L’escriptora de Tremp, Maria Barbal, ha rebut aquest dijous al vespre a la seva ciutat natal el
53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga
Òmnium Cultural. Ha estat en un acte multitudinari a l’Espai Cultural La Lira, que ha comptat amb l’assistència d’unes 300 persones i amb la presència de personalitats com el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
En el seu discurs, un cop finalitzat un llarg aplaudiment de més de dos minuts i just després de rebre el guardó de mans de Marcel Mauri, Maria Barbal ha afirmat mostrar-se “plena d’agraïment” pel premi rebut. "Em veig coronada per Òmnium, entitat que en un temps va ser com la conselleria de Cultura i Ensenyament juntes”, ha afirmat. L’escriptora ha tingut un record pels mestres i professionals de la sanitat. "Vull remarcar que escriptores i escriptors, malgrat que de vegades rebem premis, si és que som necessaris, ho som d'una manera no tan bàsica”, ha dit.
La trempolina ha assegurat que “comprendre” és, per a ella, “l'objectiu bàsic de l’escriptura”. “El gran tema emocional de la meva infantesa i adolescència ha estat lligat a la guerra civil espanyola. La dictadura franquista ha constituït el món, l’ambient i el marc de la meva experiència personal fins els 25 anys. La reflexió sobre totes dues èpoques es va convertir en l'ampli espai on enfocar el pensament i els mots en l'inici de la meva escriptura, als anys 80”, ha explicat. Barbal ha estat acompanyada per amics d'infància de Tremp i els veïns li han agraït que hagi escollit la localitat per rebre el guardó.
Barbal ha fet referència també a la llengua catalana i ha alertat sobre la seva situació. “El català ha sobreviscut a l’exili, la repressió i a les dificultats que suposa compartir territori amb una altra llengua, sobirana, amb més parlants i persones que l’escriuen. Ara torna a estar en una situació que les persones enteses denuncien com a crítica”, ha assenyalat. L’escriptora pallaresa també ha mostrat el seu desig que Jordi Cuixart “pugui estat present en la propera celebració del Premi d’Honor”.
Maria Barbal, rebent la càlida ovació del públic assistent a La Lira de Tremp. Foto: Òmnium Cultural
L’acte, que s’ha celebrat per primer cop fora de Barcelona, en un indret triat per la persona guanyadora, ha començat amb la representació d’una peça escènica dirigida per Israel Solà i amb guió de Queralt Riera, que ha presentat Maria Barbal a través de la veu de les actrius Rosa Cadafalch, Magda Puig i Ester Cort. Totes tres han fet un recorregut per l'obra, la vida i la concepció de la trempolina sobre la literatura i el món.
Acte seguit ha intervingut en un vídeo, des de la presó, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que per quart any consecutiu no ha pogut ser present a l’acte d’entrega del premi. Cuixart ha destacat de Maria Barbal la seva trajectòria “sense ostentacions”, així com “la força de la seva senzillesa”. Pel president d’Òmnium, “ser avui a Tremp és una declaració d’intencions per repensar-ho tot”, i ha afirmat que “la literatura ens recorda que no hi ha injustícia, presó o xantatge que pugui doblegar la voluntat de ser d’un poble”.
El president d’Òmnium Cultural ha afirmat que mai acceptarà cap "renúncia" en temes de llengua i que una manera de defensar el català és "protegint-lo des de totes les institucions". A més, ha afegit que des de la societat civil ho seguiran "tornant a fer”. Al final de la seva intervenció, Cuixart ha volgut servir-se del pallarès per acomiadar-se donant molts potxons a tots els assistents a l’acte. Cuixart ha finalitzat la seva intervenció amb un celebrat “visca la cultura, visca Tremp i visca els Països Catalans!”.
Després d’una glossa de l’escriptor Albert Villaró, ha estat el torn del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha qualificat com un ”honor" atorgar la més alta distinció de les lletres catalanes a Maria Barbal i fer-ho a Tremp, “convertida avui en la capital cultural dels Països Catalans”. Mauri s’ha referit a l’ús social del català, el qual assegura que “continua en retrocés” i la presència del qual a les pantalles “és residual”. Dirigint-se a Aragonès i Borràs, Mauri ha afirmat que els Països Catalans necessiten “un audiovisual fort” i “blindar-se davant la situació d’emergència lingüística” per garantir el futur de la llengua.
Un reconeixement a la trajectòria de Maria Barbal
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual instituït per Òmnium Cultural l’any 1969. En el guardó del Premi d'Honor s’hi adjunta un còdol d’un riu vinculat a la persona premiada. Enguany, per a Maria Barbal, s’ha escollit un de calcari del riu Noguera Pallaresa.
El jurat ha valorat la visió crítica del món rural del Pallars, on va néixer Barbal, i de la decadència de la societat agrària que relata l'autora en les seves obres de ficció. Així, destaca que en la seva trajectòria ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat viure i aportant la seva visió personal. També es posa èmfasi en el fons autobiogràfic dels seus primers llibres, la profunditat psicològica i la riquesa del món interior dels personatges per concloure que, a través de l'escriptura, ha creat un espai literari i una veu pròpia.
Maria Barbal, acompanyada de les autoritats, aquest dijous a Tremp. Foto: Jordi Ubach
Una trajectòria amb una extensa obra
Barbal va néixer a Tremp l'any 1949, filla d'un lector entusiasta. Als anys 70, després d'aprendre la llengua catalana de forma autodidacta, va ser professora d'Òmnium Cultural, on va coincidir amb la poeta Maria Mercè Marçal. Posteriorment, al 1978, aconsegueix plaça de mestra de secundària després de superar unes oposicions i dos anys més tard comença a treballar a l'Institut Joan Maragall de Barcelona, on s'hi està 20 anys. És en aquesta època quan escriu
Pedra de tartera, guardonada amb el Premi Joaquim Ruyra i publicada l'any 1985, i comença la seva trajectòria com a escriptora.
L'emblemàtica novel·la s'ha adaptat en diverses ocasions al teatre i ha estat està traduïda a una quinzena de llengües, entre les quals, el castellà, l'italià, el suec, l'alemany i l'hebreu. Barbal compta amb una extensa obra formada per novel·les, contes, articles a premsa i participacions en obres col·lectives, entre d’altres. L'escriptora, considerada una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de la Literatura Catalana i el de la Crítica Serra d’Or al 1993, el Prudenci Bertrana (2005), el Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2009) i la Creu de Sant Jordi, que se li va atorgar l'any 2011. Enguany també
ha guanyat el 53è Premi Josep Pla per Tàndem.
Previ a l’acte, s’ha organitzat un itinerari per Tremp per explicar la vessant geològica de la ciutat i la història de la seva escriptora més internacional. La casa on va viure la infantesa o la Biblioteca Pública Maria Barbal són alguns dels punts que s’han pogut visitar abans de l'acte d'entrega del guardó. Un acte que ha comptat amb aforament limitat i amb totes les mesures per fer front a la Covid-19, que s’ha pogut seguir en
streaming a través de les xarxes d’Òmnium Cultural. Ara es pot recuperar
seguint el següent enllaç.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
