Jordi Abella: «Hem de ser innovadors i trencar amb el tòpic que visitar un museu és avorrit»

El Jordi Abella és director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Després de parlar uns minuts amb ell ens adonem que és algú a qui li apassiona la seva feina i el projecte que té entre mans. El seu posat reflexiu amaga un deix d'optimisme, possible conseqüència de ser algú que creu en les persones. Ens entrevistem amb ell a Tremp, on és de passada. "Baixo molt sovint, la meva feina m'obliga a moure'm constantment" ens comenta.

 

Com definiries l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu?

 

Més que un projecte de museu, és un projecte de desenvolupament local a partir del patrimoni. Hi ha una voluntat per a que el patrimoni serveixi per a millorar la qualitat de vida d'aquells que viuen al territori, no limitar-se a obrir uns espais al públic. Treballem amb un compromís amb el territori per donar-li un impuls i crear un espai obert a tothom. Per exemple, un projecte que tenim en marxa és el de recuperació de música folk al Pirineu amb cursos d'acordió i violí per recuperar el patrimoni musical local.

 

 

Sobretot, en aquests temps d'escassetat, consisteix en buscar finançament i recursos per a mantenir una estructura tècnica que doni resultats. A l'Ecomuseu vivim dels recursos propis que aconseguim de les visites i del finançament públic. 

 

 

Sí, nosaltres com a museu tenim vincles amb altres museus de Catalunya, d'Espanya i darrerament estem apostant per crear xarxes a nivell europeu. En aquest cas, el congrés va ser la culminació d'un programa que hem tirat endavant amb socis catalans, francesos i aragonesos amb els que compartim experiències i projectes comuns.

 

 

Estem treballant i estudiant el potencial turístic del territori, amb una reflexió important que és com crear un producte turístic d'alta qualitat, sostenible sense perdre la identitat del territori. Col·laborem amb algunes empreses receptores de turisme per a crear paquets turístics originals.

 

 

D'aquí n'ha sortit un projecte com 'La Pastorada', amb una formatgeria del territori que inclou una visita a la formatgeria i també una excursió d'unes hores amb el ramat.

 

 

Està tenint molt èxit! Però no només aquest, n'hem posat altres en marxa. Són productes que s'han de pensar molt bé, han de ser seriosos. Hem de ser innovadors i trencar amb el tòpic que visitar un museu és avorrit. T'animo a fer-ho i et garanteixo que t'ho passaràs bé.

 

 

Exacte, ara mateix es parla molt d'aquest concepte en el sector. A més, hem vist que el patrimoni cultural i etnogràfic pot ser un complement ideal a altres activitats com el ràfting o l'esquí. No n'hi ha prou amb tenir obert un museu, ara s'han de crear experiències úniques. En això treballem.

 

 

També estem treballant per reivindicar l'obra de Violant i Simorra, que va fer una important obra de recerca etnogràfica i va deixar un fons documental que ens mostra com eren el Pirineu i el Pallars als anys 40. 

 

 

Però no només això, nosaltres treballem molt amb el present. Hem creat la marca Ecomuseu, Patrimoni del Pirineu que garanteix que una peça d'artesania no alimentària es vincula a una certa tradició i cultura pirinenca. El fons de Violant ens és molt útil per tal de referenciar noves propostes creatives. Això dóna un valor afegit al producte i promociona l'artesania local.

 

 

Sí, volem ser un espai de promoció, de reflexió, que la gent el vegi com quelcom pròxim i útil per la societat.

 

 

Has de pensar que quan algú visita un territori, aquest punt de saber com s'hi ha viscut i com s'hi viu és un punt d'atracció molt potent. Si a més l'oferta cultural està ben presentada i connectada amb la resta d'ofertes turístiques té moltes possibilitats. Com més opcions tingui el visitant de conèixer aquest territori més valor turístic i de coneixement tindrà. Però per tal que això passi, hem de fer una recerca seriosa i científica i aquí és on l'Ecomuseu pot jugar un paper clau. 
 

 

Els museus han de ser espais polivalents, amb visibilitat al territori. No podem pensar només en els erudits. Tothom ha de poder passar-s'ho bé al museu mantenint una línia de qualitat en allò que fem. Alhora, tot i que no hem de vendre el producte local, sí que hem d'impulsar que la gent el conegui i el pugui comprar. A més organitzem una mostra de cinema etnogràfic, visites teatralitzades, jocs de recerca detectivesca sobre el Romànic, exposicions, cicles de pel·lícules documentals...

 

 

El present és complicat sobretot pressupostàriament, però volem fer alguna cosa. Sobretot per reivindicar aquest model de museu de proximitat que no espera que el públic vingui sinó que el va a buscar amb propostes innovadores.

 

 

 

Sí, i ens adonem que el patrimoni és un element molt més flexible del que de vegades pensem.

 

 

Un nen va portar una cinta de casset. Per ell això és patrimoni. A les generacions d'adults no se'ns hagués acudit mai, però. N'hem fet un documental molt divertit que mostra la visió que té del patrimoni un infant, una concepció més contemporània que sovint no tenim en compte.

 

 

Molt diferent de com és ara. És molt difícil fer una previsió perquè tot canvia molt ràpid. Jo el veig cada cop menys museu i més espai obert al món. S'ha de seguir amb la conservació de les col·leccions però ha de ser un instrument molt dinàmic amb una gran capacitat per reinventar-se. Cada cop han de tenir menys vitrines i més espais diàfans. Al segle XIX els museus eren anecdotaris de coses curioses de l'exterior i actualment miren molt més cap al propi territori. Si em dius com serà la societat d'aquí vint anys et diré com seran els museus d'aquí vint anys.

 

 

Actualment passa per un moment delicat a causa d'aquesta nova situació econòmica que li ha representat una certa estocada. Però d'altra banda, el Pallars és un territori privilegiat quant a recursos que si es canalitzen correctament tenen potencial per a desenvolupar un turisme de qualitat, producte alimentari ecològic i una sèrie d'oportunitats que ens poden oferir un futur sostenible i que ens pot diferenciar d'altres zones. Nosaltres creiem en un turisme no destructiu. Penso que hi ha un panorama esperançador, amb un teixit empresarial molt dinàmic que fins ara no havíem tingut. Cada cop hi ha més gent jove que està tornant a viure al Pallars i crea empreses innovadores amb moltes possibilitats. 

 

 

Ha passat i continua passant, però també hi ha molta gent que torna. Si aconseguim que la gent jove valori la qualitat de vida del Pallars i vagi tornant al territori amb ganes d'innovar, el futur estarà assegurat.

 

 

Hi ha un punt de globalització molt positiu. Ara mateix no és tan diferent viure en una zona rural de viure en una ciutat. S'han de crear estructures àmplies, xarxes conjuntes de col·laboració i cooperació amb altres territoris que han d'ajudar a intercanviar idees i millorar la qualitat de vida. Això ha de ser el futur, però la situació econòmica està frenant aquest canvi que ha d'acabar produint-se. El futur, però, també ens depararà coses que encara no som capaços d'imaginar.

 

 

Sí! Un projecte de recerca vinculat amb l'IDAPA concloïa que el Jussà i el Sobirà són de les comarques on actualment estan sortint més projectes empresarials innovadors. És una embranzida que cal aprofitar.