La
Central Hidroelèctrica de Tavascan compleix aquest dimarts
50 anys des que es va posar en funcionament. Mig segle i
més de set milions de megawatts/hora després, la central segueix aprofitant la força de l’aigua per a produir energia
lliure d’emissions amb sistemes, això sí, d’última tecnologia i en gran part digitalitzats. El complex hidroelèctric, que té la singularitat de trobar-se a
500 metres de profunditat dins la muntanya i tenir un dels salts d’aigua més importants d’Europa, va marcar el futur econòmic i social del territori i encara ara, avui, n’és un eix vertebrador.
En motiu de la commemoració del seu 50è aniversari,
Endesa i l’
Ajuntament de Lladorre van presentar el passat mes de juliol un logo commemoratiu, creat especialment per a l’ocasió, així com un calendari d’actes de celebració que es preveu es realitzin en els propers mesos, tals com un acte institucional a la central o un
webinar sobre la història de la mateixa. De moment, entre les accions realitzades, destaquen l’estrena d’un nou
espai expositiu realitzat per la Fundació Endesa i que es pot veure en les visites guiades a la central.
També s'ha instal·lat una turbina a la rotonda de sortida del poble de Tavascan. Es tracta d’una
turbina de tipus Pelton, que va funcionar a la central de Tavascan entre els anys 1971 i 2010, i que des de fa unes setmanes recorda a visitants i habitants de l’entorn la importància i el compromís d’aquesta infraestructura en el passat i també, present i futur del territori.
Una obra que va canviar la vida d’un poble
L’estudi i planificació del projecte es va iniciar l’any
1958, quan els primers topògrafs van traslladar-se a la zona per projectar la nova carretera d’accés i adequar el pont sobre el riu
Noguera Pallaresa, a Llavorsí, per permetre el pas de vehicles de gran tonatge. Així, a més d’obrir carreteres i pistes de muntanya i construir campaments, es van haver de crear preses als llacs per augmentar la seva capacitat d’emmagatzematge, perforar la roca per ubicar al seu interior les centrals subterrànies així com les vàlvules sota els llacs.
Es van construir fins a
75 quilòmetres de túnels, canonades, canals i galeries de servei a més de línies d’alta i baixa tensió. Així, aquestes obres d’enorme envergadura, van durar de manera ininterrompuda des de 1950 fins a 1974 i van requerir el treball de fins a
10.000 obrers vinguts d’arreu de l’estat espanyol. La punta màxima va ser de 2.677 treballadors l’any 1965, i la mitjana anual de 1.512 en el període 1958-1975.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
