils, deixant dos lliures per la circulació d'autobusos i ambulàncies a petició de la guàrdia urbana.  La protesta està encapçalada per una furgoneta vermella amb música, que duu cartells com ara "A Catalunya, Ayusadas les justes". Alguns taxis també porten cartells, com per exemple "No volem polítics corruptes". Els taxistes preveuen avançar cap a la plaça Espanya, passar pels carrers Tarragona i Numància, l'avinguda Diagonal i passeig de Sant Joan fins a arribar al parc de la Ciutadella, des d'on es dirigiran caminant cap al Parlament. També hi ha un atur total convocat de 10:00 a 14:00 hores, amb piquets informatius repartits per l'Aeroport del Prat de Barcelona i l'Estació de Sants i la del Nord, entre altres ubicacions. La protesta ha estat convocada per Èlit Taxi, el Sindicat del Taxi de Catalunya (Stac) i l'Agrupació Taxi Companys (ATC).

 09:50 
El ministeri d'Exteriors rus convoca l'ambaixador espanyol a Moscou, en el possible pas previ a la seva expulsió per la posició estatal en la guerra d'Ucraïna

El ministeri d'Exteriors rus ha convocat a primera hora d'aquest dimecres a l'ambaixador espanyol a Moscou, Marcos Gómez, segons han confirmat fonts diplomàtiques a Europa Press. La convocatòria de Gómez pel departament que dirigeix Serguei Lavrov previsiblement serà el pas previ per a l'expulsió de personal de l'ambaixada espanyola a Rússia, com a represàlia pel pas donat per Espanya després de la invasió russa d'Ucraïna. Moscou encara no ha expulsat diplomàtics espanyols com sí que ha fet amb personal d'altres ambaixades. En aquests casos, els països afectats també han forçat la sortida del seu territori dels diplomàtics russos. El govern espanyol ja va ordenar el passat 5 d'abril la sortida de 27 empleats de l'ambaixada russa a Madrid. Aleshores, la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zajarova, va assenyalar que "totes les decisions d'aquest tipus tindran una resposta corresponent". La resposta podria arribar avui i l'executiu espanyol ha indicat que era "conscient" de la possibilitat que es produís l'expulsió del personal diplomàtic i ha assegurat que "està preparat per a aquesta eventualitat". 

 09:34 
Finlàndia i Suècia presenten, formalment, la sol·licitud d'ingrés a l'OTAN, d'aprovar-se seria l'expansió més gran de l'aliança en dues dècades

Finlàndia i Suècia han demanat formalment adherir-se a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord aquest dimecres al matí, deixant enrere dècades de neutralitat militar davant el que qualifiquen d'"amenaça" per la invasió russa a Ucraïna. Els diplomàtics d'ambdós països han lliurat una carta expressant els seus interessos per unir-se a l'OTAN al secretari general Jens Stoltenberg a la seu de l'aliança a Brussel·les. Stoltenberg ha dit que intentaria admetre ambdues nacions en un procés ràpid. L'aprovació de la seva sol·licitud significaria l'expansió més gran de l'aliança militar en gairebé dues dècades. El nombre de països membre passaria a ser de 32 i incrementaria els quilòmetres de frontera amb Rússia.

 08:59 
Valls nega cap "operació d'estat" i diu que va actuar "lliurement" perquè no volia un alcalde independentista

L'exregidor de Barcelona Manuel valls ha negat una operació d'estat ni la necessitat d'espiar ningú i ha assegurat que el vot que va fer possible la reelecció d'Ada Colau com a alcaldessa respon a una decisió personal. En una entrevista a La Vanguardia, diu que va actuar "lliurement", que no va parlar amb el govern espanyol i que no hi havia "cap fraternitat secreta". "Jo vull impedir un alcalde independentista i ningú em diu el que he de fer", afirma. Sí reconeix converses amb Jaume Collboni i Miquel Iceta i torna a negar una negociació amb Colau. Considera que l'error va ser de "supèrbia" d'Ernest Maragall i l'acusa ara de "victimisme".
Valls defensa que la tradició francesa és escolli "el mal menor" i assegura que això és el que va fer. Afirma que l'estratègia estava "claríssima" i va ser possible després de la seva declaració i l'actitud dels socialistes. L'exprimer ministre francès explica que ell volia que l'ajuntament no fos una eina de l'independentisme i que no va demanar res a canvi.

 08:27 

 07:30 
Les portades

Recull de les portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols, on destaca la informació sobre els informes policials falsos de dirigents independentistes, a El País.

 07:03 

 21:29 

 20:55 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació