Els
peixos de llacs i rius pirinencs, a Andorra, França i Catalunya, tenen
microplàstics en els seus intestins. Fins a 50 fragments en alguns casos, un fet que implica una possible
transferència tròfica. La dada, revelada pel
projecte Plasticopyr, confirma que els ecosistemes de muntanya no escapen a aquest tipus de
contaminació. De fet, tal com revela el mateix projecte, el riu Ter aigües avall de l'estació d'esquí de Vallter 2000 és un dels punts més contaminats pel nombre de residus plàstics trobats en mostres de peixos.
Helena Guasch, investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, i coordinadora del projecte explica que
"hi ha una relació clara entre el grau d'urbanització i activitat turística en l'ambient adjacent als rius de muntanya estudiats, i la quantitat i els tipus de residus plàstics trobats".
Joan Artigas, de la Université Clermont Auvergne, indica que s'han vist diferències significatives en el creixement i la biodiversitat de microorganismes de substrats naturals, com la fullaraca o la fusta, i els de plàstics i bioplàstics que es poden acumular als rius de muntanya. "Les interaccions entre aquests microorganismes", afirma, "canvien depenent de si creixen sobre
substrats plàstics o bioplàstics", cosa que podria afectar el funcionament i la diversitat de les comunitats de microorganismes.
El projecte Plasticopyr ha estudiat durant dos anys l'impacte d'aquesta contaminació a llacs i rius pirinencs, així com estratègies per reduir-lo. Finalitzat el projecte, els resultats van ser presentats fa uns dies, en un congrés a
Setcases (Girona), a representants de l'administració local i regional, empreses, entitats esportives, universitats i centres de recerca. També es van presentar
propostes d'economia circular i d'implicació ciutadana per minimitzar-ne la presència i l'impacte.
Hi ha conscienciació mediambiental però els hàbits no han canviat
El projecte també ha abordat la problemàtica des del
vessant econòmic i social. En aquest sentit, equips de la Universitat de Barcelona i d'Anthesis Lavola han entrevistat
més de mig miler de participants. Les respostes revelen que els
plàstics d'un sol ús, malgrat la conscienciació mediambiental dels usuaris, se segueixen fent servir en activitats esportives i lúdiques als entorns de muntanya.
Aquest equip també ha realitzat una ecoauditoria dels productes d'un sol ús més utilitzats, que, tal com explica
Mónica Martinez de la Universitat de Barcelona, "han resultat ser ampolles de plàstic, film transparent, bosses de plàstic i capsetes de cartró per menjar ràpid" . L'ecoauditoria també estudia les
possibles alternatives: ampolles de metall o vidre, embolcalls reutilitzables, bosses tèxtils i reutilitzables per disminuir l'impacte ambiental.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi