Mur a través del temps: símbol de la conservació del romànic a Catalunya

El programa Batalla monumental de TV3, rebatejat com a Batalla de fortaleses, ha posat de manifest la importància que per als pallaresos i les pallareses té un dels seus monuments més icònics: el Castell de Mur. I és que la fortalesa medieval, juntament amb la canònica de Santa Maria, són un conjunt que per la seva situació elevada i encarada envers la Conca de Tremp, sembla que vigilin i protegeixin el Pallars al mateix temps.

A la vegada, però, les seves pedres són el testimoni vivent d'uns fets que van tenir lloc fa més de 100 anys i que van marcar la trajectòria d'aquest monument: l'arrencament de les pintures de l’àbsis de Santa Maria de Mur. En una època on el patrimoni cultural no estava ni molt menys protegit, l'oportunisme d’alguns i la ignorància d'uns altres van aplanar el terreny perquè Ignasi Pollak comprés i fes arrencar les pintures. Com ja és sabut, les pintures són propietat del Museum of Fine Arts de Boston.

La tècnica utilitzada per al seu arrencament s'ha fet popular durant els darrers anys, especialment gràcies al llibre del periodista Martí Gironell: l'strappo. Un mètode pel qual la pintura era separada de la paret i enganxada en una espècie de llençols grans. La pregunta més important en relació a aquest episodi és si l'arrencament de les pintures de Santa Maria va ser un expoli. Tenint en compte el preu que es va pagar per arrencar-les -7.500 pessetes- hom podria assegurar que sí.

Per altra banda, però, cal tenir en compte un factor que al llarg dels anys va prenent més importància. Si les pintures s'haguéssin quedat a Mur, probablement no s'haurien conservat. És un argument que també s'aplica en els casos de les pintures de Sant Climent de Taüll -actualment exposades al Museu d'Art Nacional de Catalunya- i que no manca de sentit, almenys des del punt de vista de la conservació patrimonial. 

En aquest sentit, l'arrencament de les pintures romàniques de Mur sí que va suposar un punt d'inflexió. Arran d'aquesta experiència, la Junta de Museus de Catalunya va donar el tret de sortida a l'arrencament de les pintures romàniques més icòniques del país per ser traslladades a Barcelona, i evitar, doncs, que un episodi com el de Mur es tornés a repetir.

103 anys després de l'arrencament de les pintures, la canònica de Santa Maria i el castell de Mur continuen dempeus i esdevenint un dels atractius turístics de més renom del Pirineu i de Catalunya. El fet que les seves pintures, un dels seus elements més importants, ja no es trobin en el seu lloc original, no ha fet minvar la importància d'un monument estimat i conservat pel Pallars i els seus habitants.

 

Altres notícies que et poden interessar