L’agenda rural de Lleida

Senyor director,

Sóc de poble! I ho dic amb tot l’orgull de qui és sabedor de totes les mancances i dificultats que comporta viure al poble. A més, crec fermament en un nou futur rural.

A les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, si deixem de banda Lleida capital (140.000 habitants), tots vivim en un poble més o menys gran. Comparant-ho amb altres capitals, Lleida no deixa de ser un poble gran (Tokio té més de 40 milions d’habitants). Tot i que la tendència global, la del 80% de la població, és la d’amuntegar-se a les costes i, per tant, dotar-se de majors serveis en aquestes zones. Talment desconeixedors de l’increment general de les temperatures, caldrà parlar, pel cap baix, d’una pujada del nivell del mar de entre 20 i 88 centímetres durant aquest segle.

Sovint parlem de les comarques interiors de despoblament o repoblament, jo prefereixo parlar de “retorn”. D’un retorn a una millor qualitat de vida, de gaudir enlloc de posseir. Aquest dimarts, impulsat per la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Generalitat aprova l’Agenda Rural, 892 mesures per a que les zones rurals tinguin les mateixes oportunitats que les urbanes. Això és, adaptar la política a cada racó del territori, implicant la seua gent, perquè cadascú puguem desenvolupar el nostre projecte de vida en qualsevol lloc.

“El perfeccionament de les lleis i les institucions públiques no té per efecte el d’aproximar, el d’identificar l’interès de cadascú amb l’interès de tothom?” , deia Condorcet, això és reequilibri territorial i bé comú. I acordat amb el agents del territori (gràcies Mario Urrea, president de Micropobles, pels enormes esforços de col·laboració fets des dels petits municipis).

Fins ara, a la Generalitat es vinculava el medi ambient amb el departament de Territori, i difícilment els urbanistes i urbanites tenen una mirada clara al món rural. La crisi climàtica ofega en primer terme a l’agricultura i a la generació d’aliments, i ho veiem en les inundacions, nevades, gelades i calorades. De com ordenem el paisatge i l’activitat agrària amb la generació d’energies renovables, l’estalvi hídric o els ODS en general, fa que la nova conselleria que dirigeix la Teresa Jordà sigui clau per la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran.

Des d’una nova indústria verda, no contaminant i de kilòmetre zero, fins a hubs logístics (segons l’estudi de FERRMED, que es presentarà el proper setembre), ens en podem riure del volum de mercaderies via ferroviària que passarà per Madrid, comparant-lo amb els milers de tones que passaran des del nord per la vall de l’Ebre i des d’Àfrica pel corredor del Mediterrani cap a Anvers i Euràsia. I nosaltres hi estem situats al bell mig!

Carles Gibert i Bernaus
Diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida