Divendres, 22 de novembre de 2024
Nova legislatura

Pere Aragonès, investit 132è president de la Generalitat

El candidat d'ERC ha rebut els 74 vots de la majoria independentista després de mesos de negociació amb Junts i ja treballa per posar en marxa el nou Govern de coalició

Joan Serra Carné / Oriol March Parlament de Catalunya | 24 de maig de 2021 a les 07:41
Pere Aragonès i Oriol Junqueras celebren la investidura amb els diputats d'ERC. | Adrià Costa
Pere Aragonès ja és el 132è president de la Generalitat. Els vots d'ERC, Junts i la CUP, els 74 diputats de la majoria independentista, li han servit per assumir la màxima responsabilitat del país després de mesos de negociacions. Ara, Aragonès ja té via lliure per prendre possessió -ho farà aquest dilluns a les 20:15h del vespre, en una cerimònia solemne al Saló Sant Jordi de Palau- i per posar en marxa el nou Govern de coalició amb Junts, que aspira a fer perdurable. Amb la tria d'aquest passat divendres, ERC situa a la Generalitat un president després de dècades d'hegemonia de l'espai convergent i postconvergent, només trencada pels dos tripartits. Oriol Junqueras, president dels republicans i empresonat a Lledoners, ha seguit en directe la sessió des del Parlament gràcies a un permís penitenciari. La investidura d'Aragonès és la principal fita d'ERC des que Junqueras -que a Catalunya Ràdio ha indicat que posar data a la independència és "inviable"- va assumir les regnes durant la tardor de fa deu anys, el 2011.

Aragonès, esperonat amb crits de "president, president" per Junqueras i els diputats d'ERC quan ha finalitzat la sessió a l'hemicicle, assumeix el principal càrrec del país en un moment complex, marcat per la sortida de la pandèmia -la vacunació avança a bon ritme i les restriccions comencen a relaxar-se en paral·lel a la caiguda dels principals indicadors- i també per l'enquistament del conflicte amb l'Estat. El nou president va assenyalar ahir que la seva "obsessió" és superar el "bloqueig" existent, i que per això apostava per la via escocesa, és a dir, pel referèndum pactat. En la intervenció de dijous, durant la qual va desgranar els principals eixos del programa de Govern, va defensar la viabilitat de la taula de diàleg amb el govern espanyol i, en una concessió ja expressada en l'acord amb Junts, va defensar una "confrontació cívica" que permeti l'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia. Es posarà en marxa un "acord nacional" sobre aquests dos àmbits les properes setmanes.


El debat d'investidura ha servit per constatar la voluntat d'Aragonès de fer perdurable l'aliança amb Junts i de combinar-la amb l'acord al qual va arribar ja fa dos mesos amb la CUP. Els anticapitalistes ja han advertit el nou president que el nou executiu només es podrà sostenir si és fidel i compleix amb els preceptes acordats. Dolors Sabater, cap de files dels anticapitalistes, li ha fet saber que en les properes setmanes els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han de desaparèixer dels desnonaments per falcar la majoria parlamentària. "Avisem que aquests nou vots [dels diputats de la CUP] no són un xec en blanc", ha explicitat Sabater, que ha recordat a Aragonès que l'entesa validada entre les seves formacions només és de "mínims".


Tant Junts com la CUP han evidenciat en el debat d'investidura les seves reserves amb la taula de diàleg. Els comuns, amb qui Aragonès vol arribar a acords al llarg de la legislatura -arrencant, per exemple, amb els pressupostos-, s'han distanciat d'ell pel "canvi de cromos" protagonitzat amb Junts. ERC hauria preferit que s'abstinguessin, però no s'han mogut de la negativa. En el conjunt de vots en contra també s'hi han afegit Ciutadans, el PP i Vox. En Comú Podem, que va arribar a negociar una entesa amb ERC quan les negociacions amb Junts semblaven trencades, marcarà distàncies amb el Govern si Junts desplega la seva visió de país i condiciona la inversió pública des de la conselleria d'Economia i Hisenda.

"L'acord marca clarament l'element indissociable per la lluita per l'alliberament nacional del nostre país i per la justícia social", ha indicat Aragonès en resposta a la CUP. El programa de Govern que defensa el nou president incorpora quatre grans transformacions -verda, social, democràtica i feminista- que han de representar una "sacsejada". La principal oposició al Govern la farà el PSC de Salvador Illa, que dijous va advertir-lo que no hi haurà ni autodeterminació ni amnistia. Va oferir mà estesa, això sí, en totes aquelles mesures relacionades amb la pandèmia i els fons europeus. Aquesta última carpeta es dirimirà en el marc d'una comissió interdepartamental amb tots els membres del Govern en la qual el president hi tindrà vot de qualitat.


El nou Govern, imminent

El nou president té intenció de posar en marxa el Govern a principis d’aquesta mateixa setmana, de manera que els noms que en formin part ja han començat a ser escollits. En aquest executiu no hi serà Elsa Artadi, que ha decidit no formar-ne part, la qual cosa ha obert el ball dins de Junts per veure qui assumeix la vicepresidència. Entre els favorits hi ha, per exemple, el nom de Jordi Puigneró, tot i que el nom de Damià Calvet també ha anat apareixent en les travesses. La paritat tindrà un impacte profund en com quedi la fotografia final del Govern, tant per la banda de Junts com la d'ERC. Els dos partits situaran set dirigents a l'executiu, que tindrà catorze conselleries. L'organigrama el van tancar Aragonès i Jordi Sànchez en dues reunions el cap de setmana passat celebrades volgudament lluny dels focus.

ERC controlarà aquests àmbits: Presidència (amb Laura Vilagrà com a favorita per liderar-la); Educació; Feminismes i Igualtat; Interior; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; i Cultura. Pel que fa a Junts, aquestes seran les seves àrees d'influència: Vicepresidència, Economia i Hisenda (incògnita tenint en compte la renúncia d'Artadi); Acció Exterior i Transparència (Josep Rius és el més ben situat); Salut (amb Josep Maria Argimon com a conseller); Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials. Un cop Aragonès prengui possessió, aquest dilluns, es faran els nomenaments de consellers i de secretaris generals. La primera reunió del nou consell executiu ja es podria celebrar dimecres.


Aquest cap de setmana, en tot cas, els noms ja s’han anat perfilant. Alguns d'ells acabaran formant part de la taula de diàleg amb l'Estat, que s'hauria de posar en marxa al llarg de les properes setmanes. Pedro Sánchez -amb qui Aragonès ha travat una relació després que ERC avalés la seva investidura, li aprovés els pressupostos i aplanés la tramitació dels successius estats d'alarma- ja ha mostrat la seva predisposició a reprendre el camí de la mesa de negociació, a la qual la part catalana hi portarà l'autodeterminació i l'amnistia. En l'acord entre els republicans i Junts hi apareix un mecanisme de monitorització del diàleg amb l'Estat, que segons els de Puigdemont no tindrà recorregut i, per això, reclamen apostar també per la confrontació.

Aragonès farà que ERC presideixi la Generalitat l'any en què el partit celebra el seu 90è aniversari. Té una tasca complexa, pels reptes nacionals i socials que divisa -començant per la sortida de la crisi associada a la pandèmia-, però també per la dificultat d'harmonitzar les aliances amb Junts i la CUP. L'etapa Aragonès ja ha començat. El temps i els encerts diran com és de duradora.

Altres notícies que et poden interessar



 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació