El sector primari s'està morint

Senyor director,

Avui és un dia trist. Cada dia hi ha més finques, boscos i pastures d'alta muntanya sense pasturar i més ramaders que han de plegar. La feina feta durant generacions i generacions, queda engolida als despatxos. Vinc d'una família de ramaders, pagesos de tota la vida. Primer vam haver de deixar les vaques perquè ni els vedells ni la llet es pagaven a un preu just, i clar, havíem de pagar els estudis.

Perquè sí, tenim carrera. I ara, després de veure que els cultius són arrasats per ramats sencers de fauna salvatge variada i els voltors busquen en les placentes dels animals acabats de néixer el seu aliment, no ho hem d'oblidar; ara hem de veure com gent que s'han dedicat tota la vida a aquest ofici han de marxar. L'administració protegeix la fauna salvatge, i als pagesos i ramaders qui els protegeix?

Qui pot compensar l'angoixa i la feina d'un ramader quan es produeix una pèrdua al seu ramat? Perquè tot i les mil mesures que el ramader ha d'acceptar, segueix havent-hi atacs, sigui d'ossos o de llops, o dels dos alhora que aviat ho veurem. Perquè la fauna salvatge és això, salvatge. I no deixarà de ser-ho. I uns diran, es pot conviure. Sí, a quin preu? Al de perdre tota la feina feta durant un any en unes hores?

Fins i tot la il·lusió dels més joves per seguir amb l'ofici s'està acabant i la mala gestió d'alguns farà que s'esgoti. I llavors ens preguntarem pels incendis, la llet del tetrabric i els mils de químics de les fruites, les verdures i la carn dels nostres supermercats. El sector primari s'està morint, farem alguna cosa?

Maria Aura Barlabé

 Avís:
Els continguts publicats a la secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.