Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 15 i el 21 de maig. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El descens en el nombre de contagis
s'ha alentit els darrers dies, després de dos setmanes de caiguda dràstica. Els casos detectats es mantenen força estables, amb lleugera inèrcia a la baixa, motiu pel qual la velocitat de propagació ha pujat de 0,75 a 0,91. Malgrat tot, la tendència és positiva, amb un nombre creixent de comarques i ciutats que ja no es troben en risc alt de rebrot i els hospitals que es van buidant de pacients Covid.
El descens de la pressió hospitalària és una de les millors notícies recents, ja que el nombre d'ingressats total s'ha desplomat en dues setmanes de 1.363 a 864, mentre que els que estan a l'UCI han passat de 440 a 301, la xifra més baixa des de l'octubre, abans de l'ascens de la segona onada. L'impacte de la vacuna en els grups d'edat més grans és molt notable i els positius amb tests d'antígens a simptomàtics apunten a que els propers dies la incidència seguirà caient lleugerament.
El mapa de Catalunya pel que fa al risc de rebrot territorial era pràcticament vermell fins fa escasses setmanes, però cada cop més zones es tenyeixen d'altres colors. Aquest indicador es calcula a partir de la velocitat de propagació i la incidència a 14 dies, cosa que permet tenir en compte a la vegada el nivell de contagis i la tendència a l'augment o el descens. En tot cas, només hi ha una comarca amb risc baix, l'Alta Ribagorça, on no s'ha detectat ni un sol contagi durant l'última setmana.
A banda, però, nou comarques més tenen risc de rebrot moderat (Conca de Barberà, Aran, Alt Penedès, Montsià, Berguedà, Noguera, Terra Alta, Baix Ebre i Pallars Jussà) i cinc més, risc moderat-alt (Segarra, Maresme, Cerdanya, Vallès Occidental i Moianès). En canvi, 22 comarques superen els 100 punts que marquen el risc alt i 5 més encara dupliquen aquest llindar: Solsonès (473 punts), Garrotxa (298), Bages (285), Priorat (233) i Alt Camp (225). El Pallars Sobirà té un risc de 186.
Si es posa el focus concretament en la incidència setmanal de contagis, entre el 15 i el 21 de maig -últims dies amb dades consolidades-, només tres comarques superen la ràtio de 100 contagis per 100.000 habitants. Es tracta del Solsonès (187,6), la Garrotxa (142,9) i el Bages (128,6), aquells que ja tenien també un major risc de rebrot. En canvi, 19 de les 42 comarques, entre les quals el Pallars Jussà (24), ja han reduït la ràtio per sota dels 50 casos setmanals per 100.000 habitants. Al Pallars Sobirà aquesta xifra és de 64,8.
Més enllà de l'Alta Ribagorça -sense cap positiu detectat l'última setmana-, la presència de coronavirus és també molt baixa a la Terra Alta (un sol cas), així com al Pallars Jussà i l'Aran (tres casos a cada comarca) i el Pallars Sobirà, la Conca de Barberà i el Moianès (quatre casos). Pel que fa a regions sanitàries, la diversitat que existia fa escasses setmanes s'està reduint molt i a la baixa, essent les Terres de l'Ebre on la incidència és més baixa, seguida de l'Alt Pirineu i Aran -la regió amb més casos a principis d'abril-. En canvi, la Catalunya Central és on la ràtio és major, per davant de les comarques gironines.
Sigui com sigui, la tendència a la millora és força homogènia arreu del país. 25 de les 42 comarques, entre elles el Sobirà, han reduït la incidència durant l'última setmana, mentre que 13, entre les quals el Jussà, l'han mantinguda força estable. Tan sols 4 han vist com creixia. Les úniques on han augmentat el nombre de positius és a les Garrigues, on n'hi ha hagut 49,3 més per cada 100.000 habitants, la Ribera d'Ebre (+42,3), el Baix Penedès (+27,1) i l'Aran (+21), per bé que es tracta de comarques petites i amb pocs casos, fins al punt que, com ja s'ha comentat, a l'Aran tan sols se n'han detectat 3 de setmanals.
En canvi, la incidència ha caigut molt al Pallars Sobirà (243,4 positius menys per 100.000 habitants), molt més que a la Terra Alta (-118,4), en segon lloc. El descens també ha estat rellevant a la Noguera (-94,2), la Garrotxa (-86,8), el Berguedà (-76,7) i l'Alt Urgell (-71,8). Les variacions setmanals a les comarques més poblades, en canvi, han estat menors, amb descensos lleus al Vallès Occidental (-32,4) i el Maresme (-14) i dades força estables al Barcelonès i el Baix Llobregat. Al Pallars Jussà el descens ha estat també mínim (-8).
Si es posa la lupa en el risc de rebrot dels municipis de més de 20.000 habitants, no n'hi ha cap que es trobi en risc baix, si bé Sant Quirze del Vallès se situa en el llindar dels 30 punts que ho marca. Fins a 10 ciutats més tenen risc moderat, com Amposta (36 punts), Banyoles (42), Martorell (51) i Montcada i Reixac (51), i 15 més el tenen moderat-alt. Les altres 40 encara es troben en risc alt, tot i que només 9 dupliquen aquest llindar, en especial Manresa (370), Olot (360) i Molins de Rei (301).
Fins a 10 ciutats han incrementat els positius l'última setmana, per 21 on s'han mantingut i a 35 s'han reduït. On més han crescut és a Calafell (46 casos més per 100.000 habitants), lleugerament per davant de Premià de Mar (+45,2) i també de Vila-Seca (+40,2), Sant Pere de Ribes (+35,8) i Manresa (+34,9). En canvi, la incidència cau molt a Lloret de Mar (-92), Olot (-91,8) i Sant Feliu de Guíxols (-86,1), més que a Rubí (-67,8), Banyoles (-66,1), Girona (-64,7) i Manlleu (-61,7).
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
