«Lo Clàssic» pallarès: 100 anys de rivalitat i història compartida

"Són partits que estàs esperant tot l'any; són molt macos de jugar". Així és com defineixen el derbi pallarès els capitans del Tremp i del Pobla, Miki Sirvant i Josep Molleví. Parlen des de l'experiència, ja que de clàssics en porten uns quants a l'esquena. L'un com a extrem dret i l'altre com a defensa central, han vestit les samarretes dels primers equips des dels 16 anys.

I per aquest motiu, saben que no es tracta d'un partit més de la lliga. "Tant l'un com l'altre es pot endur els tres punts", afirma Sirvant. "Els petits detalls són els que decideixen aquests derbis". "Igualtat", doncs, és la paraula que podria definir millor aquest partit. Tanmateix, la que s'imposa per sobre de totes és rivalitat. 
 
Tot i disputar-se en una comarca amb poc més de 13.000 habitants, el del Pallars és un derbi amb una gran i llarga història al darrere. Enguany es compliran ni més ni menys que 100 anys des que aquests dos conjunts es van veure les cares per primer cop. Va ser -tal com ens revela l'hemeroteca- un 3 de desembre de l'any 1922.

Va ser un partit disputat a la Pobla de Segur per inaugurar el seu primer camp, situat a la zona del Vernedot. Mireu si han passat els anys, que des de llavors els poblatans han jugat en tres camps de futbol més, i ara tot just s'acaba de començar a construir el quart, que si tot va bé, podria estar enllestit a finals d'any.
 
Evidentment, el Tremp també ha canviat molt. El primer club oficial del Pallars, fundat l'any 1914, també inaugurava terreny de joc, el del Juncar, i la seva equipació d'aleshores, coses de la història, era blanca i vermella. Ara bé, des de la seva fundació l'any 1919, el Pobla vestia els colors de la Senyera, i no seria fins al 1935 que adoptaria els actuals colors.

El que no ha canviat des d'aquell 1922 és la rivalitat entre els dos pobles. Tal com expliquen les cròniques, especialment les dels anys 30, els Tremp-Pobla eren partits amb una gran assistència de públic, però sobretot d'una forta tensió i emoció durant tot el matx. Polèmiques, picabaralles... la dels dos veïns comarcals ha sigut sempre una relació dura, almenys dins del camp.

Malgrat tot, els dos equips tenen una història compartida, per bé i per mal. L'any 1936, el futbol al país i a la comarca es va paralitzar a causa de la Guerra Civil, i diversos jugadors d'ambdós conjunts van haver de marxar per lluitar al front. Dos d'ells -trempolins- Lluís Forradelles i Josep Maria Tarragona, moririen en combat servint a la República. Pel Pobla tampoc tornaria Ramon Soliva, oficial comunista, que acabaria exiliant-se a la Unió Soviètica, on es llauraria una important carrera militar.

Després de la guerra va tornar el futbol, i també ho va fer el derbi. En aquest cas, Pobla i Tremp ja es van veure les cares en les competicions durant els anys 50 i 60, ja fos al Torneig d'Aficionats o de Primavera. Tots dos van guanyar títols, van patir crisis, es van recuperar, i van anar mantenint la rivalitat alhora que també es consolidaven.
 
I amb l'arribada dels anys 70, van començar a competir a nivell federatiu. El Tremp ho faria l'any 1971 a Tercera Regional, i el Pobla l'any 1973. Amb tots els alts i baixos, no disputarien el primer clàssic oficial fins al 12 d'octubre de 1975, amb els dos equips a Segona, en un partit en què el Tremp es va imposar per 3 a 0.

Des d'aquella data els dos equips amb més història del Pallars s'han enfrontat un total de 44 cops. El balanç és favorable als trempolins, que han guanyat en 20 ocasions, mentre que els de la Pobla s'han imposat en 12. En una dotzena de partits -cap sorpresa- el resultat va ser d'empat. 

A banda dels resultats, els derbis també han deixat jugadors mítics. Miki Sirvant i Josep Molleví ho tenen clar: Josep "Putxi" Puyol, que va jugar als dos conjunts, Jordi Bacardit, Lluís Urrea, Benito, Oriol i Sergi Plancheria... la llista és llarga. Precisament, Baca i l'entrenador del Pobla, el també figuerolenc Santi Fité, han vestit les samarretes dels dos equips.
 
Ara, ja a les banquetes, els dos entrenadors es preparen per a un clàssic que arriba en un moment crucial de la lliga. Especialment per al Tremp, que té a tocar l'ascens a Segona Catalana. Si els trempolins es proclamen campions, es trobarà a faltar el derbi la temporada que ve? "Per descomptat", afirma Miki Sirvant. "És un partit que vols jugar sempre, i vulguis o no es troba a faltar, sobretot per l'ambient".

Per a Josep Molleví també és un partit especial. En el seu cas, suposarà el retorn al Pedrasanta després de la greu lesió que va patir durant el derbi de la temporada anterior. El capità poblatà ho afronta amb seguretat: "Els primers partits he anat amb una mica amb por, recordes la jugada molts cops, però he anat guanyant confiança i m'he trobat bé. Com si tingués 16 anys".

Casualitat o no, d'ençà que Molleví va tornar als terrenys de joc al gener, ja recuperat, el Pobla no ha fet més que sumar i ha mantingut una ratxa de 12 partits sense perdre. Una gran dinàmica que ha fet pujar l'equip poblatà de la penúltima posició a la quarta. El Tremp, però, no s'ha quedat enrere, ni de bon tros, i a les portes del derbi acumula ja onze victòries consecutives i es troba a nou punts del seu perseguidor, l'Agramunt. L'ascens està més a tocar que mai?

"Encara queden partits per jugar i en futbol pot passar de tot i es pot torçar", explica Miki Sirvant. "Però de moment intentarem continuar amb la mateixa dinàmica", assegura. Sense dubte, els dos equips sortiran a guanyar. En el cas del poblatans, voldran cobrar-se la revenja del partit d'anada, on els blanc-i-negres es van imposar per 0 a 3. "Tenim ganes de guanyar el derbi, volem aprofitar la bona dinàmica de l'equip", sentencia Josep Molleví.

Passi el que passi -en un derbi pallarès mai es pot saber el resultat final- el que sí que està clar és que diumenge viurem un clàssic històric. I no només pel centenari d'una rivalitat plena d'anècdotes i de tensions, sinó també perquè serà el primer partit de futbol que serà retransmès per Ràdio Tremp, i a més, després d'aquest derbi centenari, se'n disputarà un altre. No volies caldo, dues tasses. I és que Tremp i Rialp disputaran també el seu derbi femení. Davant d'aquest doble derbi, doncs, només ens queda dir "sortiu i gaudiu".