En els darrers anys la
vaca pallaresa ha estat considerada com un dels exemples més típics de
raça en "estat relíquia" de Catalunya per la seva
minoritària població, amb tot just
vuit exemplars. Durant anys l'únic ramat de vaques pallareses que hi havia al conjunt del país es trobava a la
borda de Felip, a
Besan, al terme d'
Alins.
La lluita de la
família Sinfreu per
conservar la raça ha portat a superar en l'actualitat els seixanta exemplars. Per
Ignasi Sinfreu, criador de vaca pallaresa, el reconeixement del Parlament de Catalunya l'any 2008 de la raça i la creació de l'
Associació de Criadors de Vaca Pallaresa l'any 2010 han estat dos fites vitals per la
conservació de la mateixa. Ara, Sinfreu
farà un pas més i comercialitzarà la carn de vaca pallaresa, amb més de 250 anys d'història.
Per Sinfreu conservar aquesta raça era una qüestió "
sentimental" i un "
reconeixement als avantpassats". Aquest criador ha explicat que l'
origen d'aquests animals és confús i es perd en la
tradició oral que explica que les primeres vaques arribaren cap al
1750, procedents del nord d'Europa, a
Casa Tort d'Alòs d'Isil, disseminant-se posteriorment per totes les valls i comarques veïnes.
De la mateixa manera que aquests
animals de pelatge blanc es van anar expandint, amb el pas dels anys
van anar quedant escampats i disseminats, cada vegada en menor nombre, per
bordes dels Pirineus, arribant fins a la seva pràctica extinció. A la borda Felip és on sempre hi va haver un nucli de vaques pallareses i en alguna altra explotació ramadera del Pallars, a
Lladorre i a
Roní, algun exemplar.
Tots aquests
ramaders van crear l'Associació de Criadors de Vaca Pallaresa, que ara ja compta amb vuit membres de diferents comarques, entre elles la
Val d'Aran i el
Berguedà. Una raça "oblidada i relegada durant molts anys", que sembla que a
poc a poc es va recuperant. Els ramaders, al mateix temps, poc a poc es tornen a interessar per tenir-ne algun exemplar a la seva
explotació. Malgrat tot,
no es pot abaixar la guàrdia donat que el reduït nombre d'efectius -una vuitantena- i de ramaders -un total de vuit- fa que
la seva supervivència no estigui del tot garantida.
Ara, Sinfreu amb la
població estable de vaca pallaresa que ha aconseguit, ja es veu animat a
fer el següent pas i
comercialitzar la carn d'aquesta raça. Aquest criador confia que d'aquí a poc temps es pugui adquirir a les
carnisseries del Pallars i degustar als seus
restaurants.
Ignasi Sinfreu, amb dos exemplars de vaca pallaresa. Foto: ACN
Una vaca blanca i tranquil·la
Aquest animal, ancestral al
Pallars Sobirà, és una vaca
tranquil·la, adaptada a les característiques orogràfiques del Pallars i a les seves muntanyes,
mansa, que es pot tocar sense que es posi nervosa i
fàcil de munyir. Totes aquestes característiques han fet que Sinfreu lluités dia a dia per mantenir la raça.
Les característiques estètiques que la diferencien d'altres races són la
coloració blanca del pèl, les
mucoses negres, les
banyes tortes i de
color cremós. La caracterització morfològica d'aquesta raça s'ha fet des de la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
