El president de la Generalitat,
Pere Aragonès, ha signat aquest dilluns al matí el decret d'impuls de la convocatòria de les dues consultes territorials sobre els
Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Les dues es faran el
24 de juliol. La primera estarà centrada exclusivament en les sis comarques de l'
Alt Pirineu i l'Aran, on se celebrarien les proves; la segona implicarà el
Berguedà, el
Ripollès i el
Solsonès, que no acolliran competicions però es veurien afectades pel certamen.
El disseny final és fruit dels equilibris entre ERC i Junts: els republicans apostaven perquè la consulta fos només a l'Alt Pirineu i a l'Aran, mentre que l'altre partit del Govern volia implicar les altres tres zones del país. La signatura del decret arriba en un moment d'incertesa sobre la candidatura per la negativa de l'
Aragó, comunitat liderada per
Javier Lambán, a sumar-se a l'acord tècnic
validat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) la setmana passada.
Els detalls els han explicat la consellera de la Presidència,
Laura Vilagrà, i la d'Acció Exterior i Govern Obert,
Victòria Alsina. La primera té les competències sobre esports i ha estat l'encarregada d'interlocutar amb el COE i també amb el territori implicat. La segona és qui comanda les competències sobre participació, de manera que és qui porta el disseny jurídic de la consulta, que ha estat objecte de debat entre
ERC i
Junts.
La pregunta a les sis comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran tindrà aquesta fórmula:
"El Govern ha de presentar candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". La resposta és binària, però inclou el verb: "Sí, l'ha de presentar" o bé "no, no l'ha de presentar". Hi podran participar tots els majors de 16 anys que acreditin un any de residència en les comarques. No es tracta d'un cens, ha clarificat Alsina, sinó d'un "
registre de participants”. En total hi haurà
121 meses i
55.000 participants potencials, i no hi haurà vot per correu ni telemàtic,
només presencial.
La consellera d'Acció Exterior ha indicat que
el projecte s'explicarà "de manera neutra", amb totes les "potencialitats" i el "marc de governança" vinculat al projecte. Seran els partits o bé les entitats jurídiques que ho demanin els encarregats de fer campanya a favor o en contra. La doble consulta és fruit, també, de la reforma de la llei de consultes, modificada per poder fer votacions d'abast comarcal o supracomarcal. Es posarà en marxa una
comissió de control per ordenar els principis de la consulta. El cost d'organització és d'
1,1 milions d'euros, que seran sufragats en bona mesura de fons de Presidència. Aquesta xifra exclou la campanya de difusió que se'n farà.
"Sense l'Alt Pirineu i l'Aran no hi ha candidatura, encara que no totes les comarques tinguin disciplines de manera directa.
Les considerem com un tot", ha destacat Vilagrà.
Barcelona ha quedat fora de la votació perquè a la capital només s'hi celebraria l'hoquei gel, un esdeveniment que no seria estrany per les activitats que està acostumada a acollir la capital catalana. Les dues preguntes diferenciades ja es van comunicar al COE en la reunió de divendres passat. "Es respecta la decisió de la Generalitat", ha apuntat la consellera de la Presidència sobre la reacció de l'organisme.
Plet obert amb l'Aragó
Fa setmanes que la Generalitat transmet que l'actitud de Lambán no és "
raonable", perquè les negociacions en les taules tècniques havien progressat amb l'aval de l'Aragó. Però el president aragonès, que afronta un horitzó electoral a la seva comunitat,
insisteix que la proposta no s'ajusta als requisits d'"igualtat”.
I què demana Lambán? Un repartiment de les proves diferent a les valls del
Pirineu. Entén que Catalunya acumula les proves d'snowboard i esquí acrobàtic a la
Vall d'Aran; l'esquí alpí a la Molina i Masella; i l'esquí de muntanya, a Boí Taüll; i lamenta que "les
valls de Tena i de
Benasque es quedin "fora" del repartiment. La Generalitat considera que la renegociació que persegueix Lambán respon a "interessos electorals".
L'"
acord tècnic" al qual van arribar els governs -amb representants de l'executiu espanyol i l'aval del COE- fixa que al Pirineu català s'hi farien les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la
Molina i de la
Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom mentre que l'snowboard i el
freestyle tenen opcions d'ubicar-se a
Baqueira-Beret. El Pallars, doncs, no acollirà cap de les principals proves, tot i que
el Sobirà té un acord per a la realització del telemark en el cas que aquest sigui olímpic el 2030.
Pel que fa al Pirineu aragonès, acolliria l'esquí de fons i el biatló.
Barcelona té tots els números de ser seu de l'hoquei gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i una altra instal·lació -una ha de tenir aforament per a 12.000 espectadors i l'altra per a un mínim de 6.000-; en canvi, el patinatge es faria a
Saragossa.
Jaca, per la seva banda, assumiria el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'haurien de fer fora de l'Estat, i Sarajevo (Bòsnia) apareix com a principal opció per part de l'organització.
En declaracions posteriors a la sessió de treball de divendres, Vilagrà es va mostrar satisfeta amb l'acord. "
L'hem validat des del punt de vista polític, i confiem en uns Jocs que creiem guanyadors", va afirmar davant dels mitjans, després que tant el president del COE com el secretari d'Estat per a l'Esport reclamessin a l'Aragó que tornés a l'acord. "
Esperem, desitgem i confiem que l'Aragó també valori aquesta proposta", va afegir Alejandro Blanco, president del COE, que va recordar que el pacte s'ha produït després de sis reunions tècniques amb tots els actors, inclosos representants de l'Aragó.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
