Rialb, un cas de rebuig des de l’origen

Fins i tot va fer constar la forma incorrecta del topònim al paper moneda provisional que va emetre durant la guerra civil. No cal dir que durant el franquisme l’Ajuntament va continuar usant la mateixa denominació incorrecta. Curiosament, l’únic dubte d’escriptura l’ofereix un document de la Causa General franquista, on el funcionari que l’escrigué hi posà primer la grafia "Rialb", que després canvià per "Rialp".

Després de la dictadura, i havent oficialitzat novament la Generalitat la forma Rialb el 1983, l’Ajuntament d’aquell municipi insistí fins a aconseguir que el 1989 el Govern acceptés oficialitzar un altre cop la deturpació "Rialp", sense tenir en compte els informes de l’Institut d’Estudis Catalans.

En canvi, al municipi anomenat la Baronia de Rialb, el 1933 no suposà cap problema l’acceptació de la forma normativa, que fou substituïda pel franquisme el 1939 i recuperada el 1983. Al domini lingüístic català hi ha diversos topònims que comparteixen l’etimologia de Rialb (Rivo Albo, és a dir, riu blanc):

la Baronia de Rialb
Pantà de Rialb
Rialb
Rialb (llogaret al terme de Ribes de Freser, entre Ribes de Freser i Queralbs)
Riu Rialb

Joan Comomines els relaciona al seu monumental Onomasticon Cataloniae, a les pàgs, 354 i 355 del VI volum. Resulta inconsistent la insistència de l’Ajuntament de Rialb de voler escriure el topònim sota la forma “Rialp”. Remetria a una falsa etimologia suposadament referent als Alps i no al color blanc (albo) de l’etimologia correcta.

Certament, al municipi pronuncien aquest nom [ri’alp], cosa que també passa a la Baronia de Rialb i al llogaret de Rialb (a Ribes de Freser), però això no és motiu per a voler transliterar una dicció deformada a la fixació gràfica de la forma oficial del topònim, cosa que no passa en cap d’aquests casos excepte a Rialb.

Carles Prats
Cabassers.org