REDACCIÓ | El conseller d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha reclamat més recursos per als Parcs Nacionals tenint en compte que les aportacions del Ministeri des del 2005 són nul·les (en el cas del Parc Nacional d´Aigüestortes) i que tot recau en l´esforç pressupostari per part de la Generalitat.
En aquest sentit, el conseller ha demanat suport al Ministeri per aconseguir recursos per al programa de reintroducció de l´ós bru al Pirineu a través dels programes Life, i també per al condicionament de línies elèctriques per evitar impactes en l´avifauna protegida.
Conveni per a la conservació del trencalòs
El conseller d´Agricultura, Josep Maria Pelegrí, el ministro de Agricultura i Medi Ambient, Arias Cañete, juntament amb els consellers i conselleres de les comunitats autònomes de Andalusia, Aragón, Astúries, Cantabria, Castilla-La Manxa, Castilla-León, Galicia, Madrid, Murcia, Navarra i Pais Basc, han signat un conveni per a la conservació del trencalòs.
El protocol marc signat ahir a Madrid reforça la col·laboració i el suport dels diferents programes de conservació que ja existeixin dins de l´àmbit pirinenc i amb el marc orientatiu del programa de conservació del Trencalòs a Espanya.
En virtut d´aquest conveni, s´afavorirà aquesta espècie, que és símbol dels massissos muntanyosos com a factor de valorització del territori i de la creació d´oportunitats per al desenvolupament rural. A partir d´aquest acord, es crearà un grup de treball per portar a terme la recuperació d´aquesta espècie en llocs on s´havia extingit. Això s´aconseguirà, compartint els projectes de conservació que ja existeixen als Pirineus per maximitzar els èxits dels nous projectes.
A més es promouran i es donaran suport a les pràctiques ramaderes tradicionals als massissos que afavoreixen la conservació d´aquesta espècie protegida. També s´obre la porta a possibles altres projectes de col.laboració entre comunitats.
Una espècie en perill
El trencalòs és una espècie carronyaire amb una alimentació molt especialitzada, ja que menja les restes més dures dels cadàvers, els cartílags i, principalment, els ossos. El seu nom li ve precisament de la tècnica que utilitza per poder trencar els ossos més grans, llençant-los des de gran altura sobre les tarteres per trencar-los i poder-los, així, engolir.
A Catalunya l'espècie era present, cap a començaments del segle XX, als Pirineus i als Ports de Tortosa. A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. D'aleshores ençà s'inicia un procés de recuperació i s'arriba als 84 adults l'any 2013, distribuïts en 42 territoris segurs a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
