El
turisme, els
esports de muntanya com l'esquí i les
segones residències afavorides per les bones connexions viàries augmenten l'
abandonament de terres agrícoles i pastures als Pirineus. Així ho diu una recerca liderada per la
Universitat de Lleida (UdL), amb la participació de la Universitat de Saragossa (Unizar) que acaba de publicar la revista
Landscape and Urban Planning.
El model geoespacial revela que el major risc es concentra a l'
extrem oriental del massís, a les subcomarques de la Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, la Selva, Osona i nord del Berguedà; però també al Pirineu Central, des del
Pallars Jussà fins a les comarques aragoneses de la Ribagorça, el Sobrarbe i l'Alt Gállego. De fet, només Navarra quedaria fora del màxim perill.
Les investigadores i els investigadors de la UdL i Unizar han ajustat un model d'alt rendiment predictiu que calcula la
probabilitat d'abandonament de terres al Pirineu combinant algoritmes d'aprenentatge automàtic, dades geoespacials i observacions històriques del territori entre el 1980 i el 2019. Les taxes d'abandonament més elevades es troben als
nuclis rurals i pobles de les valls inferiors, on el turisme i les activitats recreatives han proliferat al llarg dels anys.
Les connexions ràpides de les principals àrees metropolitanes de Barcelona (autovies C-17 i C-16) i Saragossa (A-23, A-21, N-330 i N-240) amb les zones de muntanya també han contribuït a la proliferació de
segones residències i altres formes d'allotjament, com ara càmpings i hotels.
Exemple de successió secundària en camps abandonats Foto: UdL
En línies generals, "la facilitat d'accés a
infraestructures viàries d'alta capacitat, lluny de contribuir a la fixació de la població rural al territori, afavoreix l'expansió de
centres turístics i d'habitatges d'oci que acaba a l'abandonament de les terres agrícoles", destaca l'investigador de la UdL i signant principal de l'article,
Pere Joan Gelabert. "La pandèmia de la Covid-19 ha demostrat que
és arriscat confiar econòmicament només del turisme, mentre que la diversificació promou economies resilients", reflexiona.
Així mateix, els investigadors creuen que la identificació de llocs estratègics on l'abandonament de terres serà més probable en el futur és fonamental en el disseny de
polítiques efectives per prevenir i revertir el procés i els seus impactes associats. "Els nostres resultats permeten a les autoritats prendre decisions a múltiples escales, des de plans locals de gestió de la terra fins a programes de polítiques a tota la regió", recullen les conclusions. En aquest sentit, aposten per la recuperació de
pràctiques agrícoles tradicionals, o reinventades a partir de la introducció de
noves iniciatives bioeconòmiques, i la seva integració amb activitats recreatives i noves modalitats turístiques per evitar el procés d'abandonament i evitar la degradació ecològica i cultural.
Un altre estudi de personal investigador de la UdL i Unizar, publicat a
Remote Sensing of Environment, ha constatat com les
espècies forestals tornen a cobrir els camps de cultius abandonats i les àrees obertes dels Pirineus. Aquest recobriment natural, conegut com a
successió secundària, consisteix en la colonització per les espècies arbustives durant els primers cinc anys i pel desenvolupament de l'estrat arbori a partir dels 10-15 anys. La recerca afirma que
en l'última dècada s'han abandonat 6.000 hectàrees cada any. La zona "envaïda" pel bosc representa el 66% de les pastures pirinenques.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
