Vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març contra l'avançament del curs escolar

Els sindicats de l'educació han convocat vaga a les escoles i instituts els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març per protestar contra l'avançament del curs escolar, que a partir del curs vinent començarà el 5 de setembre. Els sindicats ja havien anunciat feia dies que farien vaga cinc dies al març davant la mesura anunciada pel conseller Josep Gonzàlez Cambray. També protesten per altres qüestions, com ara que s'exigeixi el C2 de català als docents, els canvis en el currículum de secundària o el que consideren una retallada de drets. Fa mesos que els sindicats critiquen que el Departament d'Educació no vol consensuar els canvis amb la comunitat educativa. També hi ha prevista una aturada el 23 de març, en aquest cas contra la sentència del 25% de castellà a les aules, a banda de la vaga feminista del 8-M. 

Les reunions dels últims dies no han servit per acostar posicions i, si no hi ha canvis d'última hora, el març estarà marcat per les vagues de mestres a les escoles. La decisió d'avançar el començament de curs (el 5 de setembre a les escoles i el 7 de setembre als instituts), comunicada en roda de premsa pel propi president, Pere Aragonès, i sense avisar prèviament la comunitat educativa, ha indignat els sindicats. El mes passat van ocupar la seu del Departament d'Educació i es van reunir amb Cambray, sense èxit. La reunió extraordinària del consell escolar de fa dues setmanes tampoc va servir per acostar posicions. Més enllà d'altres reivindicacions, és clar que l'avançament del curs ha estat la gota que ha fet vessar el got i ha precipitat la convocatòria de vaga.

El nou calendari escolar, que implicarà escurçar una setmana les vacances d'estiu, ha sacsejat el debat a les escoles i les famílies. El seu impacte, després d'un dels mesos més complexos a les escoles amb la gestió de l'auge de contagis, protocols de quarantenes i substitucions de la sisena onada de la Covid, ha estat desigual entre els mestres, les mares i els pares, i els sindicats. Ni els alumnes faran més hores lectives ni el personal docent incrementarà les hores de feina. Simplement, el calendari es redistribueix. Aquest any, el curs acabarà, com sempre, abans de Sant Joan.

A partir del 5 de setembre, tant als centres públics com als concertats i privats d'infantil i primària, es farà jornada intensiva lectiva de les 9 del matí a les 13 hores. Es mantindrà el servei de menjador fins a les 15.30 i després cada centre s'autoorganitzarà per oferir activitats extraescolars, que no suposaran cap sobrecost per a les famílies, segons Educació. Els mestres hauran d'estar presencialment a les escoles fins a les tres de la tarda. Tot plegat, com ja es fa al mes de juny. 

Hi ha altres demandes que porten els sindicats a fer vaga. Reclamen el 6% del PIB destinat a Educació, la reversió de les retallades, la reducció de ràtios estructurals, l'increment de personal d'atenció directa a l'alumnat, l'estabilització "real" del personal interí i "pacte d'estasbilitat", una negociació "real" i la dimissió del conseller Cambray. "Exigim per sobre de tot una negociació real i que el personal del Departament tingui millores en les seves condicions laborals i no noves retallades. Cal fer front a un Departament autoritari", han dit els sindicats a través d'un comunicat. Subscriuen l'aturada USTEC, CCOO, Intersindical, Professors de Secundària, UGT, CGT i FEUSOC. 

Vaga pel català

Més enllà de la vaga per l'avançament del curs, també hi ha prevista una altra aturada, en aquest cas contra la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules de tot Catalunya. Convocada per la Intersindical, la COS i el SEPC, fa pocs dies s'hi va afegir també USTEC, el sindicat majoritari en el sector. La sentència del 25% haurà de ser executada per tots els centres educatius a partir de finals de març i els sindicats denuncien que la Generalitat "s'ha limitat a repetir una corrua de paraules buides". De fet, acusen el departament de voler "liquidar" la immersió amb el nou decret d'ordenació dels ensenyaments. La mobilització, més enllà de la sentència del 25%, també vol reivindicar una educació pública.