Dimecres, 31 de juliol de 2024
Eleccions 14-F

Arrenquen sense problemes al Pallars les eleccions més incertes dels últims anys

Prop de 15.300 pallaresos estan cridats a les urnes amb la incògnita d'una alta abstenció per la Covid-19

Redacció 14 de febrer de 2021 a les 09:46
Primeres votacions a un col·legi de Roda de Ter, a Osona | Josep M. Montaner
Els col·legis electorals del Pallars no han tingut problemes per cobrir els membres de les meses ni han registrat cap incidència i han pogut obrir a les 9h del matí en aquestes eleccions al Parlament. Uns comicis que se celebren en plena pandèmia de la Covid-19. Segons la Generalitat, a les 9:05h ja s'havien constituït les 41 meses electorals al Pallars, 25 al Jussà i 16 al Sobirà. En el conjunt de Catalunya, a les 10h, hora límit per poder constituir les meses electorals, hi havia el 96,98% de les meses constituïdes, unes 8.863. 

Al Pallars, 15.282 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, 9.805 al Jussà i 5.477 al Sobirà. Arreu del país, són un total de 5.368.881 persones -5.624.044 amb les que resideixen a l'estranger- per escollir 135 diputats, 15 dels quals a la demarcació de Lleida. Hi ha 2.763 locals electorals, 83 més que en els darrers comicis al Parlament del 2017. El Govern va assegurar aquest dissabte que malgrat les al·legacions presentades, més de 35.000, la totalitat de les meses es podrien constituir.

L'abstenció és una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.


Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

A aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d'una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. 

D'altra banda, s'han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s'escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s'han celebrat el 2020, en situació de Covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.


El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d'aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se'n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d'aquesta modalitat.

A l'altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S'han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l'estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d'obligat compliment. La primera serà de 9 a 12 h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19 h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19 a 20 h per als positius de Covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi ha circuits d'entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tenen equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l'última franja de votació


El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s'ha rebut al domicili.

L'executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom "Eleccions 14F" que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l'afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es pot fer seguiment, a través d'aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

« Entrades més recents
 09:36 
Els Estats Units retiren ETA de la seva llista d'organitzacions terroristes

El Departament d'Estat dels EUA han retirat ETA de la llista de les organitzacions terroristes. La decisió de la Casa Blanca va ser comunicada divendres al Congrés. La legislació nord-americana exigeix que una organització o banda han de "sortir" d'aquesta llista quan aquesta fa cinc anys que no comet cap acte criminal de qualsevol mena. L'últim atemptat d'ETA es produeix el 16 de març de 2010, però el grup terrorista no es dissol fins al 2018.

 09:19 
Membres del SEPC s'encadenen a la delegació del govern espanyol a Barcelona en defensa de l'escola catalana

Membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'han encadenat aquest dilluns al matí davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona en defensa del model d'escola catalana. "Som aquí per deixar clar que no obeirem les imposicions de l'Estat espanyol: la sentència del 25 % i la LCU, feta a mida per desarticular-nos", asseguren, a la vegada que criden a la desobediència en defensa de l'educació.
 

 08:29 
Colau respon a Maragall que "insinuar" que ha tingut "alguna complicitat" amb l'espionatge és una "barbaritat" i insta ERC a fer-lo rectificar

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha pronunciat per primer cop sobre les informacions que apunten que el CNI va espiar les negociacions per formar govern a Barcelona després de les eleccions municipals del 2019. En un missatge al seu canal de Telegram, Colau ha afirmat que "espiar els adversaris polítics és incompatible amb la democràcia". Però el comunicat de la líder dels comuns també ha servit per rebatre les declaracions d'Ernest Maragall, que aquest diumenge va lamentar que Colau tragués profit de l'espionatge per "mantenir el poder". L'alcaldessa ha replicat a Maragall amb aquesta reflexió: "Insinuar que he tingut alguna complicitat o connivència amb l'espionatge és una barbaritat i em dol que provingui d'una persona com Ernest Maragall, representant d'un partit d'esquerres i company a l'Ajuntament". Colau ha demanat al dirigent republicà una "rectificació sincera" i ha instat ERC a desautoritzar el seu cap de files a Barcelona. "Encara falta un any per a les eleccions: tranquil·litat", ha reblat la líder dels comuns, tot vinculant les paraules de Maragall als interessos electorals. Informa Joan Serra Carné

Més informació, aquí:

 08:16 

 08:13 
El Tribunal de Gant decideix aquest dimarts sobre l'extradició de Valtònyc després de reexaminar el cas

El Tribunal d'Apel·lació de Gant dictarà sentència aquest dimarts sobre l'extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Després que el Tribunal de Cassació ordenés reexaminar el cas després del rebuig inicial d'Apel·lació d'entregar el cantant a Espanya, ara el tribunal s'ha de pronunciar de nou sobre la demanda d'extradició del raper, condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. La revisió del cas ordenada per Cassació només afecta, però, al delicte d'injúries a la corona, la resta estan descartats. Sigui quina sigui la decisió del tribunal aquest dimarts, les parts poden recórrer un altre cop a Cassació, que només pot revisar qüestions de procediment.

 07:23 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 07:02 

 22:31 
Més de 76.000 persones voten a favor de la república en una consulta popular a l'Estat

Fins a 76.106 persones han votat a favor de la república en una consulta popular a l'Estat sobre el model de país. Hi han participat 81.617 persones, de les quals 4.731 ho han fet a favor de mantenir la monarquia. A Catalunya hi han participat 15.599 persones, de les quals 15.029 han votat per la república i 448 per la monarquia.

 16:28 

 14:52 

 14:35 

 14:12 

 13:36 
Felip VI viatja a Abu Dhabi pel funeral del president dels Emirats Àrabs Units, però no veurà el seu pare

Felip VI viatja aquest diumenge a Abu Dhabi per traslladar personalment les condolences per la mort del president del Emirats Àrabs Units, Jalifa bin Zayed al Nahyan, a la seva família. És la primera vegada que el rei visita la capital del país des que el seu pare, Joan Carles I, hi viu. Així i tot, les informacions que arriben de la Zarzuela detallen que no es veuran. El monarca anirà a Abu Dhabi en qualitat de Cap d'Estat, en un viatge purament institucional. Per això, està previst que vagi i torni el mateix dia. Felip VI estarà acompanyat pel sotssecretari d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, Luis Manuel Cuesta. Allà també es trobarà amb altres mandataris europeus com el rei Felip de Bèlgica, el rei Guillem Alexandre dels Països Baixos o el president francès, Emmanuel Macron.

 13:30 
Milers de persones participen a Puigcerdà en una manifestació "històrica" en contra dels Jocs d'hivern

Milers de persones han participat aquest diumenge a Puigcerdà a la mobilització convocada per la Plataforma Stop JJOO per mostrar el seu rebuig a la candidatura per acollir un Jocs d'hivern al Pirineu al 2030. La marxa ha arrencat a la zona industrial de la localitat, on s'hi ubica el recinte firal, i ha estat encapçalada per cinc tractors, que han acompanyat els manifestants fins a l'entrada del nucli urbà.
Tot plegat ha suposat que aquesta acció reivindicativa s'hagi convertit en "històrica" a la capital cerdana. Partits com la CUP i En Comú Podem s'hi han sumat i han demanat al Govern la retirada del projecte. També ho han fet des d'entitats com ara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha col·laborat en la logística de l'acte.

 13:21 
Els comuns exigeixen a Maragall una rectificació immediata per les seves declaracions sobre Colau i el CNI

El tinent d’alcaldia de Barcelona Jordi Martí (BComú) ha exigit aquest diumenge al líder d’ERC a l’Ajuntament, Ernest Maragall, una “rectificació immediata” després que hagi declarat que l’alcaldessa, Ada Colau, tenia coneixement i va participar en una “operació d’estat” per evitar que ERC governés a Barcelona el 2019. “Ja sap ERC que els comuns hem estat sempre en contra de qualsevol mena d’espionatge polític i hem exigit transparència i assumpció de responsabilitats”, ha piulat Martí després que La Vanguardia publiqués que un dels espionatges del CNI va ser precisament per conèixer l’estat de les negociacions per l’alcaldia. L’acusació de Maragall, ha dit, és una “calúmnia inacceptable”.

 12:58 

 12:14 

 11:40 

 09:58 

 09:58 

 08:04 

 08:03 

 07:33 
Les portades

Recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.

 19:24 

 18:51 
Barcelona reforçarà la lluita contra els porc senglars amb xifres record d'incidències

L'Ajuntament de Barcelona reforçarà la lluita contra els porcs senglars amb més trampes després de la xifra rècord d'incidències relacionades amb aquests animals l'any passat. Fins a 1.202 trucades va rebre la Guàrdia Urbana el 2021 per alertar sobre algun risc vinculat als senglars. Per això, el consistori instal·larà en els propers mesos tres noves gàbies -dues mòbils i una fixa- a la ciutat per capturar els elements més perillosos d'aquesta espècie. A més, es duran a terme 16 sessions de captures per treure de la circulació aquells senglars que s'han habituat a l'entorn urbà i hi baixen amb normalitat. L'Ajuntament també llançarà una campanya per evitar alimentadors ocasionals i multar els que ho fan voluntàriament.

 18:26 
El president del PP català, Alejandro Fernández: La baixa per menstruació dolorosa «és una ofensa a les dones i a la seva capacitat»

El president del PP català, Alejandro Fernández, ha considerat que la baixa per menstruació dolorosa que prepara el govern espanyol és "una tonteria" i "una ofensa a les dones i a la seva capacitat". Fernández, a través del seu compte de Twitter, també ha augurat que farà augmentar l'atur femení. La baixa laboral que planteja el Ministeri d'Igualtat s'inclourà en l'esborrany de la reforma de la llei de l'avortament que es portarà al Congrés. I, segons l'executiu espanyol, l'assumirà la Seguretat Social des del primer dia i no l'empresa. El govern ha evitat marcar un nombre de dies per a la baixa i ha subratllat que seran els que necessiti cada dona.

 17:47 
L’Ajuntament de Barcelona prepara un reglament per poder integrar llars d’infants privades a la xarxa pública

L’Ajuntament de Barcelona prepara un reglament per poder integrar llars d’infants privades a la xarxa pública, segons ha explicat al diari El Periódico la comissionada d’Educació, Maria Truñó, que ha advertit que “no seran rescats”, sinó una via més per poder augmentar l’oferta municipal per la manca d’espais a la ciutat. L’Ajuntament vetllarà per garantir que aquesta nova oferta sigui de la mateixa qualitat en termes educatius i també d’equipaments. “Volem créixer però no abaixarem la qualitat”, ha dit Truñó. Hi ha dos requisits principals per poder concórrer: que ho demani la llar d’infants i que hi hagi un interès públic pel dèficit de places en la zona en qüestió. Caldrà que les llars tinguin un mínim de cinc aules, un pati d’almenys 75 metres quadrats, una sala polivalent de com a mínim 30 metres quadrats, una cuina de 20 metres amb despensa, i una sala de professors i de direcció de 15 metres quadrats. Pel que fa als treballadors, el reglament contemplarà integrar el personal que tingui contracte indefinit i les titulacions oportunes. La direcció quedarà en mans de personal funcionari del servei educatiu.

 17:17 
Jordi Pesarrodona guanya les eleccions al secretariat nacional de l’ANC

El pallasso i vicepresident de l’Assemblea de Representants del Consell per la Republicà, Jordi Pesarrodona, ha guanyat les eleccions al secretariat nacional de l’ANC, segons els resultats provisionals que ha fet públics l’entitat aquesta tarda. Pesarrodona ha obtingut 2.306 vots. En segon lloc ha quedat la jurista Dolors Feliu, amb 2.188 vots, i, en tercer lloc, l’escriptor i exdiputat de la CUP, Julià de Jòdar, amb 1.997 vots. Dissabte vinent, en un acte a Vilafranca del Penedès, els 77 secretaris nacionals escolliran la nova cúpula dirigent de l’entitat.

 15:05 
Putin diu en una trucada amb el president finlandès que unir-se a l'OTAN és una decisió "errònia"

El president de Finlàndia, Sauli Niinistö, ha trucat aquest dissabte el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per informar-lo de la intenció del país nòrdic de sol·licitar l'adhesió a l'OTAN. "Les demandes russes de finals del 2021 per evitar que els països s'uneixin a l'OTAN i la invasió massiva d'Ucraïna el febrer de 2022 han alterat l'entorn de seguretat de Finlàndia", ha justificat Niinistö. Per la seva banda, el president rus ha advertit Niinistö que la renúncia a la neutralitat de Finlàndia per ingressar a l'OTAN es tracta d'una "decisió errònia". "Aquesta renúncia a la tradicional política de neutralitat militar és una equivocació, ja que no existeix cap amenaça per a la seguretat de Finlàndia", ha informat el Kremlin.

 15:05 
El director de Citizen Lab reivindica la investigació del Catalangate i nega influències de l'independentisme

El director de Citizen Lab, Ronald Deibert, ha reivindicat la seva investigació sobre el Catalangate i ha negat que l'independentisme influenciés la recerca. "Cap partit polític català o organització independentista va estar implicat en la redacció de l'informe o en l'anàlisi tècnic", assegura Deibert en una carta dirigida a l'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas per respondre a les seves preguntes sobre la investigació. El director de Citizen Lab defensa que són una organització "independent" i "lliure de directrius externes de governs o empreses". "La nostra recerca segueix un protocol ètic aprovat per la junta d'ètica de la Universitat de Toronto", diu. A més, afirma que no hi havia cap "conflicte d'interès" en el rol d'Elies Campo.

