Diumenge, 24 de novembre de 2024
CIBERDELINQÜÈNCIA

El Consell del Jussà va ser víctima d’una estafa informàtica de més de 44.000 euros l'any 2020

El robatori es va produir després que se suplantés l'empresa que s'encarrega de retirar els residus líquids de l'abocador comarcal

Redacció Pallars | 19 de juliol de 2022 a les 08:29
Entrada principal al Consell Comarcal del Pallars Jussà | Jordi Ubach
El Consell Comarcal del Pallars Jussà va ser víctima d'una estafa informàtica l'any 2020 que li va costar més de 40.000 euros, segons ha avançat La Vanguardia. Es tracta d'una acció d'un grup d'estafadors que en total van robar vuit milions d'euros a entitats públiques catalanes com ajuntaments, consells comarcals i hospitals.

En el cas de l'ens comarcal pallarès, i tal com ha detallat al diari Segre el seu president, Josep Maria Mullol, l'estafa es va registrar el juliol de fa dos anys i la quantitat exacta sostreta ascendeix a 44.215 euros. Mullol ha explicat que el robatori es va efectuar després que se suplantés l'empresa que s'encarrega de retirar els residus líquids de l'abocador comarcal.

Així mateix, el president ha informat que el cas ja es va denunciar als Mossos d'Esquadra i que es va presentar una querella contra els estafadors, en la que feien responsable subsidiari al Banc Sabadell, entitat del compte bancari amb què el Consell va ser estafat. Pel que fa al retorn dels diners, Mullol ha declarat al diari lleidatà que "un dia o altre cobrarem".

25 administracions afectades


En concret, la banda es va apropiar de més de mig milió d'euros del Servei Català de Trànsit (SCT), 544.320 de l'Ajuntament de Viladecans, 498.620 de l'Hospital de Sant Pau i 481.403 euros del Consell Comarcal del Baix Ebre, segons consta en un informe dels Mossos d'Esquadra al que ha tingut accés La Vanguardia. A les terres de Lleida, i a banda del Consell del Jussà, la Paeria de Cervera també va ser víctima de l'estafa.

Aquest informe ha estat remès al jutjat d'instrucció número cinc de l'Audiència Nacional en el marc d'una macrocausa que investiga una organització internacional dedicada a estafar entitats públiques fent-se passar per proveïdors de serveis. A Catalunya hi hauria 25 administracions afectades. 

El modus operandi del grup 


Els delinqüents es feien passar per un proveïdor i enviaven un correu informant que havien canviat de compte per abonar la prestació d'un servei. L'organització obtenia els proveïdors a través del portal de transparència, imitava el logotip i creava un compte de correu electrònic molt similar a l'original per reclamar el pagament de les factures. Un cop cobrats els diners, els transferien a altres comptes per dificultar el rastre.

La investigació es va iniciar el juliol del 2020 després que el Centre Mèdic Delfos denunciés que algú els havia suplantat la identitat i havia fet cobraments en el seu nom. La Mutua Universal Mugenat va interposar una denúncia pels mateixos fets. En ella, informava que havia rebut un correu del Centre Mèdic indicant un canvi de compte. Es van arribar a fer pagaments per valor de 625.536 euros en dos mesos. Els Mossos van detectar com els delinqüents havien transferit part d'aquest import a comptes de Budapest (Hongria). Va ser aleshores que, policia i entitats bancàries, van bloquejar els comptes, però només van poder immobilitzar la meitat dels diners, ja que la resta ja havien estat transferits.

En una altra estafa, la víctima va ser el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, que va rebre uns correus d'uns proveïdors de neteja i que va acabar amb pagaments de més de 600.000 euros. Aquest import va ser transferit a comptes de Romania.

El tercer cas que detalla La Vanguardia va ser el de l'empresa Agrovial, que va reclamar 56.000 euros a Aigües de Reus seguint el mateix modus operandi. D'altra banda, l'Ajuntament de Molins de Rei va transferir 62.900 euros pel servei de neteja i el de Begur 127.000 a la suposada empresa de recollida d'escombraries. Una de les estafes més quantioses la va patir l'Ajuntament de Viladecans, que va abonar al compte dels estafadors 544.000 euros pensant que ho feia a l'empresa que prestava els serveis d'atenció domiciliària.

La banda ha operat més enllà de Catalunya. La Policia nacional va detenir el 2019 a Fuenlabrada un membre d'aquest grup que portava 22 targetes bancàries que estaven a nom de cinc persones i algunes portaven la mateixa fotografia. Al seu mòbil es va trobar documentació sobre les estafes.
 

Altres notícies que et poden interessar



 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació