El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va fer lluir aquesta setmana l’anunci que, per primera vegada des del 2015, cap escola de Catalunya començaria el curs amb una quota de castellà imposada des de la judicatura. "Cap aula aplicarà el 25% del castellà", va expressar el mateix dia en què tancava un pacte amb els sindicats perquè suspenguessin les convocatòries de vaga a canvi de satisfer la seva petició de reduir l’hora lectiva i que es contractessin, tot d’una, 3.500 mestres i professors. Ara, passada l’eufòria que acompanya els grans anuncis, els docents fan balanç entre la sensació de veure "un respir" lingüístic en aquest nou inici de curs i la consideració que la immersió està lluny de quedar garantida a curt termini. Alhora, en conversa amb NacióDigital, els sindicats majoritaris reivindiquen la treva amb què començarà el curs com una prova de foc perquè el Govern compleixi i posi data a la resta de reivindicacions expressades els últims mesos.
Una de les claus de l’escenari que s’obre ara entre Educació i els representants sindicals per al curs 2022-23 és la pressió que promet mantenir la comunitat educativa, més enllà de l’acord per reduir l’hora lectiva. Davant d’això, fonts de la conselleria expliquen a aquest mitjà que, havent fet l'"esforç" de mobilitzar 170 milions d’euros per fer possible la nova mesura, esperen que els sindicats siguin comprensius i prioritzin les demandes que no impliquin grans necessitats pressupostàries els pròxims mesos.
En segon lloc, per un problema de fons. Més enllà de les escoles amb mesures judicials a sobre, només un sindicat s’expressa partidari del que planteja la nova llei del català a les aules. És CCOO, que veu adient que cada direcció tingui marge per adaptar "el seu projecte lingüístic a la realitat del centre" com a mesura correctora de contextos en què predominen les comunitats castellanoparlants o catalanoparlants.
Altres sindicats s’expressen en la línia oposada. Martínez, de la UGT, reclama que Educació dissenyi un pla lingüístic conjunt "per a tots els centres de Catalunya que digui "això és així" i que no deixi marge perquè les direccions plantegin desigualtats entre escoles". Ho veu encara més greu Marc Martorell, de la Intersindical, que considera que si fins ara ja costava que es complís de facto amb el projecte d'immersió lingüística "ara és molt pitjor". "Tenim una llei que diu que cada centre escollirà l’idioma que s’hi parla", diu, en referència la nova normativa que contempla la possibilitat d’ampliar l’ús del castellà, etiquetat com a "llengua curricular", si la direcció considera que beneficia el projecte educatiu. "Hi haurà direccions que a partir d’ara estaran habilitades per dir que en aquella escola es parla en castellà i es relega el català", pronostica.
En el mateix sentit, Iolanda Segura assegura que plantejar el castellà com a llengua curricular “és fer-lo vehicular amb una disfressa”. En la mateixa línia, els plantejaments d’aquests sindicats incideixen en el fet que aquest nou marc normatiu ataca la igualtat d’oportunitats entre alumnes i accentua la creació de diferències entre centres. Per tot plegat, fent una valoració global de la situació del català a l’escola en aquest inici de curs, la portaveu d’USTEC veu "insuficient" el paper del Departament d’Educació.
De fet, reivindica que encara esperen que es concreti amb accions avaluables el pla del Govern per incrementar l’ús del català a l’escola. Una necessitat que considera urgent davant les dades presentades pel Consell Superior d’Avaluació de Catalunya. Aquell informe recollia que l’hàbit de parlar en llengua catalana entre els alumnes s’havia desplomat del 68% el 2006 al 21% el 2021, mentre que els professors que asseguraven que sempre es dirigien en català a l’aula havia caigut del 64% al 47% en el mateix període.
El pacte signat dijous passat remarca que aquestes peticions es discutiran abans que acabi l’any, però des de CCOO recorden que el departament ja els va arribar a posar sobre la taula un pla que arribava fins al 2025 i que contemplava la despesa de 490 milions d’euros. En aquella proposta, a més de la reducció de l’hora lectiva, que implicarà 170 milions d’euros, es projectaven altres reivindicacions que ara els sindicats prioritzen.
Una de les més remarcades, i que precisament no tindria cap cost econòmic, si bé toca el moll de l’os del projecte que fins ara ha defensat Educació, és el decret de plantilles. Tots els sindicats majoritaris incideixen de manera prioritària en què aquesta eina és discriminatòria i s’ha de canviar o eliminar. Aquest recurs permet que les direccions escullin de manera directa qui els encaixa més a l’hora de cobrir la baixa d’un perfil educatiu especial. Els sindicats veuen aquesta eina com un projecte que afavoreix la contractació "a dit" i que fins i tot ha afavorit discriminacions masclistes. "Ens hem trobat casos de dones que a les entrevistes els preguntaven quins eren els seus plans de futur, referint-se a si pensaven quedar-se embarassades", denuncia Lorena Martínez. En aquesta línia, recorden que si es prioritzés l’accés d’experiència i ordre per llistes s’evitarien aquestes ingerències.
Les reclamacions comunes s’acumulen. Encara no saben quan recuperaran l’adquisició del primer complement salarial a cap de 6 anys i no al cap de 9 anys, com passa actualment. Tampoc saben què passarà amb la reducció de dues hores que reclamen per als més grans de 55 anys. Ni si s’ampliarà significativament la plantilla de treballadors perquè es pugui desplegar com cal el decret d’escola inclusiva. "Falten molts professionals. Quan atens una persona amb un trastorn, a vegades deixes d’atendre la resta de la classe. I això s’ha de reforçar", insisteix Marc Martorell. Tampoc veuen bé que hi hagi algunes direccions que hagin cridat els docents a treballar les tardes de setembre, quan estava previst que només se n’ocupessin els monitors, del reforç horari.
"Ve un curs mogut", resumeix Xavier Massó, que també creu que caldrà seguir de prop com es desenvolupen alguns canvis com els nous currículums. Unes indicacions docents que encara no han rebut i que tenen el risc de ser "massa intervencionistes", valora el portaveu. A això també caldrà sumar-li el procés d’estabilització de 27.000 professors i mestres interins, que amoïna gran part dels representants sindicals.
Tot plegat fa pensar que els conceptes "treva" i "respir" seran protagonistes durant els pròxims dies, però no gaire més temps. Dijous passat, Cambray va anunciar que s’iniciava "una nova etapa" entre sindicats i departament. Els últims mesos de l’any posaran a prova aquesta nova relació. Sobretot si es té en compte que la immensa majoria de peticions laborals o bé impliquen esforços pressupostaris o bé impliquen que la conselleria renunciï a polítiques engegades recentment. Arribat el moment, Educació haurà de decidir.
- El Govern es compromet a reduir una hora lectiva de tots els docents, des d’infantil i primària a secundària, i a contractar 3.500 nous professionals a partir del gener.
- Durant el primer trimestre es durant a terme dos processos d'estabilització d'interins, que suposarà la incorporació de 27.000 funcionaris, i es faran oposicions per a 2.000 docents més.
- Es posa a prova la nova proposta del calendari avançat del curs escolar i d'un setembre amb monitoratge de lleure a la tarda, una iniciativa que els sindicats volen que es revisi en el futur.
- S'estrenen la gratuïtat de P2 a la pública i les ràtios reduïdes a P3, una tendència que docents i Educació coincideixen que s'ha d'estendre els pròxims anys a altres cursos.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
