Fins a
31.327 refugiats ucraïnesos han arribat a Catalunya des de
l'inici de l'ofensiva de Rússia, ara fa sis mesos. És el segon territori de l'Estat on n'han arribat més, només lleugerament per darrere del País Valencià, però a quines
comarques i municipis s'han dirigit? Han prioritzat aquelles zones on ja hi havia prèviament migrants del mateix país? Les dades de
targetes sanitàries lliurades pel Servei Català de la Salut permet fer una primera aproximació a la població nouvinguda des del març, la qual es pot consultar al següent mapa.
Segons dades recollides per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i actualitzades mensualment, per ara fins a l'1 de juliol, les comarques pallareses han acollit un total de 85 refugiats ucraïnesos des de l'inici del conflicte. La major part
(80) han arribat al Jussà, cosa que situa la ràtio per cada 10.000 habitants en
60,7, una de les més altes de Catalunya a escala comarcal.
Juntament amb els ucraïnesos ja residents en aquesta comarca
(24), la població d'aquesta nacionalitat escala fins a les 104 persones. Novament, la ràtio del Jussà a Catalunya és alta, concretament en
79 per cada 10.000 habitants. Per la seva banda, en aquests darrers sis mesos el Pallars Sobirà ha acollit un total de
cinc refugiats, que eleven a set la població ucraïnesa a la comarca. En conjunt, doncs, les comarques pallareses tenen actualment
111 persones provinents d'aquest país.
Les comarques que més refugiats han rebut són el
Barcelonès (3.315), el
Tarragonès (1.840), la
Selva (1.770) i el
Maresme (1.575). Es tracta de xifres absolutes, ja que, si es consulten com a ràtio de la població comarcal, només es mantenen en els primers llocs la Selva (100,7 refugiats per cada 10.000 habitants) i el Tarragonès (70,2), en segon i quart lloc, respectivament, mentre que, en el primer i el tercer, se situarien la
Segarra (145,2) i el
Baix Empordà (82).
A nivell local, només s'ofereix informació per als municipis de més 10.000 veïns, i al capdavant dels que han acollit ucraïnesos es troba lògicament
Barcelona (5.267), si bé per darrere se situen
Lloret de Mar (776),
Badalona (721),
Lleida (644), l'
Hospitalet de Llobregat (550) i
Olot (460). En canvi, si s'analitza com a ràtio de refugiats per cada 10.000 habitants, només Lloret de Mar (332) es manté entre els capdavanters, per darrere de
Castell-Platja d'Aro (357,9) i
Salou (349) i just per davant de
Calella (246,9),
Vila-Seca (202) i
Roses (155,6).
Aquesta distribució només ha atès en part a la
presència prèvia d'ucraïnesos a aquestes zones, els quals podien fer-los suport. I és que, si bé la comarca on clarament hi havia una major ràtio (a data d'1 de gener de 2021, l'última disponible) ja era una on ara s'hi han dirigit molts, la Segarra (n'hi havia 475,4 per cada 10.000 habitants, especialment a
Guissona), seguidament destacaven l'
Urgell (129,6), la
Conca de Barberà (104,5), l'
Alta Ribagorça (88,7) i la
Garrotxa (83,3), les quals no han actuat especialment com a pol d'atracció des de l'esclat de la guerra.
Sigui com sigui, aquestes dades són només aproximades pel que fa a la presència territorial dels refugiats ucraïnesos i disten de ser exactament precises, per dos motius. El primer és que només tenen en compte aquells que han sol·licitat targeta sanitària, els quals sumen 19.185,
un 61% de tots els que han arribat. El segon és que el municipi registrat és aquell on es residia quan es va fer aquest tràmit, el qual podia ser provisional a l'espera de reubicar-se. De fet, com s'ha constatat, els municipis am majors ràtios de refugiats són turístics i de costa, i allí podien allotjar-s'hi en hotels, però
TV3 va treure a la llum que molts refugiats van haver de
traslladar-se a altres zones i autonomies en acostar-se l'estiu i, per tant, l'arribada de clients turistes.
Pel que fa al perfil global dels ucraïnesos que han arribat a Catalunya, pràcticament
dos terços són dones i, pel que fa a la minoria d'homes, dos de cada tres són
menors o en edat de jubilació -el govern de Kíiv va prohibir la sortida dels homes que podien combatre a la guerra-. Contràriament, en el cas de les dones, tenen majoritàriament edat laboral. Malgrat tot, algunes d'elles s'han mostrat molestes i fins i tot han demanat tornar al seu país a causa de la manca d'ajudes i oportunitats que s'han trobat.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
