Sis municipis del Pallars, declarats de protecció màxima envers la contaminació lumínica

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat una resolució que amplia el Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya i que inclou terreny de sis municipis del Pallars, com són Alins, Alt Àneu, Farrera, Llavorsí, Rialp i Talarn, que s’integrarà en un futur a l’àrea d’influència de l’Observatori Astronòmic del Montsec. La declaració comporta una clara millora de la qualitat mediambiental del territori protegit, amb el corresponent increment del potencial turístic. A més, els municipis afectats rebran ajuts de la Generalitat per adaptar els seus sistemes d’enllumenat.

Amb aquesta modificació del mapa més del 41% de la superfície de Catalunya esdevé de protecció màxima. Això suposa un increment de més d’un 15% respecte al mapa que es va aprovar inicialment l’any 2007 i un 5% més de l’actualització global que es va fer l’any 2018. Cal fer esment que la part que passa a protecció màxima és el terreny municipal que forma part del parc natural, no pas el municipi sencer.

Territori i Sostenibilitat té previst publicar en les properes setmanes una convocatòria d’ajuts per import de 450.000 euros per a la millora de l’enllumenat públic en zones de protecció envers la contaminació lumínica. Actualment ja són 44 els municipis de Catalunya que aposten decididament per un model d’enllumenat públic que combini la qualitat del servei a la ciutadania amb un impacte mínim sobre l’entorn.

Els perills de la contaminació lumínica

La contaminació lumínica és una amenaça ambiental planetària creixent que afecta els éssers vius i altera els seus hàbitats. Les zones d’especial valor natural o astronòmic s’han de protegir envers aquest tipus de contaminació de manera específica, per garantir la preservació de la biodiversitat i assegurar que es mantinguin unes condicions de foscor natural que permetin l’observació del firmament en les millors condicions.

Donat que la contaminació lumínica és un fenomen que pot tenir efectes a llarga distància, per tal de reduir l’impacte sobre les zones d’especial interès cal que les instal·lacions d’il·luminació exterior de les àrees del seu entorn compleixin unes condicions específiques, normalment més restrictives que les previstes amb caràcter general per la normativa.

Una de les principals eines per eliminar la contaminació lumínica és la instal·lació de noves tecnologies més eficients, que poden aconseguir reduir sensiblement el consum energètic i la repercussió ambiental de la il·luminació exterior. Cal utilitzar sempre llum tan càlida com es pugui, minimitzant l’emissió de llum blavosa, que és la que més impacta sobre el medi ambient i els éssers vius. En les zones de protecció màxima envers la contaminació lumínica s’han d’instal·lar llums que enviïn tot el seu flux lluminós cap al terra i les làmpades han de ser de to ataronjat, les menys perjudicials sobre el medi nocturn.

El Pallars té diverses certificacions per la qualitat del cel

Cal recordar que les comarques pallareses disposen de diverses zones reconegudes internacionalment per la qualitat del seu cel. La Generalitat va establir el febrer del 2013 l’Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència i amb una àrea d’influència integrada pel territori dels municipis d’Àger, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, la Baronia de Rialb, Camarasa, Foradada, Os de Balaguer, Ponts, Vilanova de Meià, Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Ivars de Noguera i Sant Esteve de la Sarga.

L'any 2020 es va ampliar l'àrea d’influència a cinc miunicipis del Pallars, entre els quals el del punt de referència de l'Observatori Astronòmic del Montsec, amb la incorporació dels municipis de Castelló de Farfanya, Cubells, Montgai, la Sentiu de Sió, Tiurana i Tremp. També es va establir com a zona de protecció màxima envers la contaminació lumínica el territori extern a la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, integrat pels municipis d’Espot, la Guingueta d'Àneu, Sort, la Torre de Cabdella i la Vall de Boí.

D’altra banda, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va rebre a l'octubre del 2018 aquesta doble distinció. Es tracta del primer parc català que rep aquesta distinció atorgada per la Fundació Starlight i que té l'objectiu de preservar la qualitat del cel fosc de la zona i de desenvolupar activitats turístiques basades en aquest recurs natural.