Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 30 d'abril i el 6 de maig. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
La pandèmia per fi entra en una tendència de millora que sembla clara. L'última setmana, la incidència de positius ha caigut un 24% i ara hi ha 234 ingressats menys per Covid-19 als hospitals -malgrat
el lleu repunt clàssic propi del cap de setmana- i 36 crítics menys a les UCI que dilluns de la setmana passada. Igualment, l'evolució és força homogènia a nivell territorial, ja que un 71,4% de comarques i dos terços de les ciutats han reduït el nombre de contagis els darrers set dies, mentre que la resta majoritàriament s'han mantingut estables.
Després de diverses setmanes amb la situació estancada -ben bé des de Setmana Santa-, les dades avalen ja la desescalada fruit de la fi de l'estat d'alarma. La velocitat de propagació reflecteix aquesta tendència, situant-se ara cada cop més per sota d'1 (aquest dilluns es troba en 0,86), mentre que els resultats dels tests d'antígens a persones simptomàtiques apunten que la millora es mantindrà i accentuarà els propers dies. El fet que pràcticament un terç de la població major de 15 anys ja tingui alguna vacuna al cos -en especial, els més vulnerables- limita força l'avenç de la pandèmia.
A l'àmbit territorial, només 4 de les 42 comarques han augmentat els contagis setmanals, entre el 30 d'abril i el 6 de maig -últims dies amb dades consolidades-, mentre que s'han mantingut força en 9 i en 30 s'han reduït. La Garrotxa és on més clarament han crescut, ja que els darrers set dies comptabilitzats n'hi ha hagut 98,6 més per 100.000 habitants que en els anteriors set, però també s'ha incrementat al Priorat (+35), l'Alt Camp (+33,6) i el Garraf (+13). En el cas del Priorat, però, s'hi han detectat només tres positius, malgrat que l'anterior setmana no n'hi havia hagut cap.
Per contra, disminueixen més els positius sobretot al Pallars Sobirà, amb 308 menys per 100.000 habitants, força per davant de la Terra Alta (-155,1), en segon lloc, així com l'Aran (-146,8) i el Solsonès (-128). A les comarques de l'entorn de Barcelona, les més poblades, la incidència s'ha reduït, però menys, especialment al Vallès Occidental (-43,9), però també al Baix Llobregat (-28,1), el Maresme (-17,5) i el Barcelonès (-16,6).
A nivell de regions sanitàries, se segueixen matisant les diferències i sobretot cauen els positius a l'Alt Pirineu i Aran, on la incidència era més elevada a mitjans d'abril i, en canvi, ara es troba en un punt intermedi del país. També s'ha reduït força a Lleida, on hi havia la major incidència a finals d'abril i ara queda ja per darrere de la Catalunya Central i les comarques gironines. Les Terres de l'Ebre és la regió amb menys casos, seguida per Barcelona ciutat, el Camp de Tarragona i la metropolitana sud, totes tres amb una incidència similar.
En tot cas, la comarca amb la major incidència setmanal actual és la Garrotxa, amb 376,4 positius per 100.000 habitants, per sobre del Solsonès (322,9) i, a certa distància, el Bages (210,3), el Moianès (172,1) i el Pallars Sobirà (162,1). En canvi, l'Alta Ribagorça encadena ja tres setmanes sense cap contagi, mentre a l'Aran i a la Terra Alta només s'hi han detectat dos a cada comarca els darrers set dies. Tal com s'observa al mapa inferior, el terç sud del país té generalment una incidència més baixa.
En tot cas, el risc de rebrot a pràcticament tot el país segueix sent elevat. Aquest indicador es calcula a partir de la velocitat de propagació i la incidència a 14 dies, cosa que permet tenir en compte a la vegada el nivell de contagis i la tendència a l'augment o el descens. Només el cas ja citat de l'Alta Ribagorça té risc baix, unes altres el tenen moderat (Aran, Priorat i Terra Alta), tres més el tenen moderat-alt (Conca de Barberà, Ribera d'Ebre i Tarragonès) i 33 el tenen alt. En 24, de fet, es duplica el llindar de 100 punts que fixa aquest risc alt, especialment al Solsonès (1.068) i la Garrotxa (859).
Com en el cas de la incidència, el risc de rebrot creix sobretot a la Garrotxa (+233 punts), i per darrere seu se situen l'Alt Camp (+96), el Priorat (+46), el Bages (+39), la Segarra (+37) i el Garraf (+13), mentre que a la resta es manté o cau. El risc de rebrot disminueix sobretot a l'Aran (-681 punts) i el Pallars Sobirà (-515), però també al Solsonès (-383), la Noguera (-250) i el Berguedà (-220).
Si es posa la lupa en l'evolució dels contagis a les ciutats, aquests creixen a 9 dels 66 municipis de més de 20.000 habitants, es mantenen a 13 i cauen a 44. On més augmenten és a Sant Joan Despí (84,7 contagis per 100.000 habitants més que fa una setmana), seguit d'Olot (+78,1), Palafrugell (+72,3) i Cambrils (+60,6), mentre que es redueixen especialment a Esparreguera (-160,4), Olesa de Montserrat (-153,2), Rubí (-89,6), Molins de Rei (-84) i Manresa (-82,5).
En tot cas, la ciutat amb una ràtio major de contagis setmanals és Olot (426,6 per cada 100.000 habitants), clarament per davant de Palafrugell (183,1), Sant Cugat del Vallès (182,7), Manresa (177,5) i Girona (174,1). Per contra, la incidència és força baixa a Vila-Seca (35,8), Amposta (41,2), Calafell (42,3), Tarragona (45,6) i Viladecans (48,3).
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
