La històrica
fàbrica de mantes de Senterada ha tornat a obrir les seves portes 50 anys després per donar a conèixer el
patrimoni industrial pallarès a través de visites guiades. Ara, els visitants tenen l'oportunitat de descobrir aquest equipament, que entre 1876 i mitjans dels anys setanta va abastir de mantes les comarques pallareses i la Noguera.
I ho poden fer a través de la
maquinària que encara es conserva a la fàbrica: un
teler del segle XVIII, un
ordidor únic o una
roda hidràulica de fusta, de les més grans que es conserva a Catalunya, i que servia per impulsar les màquines. Uns elements, que amb el pas dels anys van anar quedant obsolets, al mateix temps que la fabricació de mantes va deixar de ser rendible.
Una de les màquines de la fàbrica de mantes, encara plena de fils. Foto: ACN
, de la cinquena generació de la fàbrica de mantes de Senterada, encara recorda com de petit jugava amb les màquines i els fils de la fàbrica. El lloc s'abastia de llana dels
ramats de la comarca del Pallars Jussà i alguns del Sobirà. Però la venda de llana ja filada o
les mantes ja confeccionades arribava encara més lluny. Salomó ha detallat que a la documentació que han trobat a la fàbrica parla de vendes a poblacions com
Artesa de Lleida o
Lleida capital.
La indústria de les mantes no solament donava sortida a la llana dels ramats sinó que també donava feina a una quinzena de persones, segons els documents. Ara, tota aquesta història la donen a conèixer amb visites guiades. L'
Angelina Vargas serà l'encarregada de les visites i, juntament amb la
Summar Rasras, faran demostracions de teixir mantes amb telers manuals, però més moderns.
Una peça feta a la fàbrica amb un teler modern. Foto: ACN
Telers, fils, bobines, llana, madeixes, fusos, i mantes, entre d'altres; tot això i molt es pot veure a la fàbrica de mantes.
L'equipament es conserva de la mateixa manera que quan va tancar ara fa uns 50 anys. Vargas ha explicat que el principal objectiu de tornar a obrir la porta per rebre visites és donar a conèixer aquest patrimoni, declarat
Bé Cultural d'Interès Local, i recordar aquest mil·lenari ofici de teixir la llana, així com tot el procés.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
