El Dia Internacional de les Dones s’ha convertit en tot un mes de reivindicacions per tal que la perspectiva feminista s’integri en tots els afers de la societat i així eradicar les discriminacions.
Per sort, la integració d’aquesta perspectiva a l’agenda pública va molt més enllà del 8 de març, gràcies a la feina de les tantes dones que han persistit en la militància feminista, des de fa tants anys, que s’ha mobilitzat per tal d’assenyalar i denunciar les discriminacions que pateixen les dones. Els drets conquerits ho han estat gràcies a l’organització col·lectiva de totes les que ens han precedit, les que ens hi hem sumat i les que falten per arribar.
De la mateixa manera, la sororitat del feminisme, que lluita per acabar amb les discriminacions de gènere, porta implícita la lluita en contra la discriminació de totes aquelles circumstàncies que interaccionen i agreugen aquestes discriminacions: el classisme, el racisme, la heteronormativitat, el capacitisme i un llarg etcètera que també reposen en un sistema patriarcal que subordina les dones i oprimeix totes aquelles persones que poden fer perillar els privilegis d’aquelles altres que responen als cànons imposats pel patriarcat.
L’agenda feminista ha entrat a les institucions, a les organitzacions polítiques, econòmiques, socials, culturals i educatives per canviar-ho tot. Per això és important que si volem debats i transformacions reals i significatives, l’agenda feminista perduri més enllà d’una data per tal d’acabar amb la ceguesa de gènere en el conjunt de les polítiques públiques.
La pandèmia va posar en evidència que necessitem posar les cures i la vida al centre de les polítiques públiques i que, els col·lectius que van sostenir les nostres vides durant els mesos més durs de la pandèmia són sectors majoritàriament feminitzats i que malauradament pateixen més precarietat laboral.
Aquest any, el conflicte bèl·lic a Ucraïna sembla que ens ha afectat d’una forma que no ho havia fet abans. Els drets humans de les persones que es troben en una guerra sempre es veuen amenaçats, en les que passen en un entorn més pròxim demogràficament però també en les que es lliuren cada dia arreu del món.
No hi havia discussió en que necessitàvem les cures per sobreviure a la pandèmia, de la mateixa manera que no n’hi ha en que, les guerres, absolutament totes, fan perillar enormement els drets conquerits per les persones que s’hi veuen involucrades. El feminisme reclama paritat, igualtat retributiva, dignitat però sobretot, reivindica el respecte per la dignitat i els drets humans de totes les persones.
L’antídot, com sempre, ha de ser el feminisme com a eina de transformació social que permeti acabar amb tots els eixos d’opressió però també com a front comú que garanteixi els drets de totes les persones, per viure en una societat plenament democràtica i on es respectin els principis d’igualtat i de justícia.
Que la coherència feminista acompanyi les maneres de relacionar-nos, d’actuar i endreçar prioritats. Més enllà del 8 de març, més enllà d’una pandèmia i més enllà de qualsevol guerra.
.jpg)
