L'any 2020 la pandèmia va posar en relleu la importància i l'impacte econòmic del
turisme al Pallars. Un sector clau per al seu desenvolupament, que es remunta dècades enrere. A causa de l'
èxode rural, durant els anys 1950 i 1960, les comarques rurals com les pallareses, dedicades fins aleshores de manera majoritària a l'agricultura, la ramaderia, però també en certa mesura la indústria, van haver de reconvertir-se davant el fort avenç del
despoblament i l'abandó de molts pobles de la zona.
En aquest sentit, impulsar el Pallars com a destí turístic va ser una de les accions que, ja durant aquella època, es van pensar des de diferents punts de la geografia pallaresa per intentar revertir aquella situació difícil. Un dels exemples més rellevants va ser al Pallars Jussà, amb cas de l'alcalde de
la Pobla de Segur, Josep Maria Boixareu, que va engegar una campanya per convertir el poble en
"la porta dels Pirineus", potenciant l'atractiu paisatgístic de la zona, així com les diverses activitats lúdiques i relacionades amb la natura.
Ambient damiliar davant l’antiga estació de Llessui. Foto: Arxiu familiar Casa Kiko
La desestacionalització al Sobirà
Una dinàmica semblant es va donar més enllà del congost de Collegats, al Pallars Sobirà. Una comarca que durant les darreres dècades s'ha consolidat com a destí turístic de referència a Catalunya i a escala internacional.
Flòrido Dolcet, president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura de la comarca, recorda que durant els anys seixanta i setanta, el turisme centrat en les
estacions d'esquí de la zona, especialment Llessui i Espot, van assentar les bases del creixement que es donaria posteriorment.
Un augment de l'afluència turística que va ser causat per la
desestacionalització d'aquesta activitat, atès que aleshores es concentrava majoritàriament a l'hivern, durant les festes de Nadal i algun cap de setmana, i durant l'estiu de la mà de les segones residències. "La repercussió econòmica no era molt gran", afirma Dolcet. El punt d'inflexió va arribar, per una banda, amb la reinversió de les estacions d'esquí i la promoció dels
esports d'aventura al riu Noguera Pallaresa, especialment el ràfting, i el creixent reclam del
Parc Nacional d’Aigüestortes. Un sector, el dels esports d'hivern, que
ha rebut una patacada els últims dies amb la retirada de la candidatura dels Jocs d'Hivern de 2030.
Imatge d'una barca de ràfting al riu Noguera Pallaresa Foto: ACN
"Va ser un abans i un després", reconeix. Per altra banda, Dolcet afirma que l'activitat turística des d'aleshores a la comarca "ha permès
frenar el procés de despoblament i ha evitat que molts joves haguessin de marxar per manca de feina". De fet, explica que la cinquantena d'empreses petites dedicades al sector estan constituïdes per gent del territori.
"El nostre sector juga un paper important: hem ajudat a arrelar la gent a trobar una sortida laboral", argumenta.
Respecte a l'impacte de la pandèmia sobre el turisme, Flòrido Dolcet reconeix que la situació "va ser dura". Tanmateix, matisa,
"és una situació que hem de saber aprofitar". I és que la manca de mobilitat va propiciar al mateix temps la proliferació del
turisme de proximitat. "És un tipus de turista que després de la pandèmia busca un destí no massificat i sostenible, i això no hi ha gaires llocs que ho puguin oferir", afirma.
«No ens podem permetre el luxe de fer un pols entre sectors, els necessitem a tots»
Pel que fa al pes del turisme respecte a altres activitats econòmiques com
l'agricultura o la ramaderia, Dolcet argumenta que "no ens podem permetre el luxe de fer un pols entre sectors". "Els necessitem a tots, ens complementem i
al final busquem un mateix objectiu: aconseguir que la gent es quedi", sentencia.
Tornant al Pallars Jussà, l'impacte del turisme també ha estat notori, però el seu pes dins l'economia de la comarca no és tan gran si es compara amb el Pallars Sobirà. Tanmateix, les inversions focalitzades en el sector turístic a través dels
fons europeus sí que han esdevingut una palanca per propiciar el retorn dels joves a la comarca, tal com exposa el gerent del Consell Comarcal,
Josep Ardanuy.
"La millora dels equipaments o dels accessos a nuclis no només beneficia al turisme", explica. Així doncs, i tot i no disposar de la mateixa oferta turística que la comarca veïna, el Pallars Jussà ha focalitzat els seus esforços en potenciar i invertir en els punts de més afluència per tal que altres sectors puguin obtenir-ne un benefici.
"Tot repercuteix", declara el gerent; "al cap i a la fi, el que fem és aprofitar els recursos i les ajudes que hem demanat
perquè reverteixin positivament a la comarca i la població pugui tornar", reconeix.
«Cal més respecte pel pagès i un turisme ben ordenat»
Per la seva banda,
Jordi Navarra, alcalde de
Sant Esteve de la Sarga, municipi principalment visitat pel
congost de Mont-rebei, un gran actiu turístic de la comarca, explica que una de les assignatures pendents és evitar la
massificació. En aquest sentit, Navarra, que també és agricultor, assenyala que l'
incivisme és un dels grans perjudicis que sovint provoca el xoc entre aquestes dues realitats: "quan algú visita el municipi i aparca al mig d'un tros, demostra una certa prepotència. Cal més respecte i un turisme ben ordenat", afirma.
Per aquest motiu, i tot i reconèixer la importància del turisme a la comarca, Jordi Navarra veu necessària una
regulació de l'afluència turística per tal que no interfereixi amb la feina dels pagesos. "A nivell comarcal, la pagesia s'hauria de valorar més", reclama. "
Els pagesos no som molts, però donem molta vida als comerços de la zona, i som claus a l'hora de tenir cura del paisatge i per prevenir els
incendis forestals, tal com s'ha demostrat aquests darrers dies", sentencia.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
