​Les Valls d'Àneu mantenen la tradició de les bitlles pallareses

Anys enrere, a moltes places del Pallars Sobirà, era habitual trobar-hi gent jugant a les bitlles. Amb el temps la tradició es va anar perdent fins el 2008, quan va ser recuperada a les Valls d'Àneu. Actualment es pot afirmar que les bitlles pallareses gaudeixen de molt bona salut, ja que a la Lliga aneuenca hi participen enguany fins a 18 equips, 10 de dones i 8 d'homes. L'objectiu de la Lliga aneuenca és conservar, recuperar i difondre aquest patrimoni cultural. Pels jugadors és un element identitari i de cohesió social.

La normativa de les bitlles pallareses és absolutament diferent de la de les catalanes. Mentre a les pallareses s'hi juga amb nou bitlles i el truc -una mena de pilota rodona de fusta per fer caure les bitlles- i s'intenta fer caure el nombre més gran de bitlles, a les catalanes s'hi juga amb sis bitlles i l'objectiu és mantenir-ne una dreta. 

L'Adriana Vidal, de l'equip Estarna d'Esterri d'Àneu, recorda de petita veure jugar al seu pare a la plaça d'Esterri de Cardós i diu que ella, per mantenir la tradició familiar, sempre que ha pogut ha jugat a bitlles. Per Vidal és una manera de fomentar la cultura i l'esport i fer que aquest joc perduri en el temps.

Està documentat que a les bitlles ja hi jugaven els egipcis i els romans. Ara, el relleu generacional no els preocupa perquè hi ha equips amb força gent jove i cada any veuen com se n'incorporen de nous a jugar. Actualment aquesta pràctica cultural està profundament arrelada a les Valls d'Àneu.

La Lliga de bitlles comença al voltant de Setmana Santa i acaba a finals d'octubre, amb una aturada al mes d'agost. Durant aquests mesos és habitual veure a les places d'Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Escaló, Isil, Sorpe, València d'Àneu i Espot partits de bitlles. Una Lliga que es juga a quatre municipis que entre tots sumen poc més de 1.700 habitants.