 14:01 
Aragonès adverteix l'Estat pel Catalangate: "Quan ens han posat a prova ja han vist què ha passat"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit l'Estat que no els "posi a prova" amb el Catalangate perquè quan ho han fet "ja han vist què ha passat", en referència al procés. Aragonès afirma que, amb l'espionatge massiu, "ens trobarem per davant la intoxicació més gran dels darrers mesos" per "justificar allò injustificable". Diu que la destitució de la directora del CNI és "una cortina de fum" que en cap cas servirà per "passar pàgina" i subratlla que no cediran "ni un pam" en la defensa "dels drets i les llibertats del país". Aragonès, que ha assistit a la presentació de l'alcaldable per Girona, tampoc ha oblidat la sentència del 25% i ha dit que prendran "totes les decisions necessàries" per defensar la immersió.

 13:32 
Unes 600 persones juren bandera a la caserna del Bruc de Barcelona

Unes 600 persones han jurat bandera aquest dissabte a la caserna del Bruc de Barcelona, segons ha informat el Ministeri de Defensa en un comunicat. La cita ha tornat enguany després de dos anys d’aturada per la pandèmia. L’acte militar ha estat presidit pel general de brigada Joaquín Broch, comandant militar de Barcelona i Tarragona. Després de la lectura de la fórmula del jurament solemne, les persones han desfilat individualment davant de les banderes d’unitats establertes a Catalunya. Aquest any s’ha ampliat el nombre de persones que podien jurar bandera perquè s’han rebut moltes peticions, però, tot i això, hi ha centenars de ciutadans que s’han quedat en llista d’espera. L’acte s’ha tancat amb una desfilada de la unitat d’honors.

 09:29 
«Alcarràs» s'estrenarà als cinemes dels Estats Units i el Regne Unit aquesta tardor

"Alcarràs" s'estrenarà als cinemes dels Estats Units i el Regne Unit aquesta tardor, segons fonts de la seva distribuïdora, Avalon, han explicat a l'ACN. La plataforma de streaming britànica MUBI ha comprat els drets de la pel·lícula de Carla Simón als dos països anglosaxons, a banda d'Irlanda, països de l'Amèrica Llatina, Turquia, i estats del sud de l'Àsia, com l'Índia. MUBI no ha donat detalls sobre una possible estrena del film als països on n'ha adquirit els drets, però fonts de l'empresa han concretat a l'ACN que "Alcarràs" estarà disponible en un futur a la plataforma de streaming pels usuaris residents als EUA, el Regne Unit, Irlanda, Malàisia, l'Índia, Turquia i Llatinoamèrica.

 21:25 

 19:36 

 19:18 

 19:12 

 18:10 

 17:43 

 17:23 
La Comissió Europea defensa les zones de baixes emissions

La Comissió Europea ha defensat la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en resposta a una pregunta plantejada per l'eurodiputat Ernest Urtasun. El comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, manté que quan se superen els límits de gasos contaminants de l'aire cal adoptar mesures i recorda que algunes de les més comunes passen per la planificació i gestió del trànsit, la millora del transport públic, la gestió de places d'aparcament, la reducció dels límits de velocitat, el canvi d'hàbits en el transport o les zones de baixes emissions. A Catalunya, el TSJC va anul·lar fa unes setmanes de la ZBE que afecta a Barcelona.

 17:30 
Alerta a tot Catalunya per mesos complicats per l'alt risc d'incendis

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha advertit als Bombers que venen mesos complicats amb un alt risc d'incendis a Catalunya i ha demanat "la màxima prevenció" al cos i també la "màxima col·laboració ciutadana per seguir els consells de seguretat i per exercir l'autoresponsabilitat". 

 17:03 
Aragonès es reunirà amb Puigdemont a Brussel·les la setmana que ve

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, viatja la setmana que ve a Brussel·les per reunir-se amb l’expresident Carles Puigdemont i altres eurodiputats catalans. La visita s’iniciarà amb la trobada amb el líder de Junts el dimecres a la tarda. L’endemà es reunirà amb representants de Junts, ERC, PSC i Catalunya en Comú Podem al Parlament Europeu per “tractar els grans consensos de país”. A l’agenda pública del president no està prevista cap trobada amb alts càrrecs de les institucions de la Unió Europea.

