Arribar a Barcelona: la costosa odissea pallaresa

Desplaçar-se fins a Barcelona pot arribar a ser una odissea per a molts habitants de les comarques pallareses. Bàsicament, les seves opcions per desplaçar-se a la capital catalana són quatre: utilitzant el vehicle privat, amb taxi, o bé fent ús del transport públic, és a dir amb tren o amb autobús.

Malauradament, especialment perquè les alternatives no sempre són suficients per poder arribar a l'hora convinguda o a un preu assequible, l'ús del vehicle privat és el més freqüent entre aquells que diàriament o de manera regular han d'arribar a Barcelona. És el cas del Pol, un jove pallarès que entre una o dues vegades per setmana s'ha de desplaçar fins a la capital per motius laborals.

Els avantatges d'aquesta opció són la comoditat i el temps de viatge. Des de la capital del Pallars Jussà, Tremp, fins a la plaça Catalunya de Barcelona hi ha un temps estimat de 2 hores i 20 minuts, i una distància de 187 quilòmetres utilitzant l'autovia A-2. Ara bé, el trajecte pot allargar-se fins a les tres hores i mitja i gairebé 100 quilòmetres més si el punt de partida és la capital del Sobirà, Sort.


Si bé aquest mitjà pot ser considerat com el més ràpid d'entre el ventall de possibilitats, també comporta certs desavantatges. La durada del trajecte en si mateixa és un contratemps, especialment en funció de l'hora de sortida. L'obligació de ser a primera hora del matí a la capital catalana per atendre un compromís, en molts casos es veu frustrada pels embussos freqüents durant les hores puntes. "Això obliga a que, en diverses ocasions, la opció més "viable" sigui fer el desplaçament el dia anterior, i haver-te de pagar un allotjament", explica el Pol.
 
Un altre desavantatge, també lligat al temps de viatge, és l'estat de les carreteres. La principal via de sortida del Pallars en direcció a Barcelona és l'eix Comiols, que connecta el Pallars amb la comarca de la Noguera i, per extensió, amb l’àrea metropolitana de Barcelona. En termes de mobilitat, l'adequació d'aquesta via ha estat una de les principals reivindicacions de les comarques pallareses de les últimes dècades, i al mateix temps una de les promeses que l'administració catalana ha anat arrossegant.


Evidentment, l'ús del vehicle privat també comporta un cost en combustible. En el cas del Pol, que viatja un màxim de dues vegades a la setmana fins a Barcelona, el cost total dels dos desplaçaments d'anada i tornada ronda els 50 euros. Una xifra, que s'amplia si s'ha d'utilitzar el servei d'aparcament a la ciutat en cas de no disposar de pàrquing privat o gratuït, cada vegada menys freqüent. "És el que em costaria un sol viatge d'anada i tornada amb autobús", assegura.


El transport públic és la principal alternativa per als habitants del Pallars que no volen o bé no poden fer ús del vehicle privat. Per una banda hi ha el servei d'autobús: diàriament, des de la ciutat de Tremp, surten tres busos en direcció a Barcelona (6:45h, 9:01h i 17:57h) amb un preu estàndard de 28 euros, salvant els descomptes. Tanmateix, el principal inconvenient d'aquest servei és la durada del trajecte, pròxima a les quatre hores. Anar i tornar de Barcelona des de la capital pallaresa ocupa l'equivalent a una jornada laboral.
 
L'altra opció per al Pallars és el tren. Una alternativa, però, que obliga als seus habitants a desplaçar-se fins a la ciutat de Lleida, des d'on s'ha d'agafar un segon comboi fins a la capital catalana. El temps estimat d'aquest viatge és de prop de tres hores, tot i que el principal desavantatge són les combinacions. Actualment hi ha tres trens -dos durant el cap de setmana- de la línia RL2 que surten diàriament des del Pallars en direcció a la capital del Segrià. Malauradament, en molts casos aquesta connexió amb l'estació de Lleida-Pirineus no és suficient per tal d'arribar a Barcelona a l'hora convinguda.

En aquest sentit, diverses veus, entre partits polítiques i entitats de foment del transport públic, han reclamat la necessitat de modificar els horaris del tren de la Pobla perquè aquestes combinacions puguin ser més freqüents i més útils. La diputada al Parlament de Catalunya, Sílvia Romero, ho feia constar en un article, tot recordant que un dels tres trens d'aquesta línia baixa buit des de la Pobla de Segur fins a Lleida i torna de matinada sense cap passatger per "necessitats de gestió de la línia".
 
Enfront d'aquestes tres alternatives de desplaçament, n'hi ha dues més que s'han de tenir en consideració, i que en part demostren la manca d'alternatives assequibles i eficaces per a la gent del Pallars. Per una banda, l'ús del vehicle compartit. Una opció molt utilitzada pels joves, especialment els universitaris que han de tornar a casa durant el cap de setmana i que, en la majoria dels casos no disposen de cotxe propi.

Per altra banda hi ha la possibilitat de contractar el servei de taxi. En aquest cas, la mitjana de d'edat augmenta, ja que els usuaris habituals són persones grans que, per exemple, han d'anar a la capital catalana per una cita mèdica. Una opció, però, que també depèn dels horaris i de l'oferta disponible, però els preus de la qual acostumen a ser més assequibles que el transport públic.
 

Altres notícies que et poden interessar