Les falles d'Isil esperant al Faro Foto: ACN
L'origen serà el mateix:
el Faro, el lloc des d'on esperaran que la
Falla Major d'Isil s'encengui, donant el tret de sortida a aquesta baixada de falles mítica del Pallars. Tal com explica l'historiador
Oriol Riart, el mot "faro" és la forma precatalana de "far". Un topònim que ha perviscut al Sobirà, i que lluny de la significació bèl·lica que tenia a l'edat mitjana, és a dir a senyal d'alerta, avui en dia es relaciona amb un símbol de celebració, però també amb
el punt més alt d'un terme, com és el cas d'Isil.
València i Alós: la recuperació de les falles a les Valls d'Àneu
La trajectòria de les falles, però, no sempre ha sigut constant, i alguns dels pobles del Pallars han sofert diversos entrebancs que han impedit que durant anys se celebressin baixades. El motiu més determinant va ser la manca de gent, especialment de joves, un problema inherent a les nostres comarques. Uns dels pobles que va patir aquest fet va ser
València d'Àneu que, per sort, va recuperar-les a
principis dels anys vuitanta, gràcies a la iniciativa de
Josep Serra, que va impulsar-les per als més xics.
Tradicionalment, València celebra la seva baixada de falles per
Sant Pere, tot i que anteriorment també ho feia per Sant Joan, de la mateixa manera que Isil i Alins. Aquesta segona baixada, però, no es va recuperar. Atès l'edat dels fallaires de València, la tipologia de la torxa és molt concreta: es tracta d'un
petit tronc d'avellaner o de bedoll que no supera el metre, i amb dos talls en forma de creu en un extrem per col·locar les ascles de teia. Un tipus de falla que també s'utilitzava a les que se celebraven a
Tírvia.
Els nens són els protagonistes de les falles de València d'Àneu Foto: Fallaires de València
La recuperació de les falles d'
Alós d'Isil, juntament amb les d'
Espot -que ja no se celebren- és posterior. El retorn de la festivitat en aquest poble, l'any
2014, respon a motius diferents. Un d'ells és la influència del turisme, un element clau en el desenvolupament de la zona. Tanmateix, i per sobre de tot, la festa, que se celebra el
2 de juliol, ha sigut possible gràcies a l'empenta de la gent i ha esdevingut un factor per potenciar la
identitat local. Així mateix, i de la mà d'
Òscar Vidal, el retorn de les falles també va permetre recuperar
danses tradicionals com el ball pla o l'esquerrana d'Alós.
El darrer poble en incorporar-se a la tradició fallaire pallaresa ha estat
Sort. Tanmateix, i tot que hi ha referències escrites a aquesta festivitat, que tenia lloc durant Sant Pere i Sant Joan, la recuperació de la baixada en aquest municipi respon principalment a
motius polítics. Així, la reivindicació de llibertat per als presos polítics i exiliats del procés va ser l'espurna que va encendre la metxa.
Tanmateix, i a banda del vessant polític, les falles de Sort també han permès recuperar una tradició important per al poble després d'anys d'absència, així com per crear un sentiment d'unió entre els diferents pobles que integren el municipi. Així, les dues baixades simultànies, una des d'
Olp, d'on surten els fallaires dels pobles de la
Vall d'Àssua, i l'altra des de
Bressui, d'on baixen aquells pertanyents als pobles del
Batlliu, han permès que el foc, la festa i la il·lusió corrin per tots els indrets d'aquest municipi amb una població tan dispersa.
Els fallaires d'Alós d'Isil ballant al voltant de la foguera. Foto: Fallaires d'Alós
Les falles han esdevingut
una de les tradicions més icòniques del Pallars i dels Pirineus. Una festivitat, a més, que any rere any, i malgrat la pandèmia, s'ha anat consolidant i convertint en un
tret d'identitat i un motiu d'il·lusió per a tots aquells pobles de les nostres terres que les celebren. Enguany, i després de dos anys d'aturada, les diferents baixades es preveuen multitudinàries. Un fet que demostra l'
expectació davant el retorn d'aquesta festa, però també la gran
atracció que genera fora de les nostres comarques.
Sense dubte, les falles poden presumir, de moment, de tenir bona salut i grans expectatives de cara al futur. El
reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l'any 2015 n'és una prova fefaent. Encara queda, però, molta feina per fer. En aquest sentit, el
projecte Prometheus s'ha marcat l'objectiu de potenciar encara més aquesta tradició tan arrelada. I no només divulgant la seva trajectòria a través d'un
Museu virtual, sinó també difonent la seva història a les aules de les escoles. I és que si d'algú depèn el futur d'aquesta festa, és dels més xics. Aquells que, d'aquí a uns anys, hauran de treballar perquè el foc, la festa i la tradició segueixin vius al Pallars i al Pirineu.
Col·labora!
Aquest
article ha estat redactat gràcies a la
recerca, el
treball i l’
esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots
donar suport al projecte: