L'origen pallarès del català escrit

 

Aquest diari digital es feia ressò, ara fa uns dies, de l´arribada a Tremp de l´exposició "Els orígens de la llengua catalana". Aquesta notícia em va fer recordar una visita que vaig fer fa temps al castell de Mur, durant la qual se´m va explicar que un dels primers textos escrits parcialment en català era un acord entre el comte Ramon IV del Pallars Jussà i el noble Arnau Mir de Tost, relatiu al dot vinculat al casament de la filla del guerrer, Valença, amb el comte. El text era de la segona meitat del segle XI, molt anterior, doncs, a les famoses Homilies d´Organya, datades més d´un segle més tard i considerades erròniament, encara avui, com el primer text escrit en català. En tot cas, sí que es podrien considerar com el primer text literari conegut.

 

El cas és que queda demostrat, si no es troben altres documents, que els primers textos escrits en català són originaris del Pallars i de la Ribagorça. Aquest text al qual m´he referit, en efecte, no és pas l´únic que s´ha trobat i que demostra aquest fet. N´hi ha d´altres, normalment referits a juraments, doncacions i actes de vassallatge. Dit d´una altra manera, els primers textos catalans que ens han arribat són actes jurídics i legals.

 

En tot aquest afer hi ha, però, una gran paradoxa. La llengua catalana va començar a caminar a les valls ribagorçanes i pallareses, però l´èxit i expansió de la llengua posa en perill, mil anys més tard, la variant pallaresa del català. La pressió demogràfica, administrativa, educativa i mediàtica del català estàndard arracona totes les variants territorials. És per això que, si bé cal posar en valor aquests textos antics, també cal reivindicar la variant pallaresa de la nostra llengua. L´altre dia una regidora amiga s´acomiadava d´un missatge per Twitter amb la paraula "potxons". Han passat mil anys i hem passat del manuscrit al mòbil, però el català continua ben viu. No seria una paradoxa terrible que, tenint ara més instruments que mai, deixéssim morir el pallarès?