La
cinquena onada cada cop és més història i els temors se centren ara en si la tornada a la feina i als centres educatius pot generar-ne una sisena. Les dificultats per
avançar amb la vacunació fan complicat saber si la immunitat assolida serà suficient per frenar els efectes del retorn de les vacances, però les dades actuals ja permeten
pensar en eventuals noves relaxacions com la reobertura de l'oci nocturn. Cal, però, anar en compte, perquè el
risc de rebrot és encara elevat a sis de cada deu comarques i a dues de cada tres ciutats.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 27 d'agost i el 2 de setembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
En tot cas, la majoria d'indicadors són bons o han millorat molt les últimes setmanes. En l'últim mes, el nombre de positius setmanals ha caigut de prop de 23.000 a poc més de 4.700, i no perquè s'escapin contagis, ja que el
percentatge de positius s'ha reduït de l'11,7% fins al 3,9%. Clarament per sota del 5% recomanat. La
pressió hospitalària també es redueix força i ja hi ha menys de 1.000 ingressats per Covid (959, quan n'havien estat 2.299 en aquesta onada) i els crítics a l'
UCI han caigut dels 598 fins als 321.
El risc de rebrot és un indicador que combina les dades sobre la incidència acumulada els anteriors 14 dies i la velocitat de propagació (si s'expandeix la pandèmia o es contrau, com és ara el cas) i, per ara, encara
supera els 100 punts a nivell català, tot just amb 111, situant-se així per poc en risc alt. Hi ha 17 comarques, però, que ja es troben per sota d'aquest llindar, i fins i tot a dues el risc és baix, l'
Alta Ribagorça (0 punts) i l'
Aran (15).
A la
Cerdanya (36) i les
Garrigues (51), el risc de rebrot és moderat, mentre que a 13 més és moderat-alt, entre les quals el
Pallars Jussà (83). Les altres 25 encara es troben en risc alt, per un marge esquifit el
Barcelonès (102) i el
Baix Llobregat (101), la primera i la tercera més poblades, mentre que la segona en habitants, el
Vallès Occidental (98), se situa just per sota dels 100 punts. A banda, fins a sis comarques dupliquen aquest llindar, en especial el
Solsonès (558), però també el
Moianès (302), el
Ripollès (226), el
Pallars Sobirà (226), el
Berguedà (211) i el
Bages (205).
Si es posa la lupa en la
ràtio de contagis setmanals per cada 100.000 habitants, el nivell mínim és a l'
Alta Ribagorça, on ja fa dues setmanes que no es troba cap cas. Per darrere, se situa la
Cerdanya, amb 16,7 casos per 100.000 habitants o 3 contagis absoluts, i l'
Aran, amb dos positius que representen una ràtio de 20,9. En termes absoluts, s'han detectat quatre casos setmanals tant a les
Garrigues com al Pallars Jussà, la
Terra Alta i el Pallars Sobirà, tot i que, a causa de les diferències de població en cada comarca, això equival a ràtios des de 21,8 fins a 63,9 per cada 100.000 habitants.
En sentit contrari, el Barcelonès és la comarca amb més contagis setmanals, fins a 1.198, per davant del Vallès Occidental (488) i el Baix Llobregat (431), però també es tracta de les més habitades i, per tant, les ràtios de positius ronden els 50. Molt per sota de les incidències setmanals per 100.000 habitants del
Solsonès (156,8), el
Moianès (126), el
Gironès (111,5) i el
Bages (101,3), tal com s'observa al següent mapa.
La tendència de la pandèmia és globalment positiva, ja que el nombre de positius detectats l'última setmana amb dades consolidades -entre 27 d'agost i 2 de setembre- a pràcticament
una trentena de comarques és inferior a la de la setmana anterior. N'hi a sis, en canvi, on la xifra s'ha mantingut molt estable -incloent l'Alta Ribagorça, on ja no es podia reduir el zero-, però a set la incidència creix.
Augmenta especialment al
Ripollès (57,2 casos més per 100.000 habitants) i el
Moianès (+51,9), però també al
Berguedà (+28), el
Pallars Jussà (+23,8), l'
Aran (+20,9), la
Terra Alta (+18,1) i la
Ribera d'Ebre (+14). En sentit oposat, on la incidència setmanal cau més és al
Pla d'Urgell (-90,1), clarament per davant del
Gironès (-69,7), l'
Urgell (-63,9) i l'
Alt Empordà (-61,1).
Si la lupa es posa a nivell dels municipis de més de 20.000 habitants, la situació encara és més complexa, ja que el risc de rebrot és encara alt a dos de cada tres i no n'hi ha cap on sigui baix. Aquelles ciutats amb menor risc de rebrot són
Sitges (37 punts),
Olesa de Montserrat (59),
Sant Quirze del Vallès (59),
Salou (64),
Santa Perpètua de Mogoda (65),
Cerdanyola del Vallès (68) i
Blanes (69).
Per contra, el risc és encara especialment alt a
Vic (346 punts) i
Salt (334), a certa distància de
Palafrugell (277),
Manresa (268),
Banyoles (265),
Lloret de Mar (260),
Manlleu (247) i
Esparreguera (221). La majora dels municipis d'aquesta mida (36 de 66) tenen un risc de rebrot entre els 100 i els 200 punts i, en 26, la ràtio de contagis es troba ja per sota dels 50 per cada 100.000 habitants.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
