«El Pirineu està viu i aquests terratrèmols són recordatoris»

Dos terratrèmols en quatre dies a Catalunya. O això és el que ens han dit. La realitat, però, és que hi va haver un terratrèmol cada dia des de divendres dia 8 d'octubre fins a dilluns dia 11. És habitual que hi hagi tanta activitat sísmica a Catalunya? Hi ha alguna vinculació amb l'activitat sísmica que afecta l'illa de la Palma?

"El Pirineu està viu i aquests terratrèmols són recordatoris". Ho adverteix a Pallars Digital la geòloga Maria Ortuño, que forma part del grup de recerca Risknat de la Universitat de Barcelona. I és que Catalunya ha viscut, al llarg de la seva història, crisis sísmiques que han provocat danys i moltes morts. Tot i que fa molts anys que no hi ha un episodi greu, ben bé des de l'Edat Mitjana, Ortuño admet que "pot tornar a passar".

També l'enginyer geòleg Joaquim Roset, especialitzat en riscos geològics, explica a aquest diari que "és normal que hi hagi sismicitat als Pirineus". Per què? Senzill. Els Pirineus són una zona on es troben dues plaques tectòniques importants, l'africana i l'europea. "Són una vàlvula d'escapament"; així exemplifica la funció que tenen les falles geològiques, com els Pirineus, per on "escapa" l'energia. 

"Ens hauríem de preocupar si cadascun dels terratrèmols diaris, durant un o dos mesos, supera els 3,5 graus a l'escala de Richter", alerta Roset. Ara, però, mentre segueixi l'activitat del darrer mes, amb només el de Setcases i el de l'Alt Urgell superant el llindar, tot i haver-ne hagut vuit més, el geòleg crida a la calma: "Està dins de la normalitat de la zona". 


Ara per ara, els dos geòlegs consultats per aquest diari consideren "normals" i "habituals" els moviments sísmics registrats aquests dies a la zona pirinenca. Ho veuen com "reajustaments del terreny" o "recordatoris" de la situació en què es troben els Pirineus. Així, el fregament entre les dues plaques, sobretot perquè l'africana empeny l'europea, al llarg de molts quilòmetres provoca moviments sísmics traduïts en forma de terratrèmol. 

Hi ha alguna relació amb l'activitat sísmica de la Palma?

L'activitat sísmica a l'illa de la Palma no cessa. La Red Sísmica Canaria ha detectat gairebé 35.000 terratrèmols des del passat 10 de setembre, dels quals 2.984 s'han pogut localitzar, tal com informa l'Institut Vulcanològic de Canàries, Involcan. Només la nit de diumenge a dilluns, per exemple, l'Institut Geogràfic Nacional en va comptabilitzar una quarantena.

Ambdos geòlegs deslliguen els terratrèmols de Catalunya amb l'activitat sísmica de La Palma. "Les Canàries són illes volcàniques i és normal que hi hagi activitat" diu Roset, alhora que certifica que "fins que no disminueixi aquesta activitat sísmica, el volcà Cumbre Vieja no pararà".

Es pot reactivar la zona volcànica de la Garrotxa?

Una altra qüestió que preocupa és si l'activitat sísmica a la zona dels Pirineus pot tenir efectes sobre la zona volcànica de la Garrotxa. "No es pot descartar que no hi hagi una activació de l'activitat, tot i que no hi ha cap senyal", avisa Ortuño. Ara bé, la geòloga també alerta que, "si demà comencen a haver-hi terratrèmols a la Garrotxa, no ens hauria d'estranyar". 

Roset explica a Pallars Digital que la concentració de terratrèmols en una zona "no vol dir res" i considera "gairebé impossible" que la zona volcànica de la Garrotxa es reactivi. I és que "no sempre que hi ha moviment tectònic s'han de reactivar els volcans", diu Ortuño, mentre remarca que els terratrèmols poden ser derivats del vulcanisme o de moviments de les plaques tectòniques.


Fent una ullada a la història sísmica a Catalunya i quina afectació van tenir, Ortuño es refereix als grans terratrèmols de 1427 que van afectar Amer i Olot. "Tot i afectar la zona volcànica de la Garrotxa, els volcans no es van activar". 
 

Altres notícies que et poden interessar