Per a la propera generació

Senyor director,

El pla europeu Next Generation EU suposa la mobilització més important de fons de tota la història de la Unió Europea, 750.000 milions d’euros fins al 2026 per a polítiques de recuperació i resiliència amb les quals superar els estralls de les conseqüències socioeconòmiques de la crisi sanitària de la COVID-19. D’aquesta immensa quantitat de diners que es repartiran entre els estats membres, a l’espanyol li han estat assignats 70.000 milions d’euros. I, a partir d’aquí, poca cosa més sabem amb certesa, ja que la disputa política madrilenya amaga en un segon pla el debat sobre els criteris amb els quals es pensa fer el repartiment i la gestió d’aquests euros en un estat que fa més de 40 anys que es resisteix, fins i tot, a la mínima descentralització autonòmica.

Ja el nom del pla ens mostra de què va la cosa: construir el futur de la propera generació de persones de la Unió Europea. No ens enganyem, no ha estat l’impensable impacte del coronavirus l’únic factor que ha fet disparar totes les alarmes sobre quin món deixarem a la nostra descendència. La COVID-19, en realitat, només ha estat el tràgic accelerador d’un procés de degradació del planeta que molts moviments polítics i socials ja portàvem denunciant. I els fons Next Generation s’han  convertit, a la vegada, en l’accelerador financer dels processos de transformació econòmica que alguns, com és el cas de la Diputació de Lleida, ja estàvem posant en marxa.

És en aquest context que hem fet públics els vuit projectes tractors amb els quals perseguim transformar el model econòmic de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran que, saturat les darreres dècades, ens condemna a una dinàmica de despoblament dels nostres municipis. En resum, es tracta de grans projectes dissenyats com si fossin una calaixera en la qual poder encabir les accions concretes que l’administració local i les empreses privades poden encaixar en la recerca de fons europeus. Valorem el seu impacte global en una inversió de 500 milions d’euros que poden propiciar la creació de 6.000 llocs de treball en els propers quatre anys.

Quan ningú no podia predir la pandèmia però intuíem la necessitat de transformar la nostra economia, a Lleida vam començar a treballar conjuntament les cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Universitat de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Paeria de Lleida i la Diputació en la definició del que vam anomenar una visió compartida de futur. Perquè la propera generació de lleidatans i lleidatanes tinguin l’opció de millorar les condicions de vida actuals, ens cal avançar cap a un nou un model competitiu i sostenible d’economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i afavoreixi l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci.

Transformar el model econòmic de la nostra demarcació és el primer pas per tal de fixar i atraure població, una població i el seu talent que assegurin precisament el benestar a aquestes properes generacions, que són la raó de ser d’un territori.

Al maig de 2021 ens trobem, doncs, amb Europa, Catalunya i Lleida alineades en el convenciment que hem d’abordar amb urgència la transició verda i la transició digital per convertir-nos en una economia moderna, eficient en l’ús dels recursos, competitiva, justa i inclusiva. Sempre s’ha dit que Lleida va deixar passar el tren de la industrialització, però en aquest moment som al mateix vagó que Europa, perquè l’oportunitat dels fons europeus ens ha agafat treballant en aquesta mateixa línia.

Units, ens podem treure de sobre el vell estigma de ser la ventafocs de Catalunya, però tampoc no ho volem fer a canvi de renunciar a la força tractora del nostre sector primari, la força tractora de la resta de la població de Catalunya, de fet. Si Lleida concentra el 53% de la producció agrícola i el 47% de la producció ramadera de Catalunya, no només no podem menystenir aquesta realitat sinó que hem de poder ser capaços de convertir-la en la palanca del canvi.

L’aposta per la bioeconomia circular —posar en valor tots els subproductes  que genera la producció agroalimentària, per reintroduir-los a l’economia en forma de materials, productes, energia o combustibles— pot posar Lleida en situació de liderar el desenvolupament tecnològic, nous productes i nous mercats. Podrem desenvolupar un nou teixit industrial que no generi competència amb la producció d’aliments, sinó que la complementi i que ens permeti establir vincles amb sectors industrials que ara com ara ens semblen llunyans al nostre model productiu, com el de les noves tecnologies, l’automoció, el farmacèutic o el de la producció de combustibles. 

Aquest és el futur. I no és un futur que somiem, sinó un futur per al qual treballem a través d’idees com el Biohub KM0, el Digital Innovation Hub del sector agroalimentari i forestal de Catalunya, la valorització integral dels recursos forestals del Pirineu, la transformació digital de l’administració pública local, l’energia i món local, l’Ecosistema d’innovació descentralitzat i la capacitació i talent digital per al segle XXI. Són aquestes les bases del futur de la propera generació. 

Joan Talarn Gilabert
President de la Diputació de Lleida