Un total de 13 ramaders del
Pallars Sobirà participen en un programa pilot de
geolocalització dels animals. Uns 200 caps de bestiar, entre
vaques,
cavalls i
ovelles, participen en l'estudi, que ha permès concloure que el programa facilita el dia a dia del ramader i contribueix al benestar animal.
Aquests collars possibiliten detectar
bestiar malalt, gestant o afectat per predadors a partir dels patrons de moviment i la temperatura. Així mateix, les dades dels recorreguts del ramat han d'ajudar al ramader a reorientar els animals cap a altres zones i reequilibrar, així, l'ús dels recursos i la dieta dels animals. Tanmateix, la
manca de cobertura de mòbil o dades a moltes zones és un problema.
És el cas de l'Alt Pirineu, on la manca de cobertura s'ha demostrat com el principal escull per a la implantació de la tecnologia.
"L'animal desapareix en zones fosques i els repetidors o les antenes fallen", ha lamentat Joan Guitart, coordinador territorial d'Unió de Pagesos de les comarques de muntanya. Per fer viable el projecte al Pallars Sobirà,
Roger Vidal, doctorant de l'
IRTA, ha explicat que s'han col·locat
nou antenes per aconseguir millorar el rendiment dels equips.
Un mòbil on es pot veure la geolocalització dels animals amb collar GPS. Foto: ACN
Pastures segures i sostenibles
Les dades que registren els dispositius podrien alertar de la presència d'
ossos o altres animals salvatges, i una triangulació adequada d'aquestes dades permetria crear
sistemes d'alarma per avisar ramaders i gossos o per activar sistemes per dissuadir-los, ha explicat Vidal.
Una major activitat nocturna de les ovelles o canvis en la temperatura superficial registrada pels dispositius s'han correlacionat amb la presència d'ossos, que provoquen canvis en els patrons de desplaçament dels ramats. Els registres de geolocalització també podrien servir puntualment com a
prova pericial en cas de mort d'algun cap de bestiar, ha apuntat.
En un ramat no fa falta que tots els animals portin aquests collars, donat que són
costosos econòmicament, i solament cal que els porti una representació, ja que generalment van agrupats. Per detectar el comportament d'un determinat animal malalt també se li ha posat aquest collar per controlar-lo amb més facilitat.
Viabilitat econòmica i tecnològica
Als terrenys d'alta muntanya, localitzar els ramats i monitorar-ne l'estat de salut implica
llargs desplaçaments diaris. Davant aquests jornals, les tecnologies de geolocalització se situen com un aliat del ramader per fer-ho més eficientment i multiplicar la informació disponible.
L'anàlisi de costos i beneficis del projecte pilot destaca l'
optimització del temps dels ramaders, amb desplaçaments menys freqüents i més directes. Tanmateix, conclou que els preus actuals dels dispositius i el seu manteniment
encara no comporten un estalvi econòmic per als productors.
Tot i això, s'ha aconseguit tirar endavant les proves gràcies a la instal·lació de nou antenes, que van funcionar correctament.
"Si és viable en una zona extrema com el Pallars, sabem que a la resta de Catalunya funcionaria", recalca Joan Guitart, que valora positivament la consecució dels dos objectius del projecte:
fer la vida més fàcil als ramaders i millorar la gestió del bestiar i les pastures.
Aquest projecte pilot està coordinat per Unió de Pagesos, amb la participació de la
Cooperativa de Sort i la
Cooperativa Pirenaica i assessorat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
