Divendres, 22 de novembre de 2024
patrimoni

De la font del poble a l'ermita de la Posa: la història de la increïble peça romana d'Isona

El Museu de la Conca Dellà ha recuperat la gran pedra, que servia com a base de l'altar, per incorporar-la a la nova exposició

Redacció Isona i Conca Dellà | 26 d'abril de 2022 a les 12:30
Imatge de la inscripció llatina del segle II dC | Museu de la Conca Dellà
L'ombra de l'antiga Aeso romana, precursora de la Isona actual, és molt allargada. Un dels vestigis d'aquesta època ha estat present en la vida quotidiana dels isonencs i les isonenques durant dècades, segurament sense que molts d'ells sapiguessin la història real que amagava al darrere.

Es tracta d'una gran pica de pedra, que des de principis de la dècada dels 70 feia les funcions de base de l'altar de l'ermita de la Mare de Déu de la Posa. Abans que l'ajuntament pallarès la col·loqués en aquesta ubicació, i tal com explica l'historiador Sisco Amorós, la peça es trobava a la font del poble i era utilitzada per netejar-hi els caragols.

 

A la dreta, el bloc de pedra fent de base de l'altar de l'ermita de la Posa. Foto: Museu de la Conca Dellà


A principis del mes d’abril d’enguany, però, el bloc ha tornat a canviar d'ubicació després de prop de 50 anys, i ha estat traslladat fins al Museu de la Conca Dellà per formar part d'una de les seves noves exposicions. I és que aquesta pica, reaprofitada com a altar, és al mateix temps un tipus de monument amb una inscripció que data del segle II aC.
 
Malgrat els desperfectes, tal com expliquen des del Museu, la inscripció llatina que s'hi pot llegir resa el següent: "A Mercuri Compital Vial. En Luci [M...] va posar aquest monument en compliment del seu vot". Tot i que no se sap amb exactitud el nom complet del responsable de fer aixecar el monument, el Museu creu que podria ser Luci Màrius, un comerciant de l'antiga Aeso, que probablement hauria aixecat el monument per demanar ajuda al déu Mercuri.

A la inscripció, de fet, es fa referència a aquesta divinitat romana com el "de les cruïlles i els camins". Tot plegat, perquè aquesta divinitat, a banda de ser patró de diverses professions i acompanyant de les ànimes al més enllà, també era el patró dels viatgers, dels comerciants i fins i tot dels lladres.

 

Altres notícies que et poden interessar



 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació