La situació inestable actual i la proximitat de la Setmana Santa
generen moltes incerteses pel que fa a la pandèmia a Catalunya. La tercera onada va impactar menys al país que al conjunt de l'Estat, però la millora posterior ha estat molt més lenta, fins al punt d'haver-se situat de nou en una de les posicions de major incidència. I en concret, Lleida és ja la província de l'Estat amb una major ràtio de contagis setmanals, recordant la situació de juliol passat i amb la campanya de recollida de fruita a poques setmanes de començar.
El nombre de contagis detectats a la demarcació entre l'11 i el 17 de març ascendeix a 629, segons el ministeri de Sanitat, cosa que equival a una ràtio de 144,6 per cada 100.000 habitants, molt per sobre de la mitjana estatal de 77,3 i per damunt de qualsevol altra província. Les que té més a prop són les de Sòria (112,8), Àlaba (105,3), Almeria (101) i Madrid (100,4). A nivell català, la ràtio a Barcelona és de 83,4, la de Girona és de 76,5 i la de Tarragona, de 32,4, més de quatre cops inferior a la lleidatana.
La situació d'aquesta demarcació, en tot cas, no és greu en comparació a les setmanes prèvies del conjunt del país i l'Estat, però el possible canvi de tendència identificat els darrers dies obliga a estar alerta. A nivell de regions sanitàries, la província de Lleida es divideix bàsicament en la de Lleida i la de l'Alt Pirineu i Aran. I, mentre la segona és la que manté els nivells d'incidència més elevats del país des de fa un mes (més de 200 contagis per 100.000 habitants), la primera se li acosta i és la que augmenta més els casos els darrers dies -a més de la del Camp de Tarragona, que parteix d'una situació molt millor.
Si s'analitzen les ràtios de contagis comarcals, diversos punts crítics del país es troben en aquesta demarcació. Molt en concret, l'Aran (473,8 contagis per 100.000 habitants), però també l'Alta Ribagorça (279,4), l'Alt Urgell (242,1) i el Pla d'Urgell (219,7). La ciutat de Lleida, amb 174,6 contagis setmanals per 100.000 habitants, també és motiu de preocupació, i tan sols el Solsonès (ràtio de 15) presenta xifres francament bones a la província, tot i estar en contacte amb la Catalunya Central, un altre focus d'alta incidència.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el el 12 i el 18 de març. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
A nivell autonòmic, Madrid és el territori amb major incidència setmanal, amb 100,4 contagis per 100.000 habitants entre l'11 i el 17 de març -tot i que les últimes dades del Ministeri de Sanitat eleven més aquesta xifra-, seguit del País Basc (95,6) i Astúries (82,7). En quart lloc ja se situaria Catalunya (80,8), clarament per damunt de la mitjana estatal de 59,9 i, especialment d'altres dos territoris dels Països Catalans, el País Valencià (12,4) i les Illes Balears (24,3), els llocs amb menys contagis ara de l'Estat.
La situació actual dista molt de la de dos mesos enrere. A mitjans i finals de gener, les Balears i sobretot el País Valencià presentaven nivells d'incidència molt més elevats, assolint respectivament ràtios de més de 400 i de 1.000 contagis per 100.000 habitants en el pic de la tercera onada, en el qual Catalunya només en va assolir-ne una de prop de 350. La millora posterior, però, va ser molt més lenta a Catalunya, la qual a mitjans de febrer ja superava els altres dos territoris i la mitjana estatal i se situava força a prop de la Comunitat de Madrid, la qual fa setmanes que imposa restriccions més laxes.
La situació als hospitals és la veritable preocupació, en cas que es disparin els contagis i arribi una quarta onada, ja que el sistema sanitari encara està massa ple. Un 31,4% dels llits UCI estan ocupats per pacients Covid a Catalunya, segons les dades del Ministeri de Sanitat, només darrere de Madrid (35,7%) i clarament per sobre de la mitjana estatal (19,5%). Fins i tot Extremadura, que havia patit la pitjor tercera onada de tot l'Estat, té ara una ocupació inferior al 5% gràcies a una millora molt ràpida i oposada al lent descens català.
Un dels motius que podria explicar les dificultats de Catalunya per reduir contagis és la prevalença de la variant britànica, la qual es transmet amb més facilitat. Hi és ja la variant hegemònica i causa un 84,6% de les infeccions analitzades, només per darrere d'Astúries (97%) i per davant de Cantàbria (83,1%), Navarra (77,8%). A pràcticament totes les comunitats amb dades disponibles, en tot cas, més de la meitat dels contagis provenen d'aquesta variant, la qual es va estendre més i més ràpid a Lleida que al conjunt de Catalunya, segons les dades ofertes en el seu moment pel Departament de Salut.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