 15:46 

 14:23 

 14:23 
La policia alemanya reté durant unes hores el número dos de Josep Borrell a l'aeroport de Frankfurt

El coordinador de la Unió Europea (UE) per a les negociacions sobre la reactivació de l'acord nuclear del 2015 amb l'Iran, Enrique Mora, ha denunciat aquest divendres haver estat retingut breument per la Policia d'Alemanya mentre feia escala a l'aeroport de Frankfurt després del darrer viatge a Teheran per mantenir reunions amb les autoritats iranianes. "Retingut per la Policia d'Alemanya a l'aeroport de Frankfurt quan anava de camí a Brussel·les des de Teheran. Ni una sola explicació. Un funcionari de la UE en missió oficial amb passaport diplomàtic espanyol", ha denunciat Mora al seu compte a la xarxa social Twitter. "S'han emportat el meu passaport i els meus telèfons", ha afegit.

 12:57 
Iggy Pop s’incorpora al cartell de la 10a edició del Festival Jardins Pedralbes

El popular cantant Iggy Pop s’incorpora al cartell de la 10a edició del Festival Jardins Pedralbes amb un concert que se celebrarà l’11 de juliol. Iggy Pop, pare de cançons clàssiques com ‘The passenger’ o ‘Lust for life’, formarà part de la programació del certamen. Les entrades surten a la venda el dilluns 16 de maig a les dotze del migdia. Aquesta nova confirmació s'uneix a un elenc d'artistes com Jethro Tull, Patti Smith, Raphael, Nile Rodgers, Tom Jones, Alan Parsons, Paul Anka, Juanes, Yann Tiersen, Diana Krall o Crystal Fighters.

 12:11 
La Moncloa assegura que les converses amb la Generalitat no s'han interromput en cap moment i explica que hi haurà una reunió «quan les agendes ho permetin»

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha assegurat aquest divendres que la reunió entre el president de l'executiu, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, "tindrà lloc amb absoluta normalitat" però encara no està agendada. Segons Rodríguez, els equips dels dos presidents treballen per trobar una data. Fonts del govern espanyol asseguren que el que és important és que la interlocució no s'ha interromput en cap moment i que les tasques per celebrar la trobada "estan anant bé". Sobre una possible desclassificació dels documents de la comissió de secrets celebrada recenetment, la portaveu de l'executiu ha explicat que la Moncloa només ho farà si li ho demana un jutge. 

 11:44 

 11:10 
Collboni diu que Barcelona plantejarà candidatura per acollir Eurovisió si guanya Chanel

El primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha apuntat aquest divendres que la capital catalana plantejarà candidatura per acollir Eurovisió el 2023 si Chanel resulta guanyadora aquest cap de setmana, el que implicaria que Espanya organitzés l’edició de l’any vinent. En declaracions a La2 i Ràdio 4, Collboni ha subratllat que Barcelona “té l’ambició de ser seu de grans esdeveniments culturals”, i ha recordat que Eurovisió és un festival on hi participen 40 països i té audiències de 300 i 400 milions d’espectadors. “I Chanel té una relació amb la ciutat de Barcelona i amb Catalunya. És una oportunitat i efectivament, per què no? Si guanya Chanel plantejarem la candidatura”, ha afegit.

 11:01 
Feijóo reprendrà les negociacions per renovar el Consell General del Poder Judicial després de les eleccions andaluses

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo ha anunciat la seva intenció de rependre les negociacions per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després de les eleccions a Andalusia del 19 de juny. De fet, Feijóo ha dit que presentarà una proposta de "regeneració" tant pel CGPJ com pels altres òrgans institucionals pendents de renovació. Ha argumentat el període fixat fent referència al "clima de crispació" actual. "Refredarem el nivell de crispació que ha provocat el govern en les últimes setmanes i esperarem que acabi un període electoral molt important a Espanya, que són les eleccions andaluses, i el PP es compromet a presentar una proposta per a la reforma i actualització del CGPJ", ha manifestat en una entrevista a RNE. El president del PP també ha dit que espera que a l'executiu li "interessi" la seva proposta i no continuï "fent oposició a l'oposició". Al seu entendre, "no és fàcil pactar amb algú que no vol pactar" i que quan ho necessita es decanta per l'"independentisme". Feijóo ha assegurat que se sent obligat a "intentar fins a l'últim moment" la renovació de l'òrgan, però ha defensat que "s'ha de regenerar la manera d'elegir el CGPJ". 

Entrades anteriors »

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació