Senyor director,
Regento un petit bar-restaurant a la vila de Tremp. Fa pocs dies em va arribar la factura de la llum i la meva sorpresa va ser que al mes de juliol s’havia incrementat exageradament, gairebé un 40% respecte de mesos anteriors. Enrabiada, en volia saber el motiu i em vaig posar en contacte amb Endesa, la meva distribuïdora, i em van dir que era degut al "Coste tope de gas RDL 10/2022", que s’aplica des del 15 de juny.
El motiu per escriure aquestes línies no és altre que manifestar el meu malestar profund perquè sempre paguem els plats trencats els mateixos: autònoms, PIMEs i, en menor impacte, les llars de tots els espanyols. He consultat amb altres restaurants de Tremp i a tots se’ls ha apujat la factura una barbaritat. Estem parlant que ara paguem d’entre 1.800, 2,070, 2.600 i 2.700 euros al mes.
El que més m’indigna és que a Espanya hi ha uns 76.000 polítics professionals, que entre sous, dietes i privilegis ens venen a costar 730 milions d’euros anuals. Aquí també cal sumar-hi els gairebé 8,5 milions d’euros que costa la Casa Reial.
Es calcula que hi ha un 20% de pensions no contributives, que paguem entre tots. Aquests tipus d’ajuts segurament hi ha persones que ho necessiten. Però també és cert que aquestes ajudes acaben afavorint que moltes persones no vulguin treballar podent-ho fer.
La pregunta és: perquè no s’abaixen els sous dels polítics com a mínim en un 10%? Això suposaria, arrodonint, un estalvi d’uns 75 milions d’euros anuals, que el podrien descomptar del “coste tope del gas” del que parlava més amunt, i deixar respirar als que, en definitiva, estem creant riquesa i llocs de treball. D’altra banda, sense entrar en el debat de si calen tants polítics, aprimant aquesta nòmina l’estalvi es podria multiplicar gairebé per 2.
Per acabar, no deixa de ser insultant el que diu el Real Decreto Ley 10/2022 que regula l’increment del preu de la llum, ja que assegura que “el objetivo que persigue, que no es otro que la reducción de los precios de la electricidad para los consumidores finales, tanto domésticos, PYMEs como industria”. Se’n riuen de nosaltres o ens prenen per rucs?
Sincerament, no entenc com som tan conformistes i no sortim cada dia al carrer a manifestar el nostre rebuig a aquesta manera de governar tan insolidària, mentre es gasten centenars de milions en inversions inútils o innecessàries que no fan més que afavorir la corrupció.
Senyors polítics: que no us estranyi que en properes eleccions generals i autonòmiques el vot en blanc o l’abstenció siguin majoritaris. Estic segura que fliparem amb el resultats, tant a Catalunya com a Espanya. No som rucs.
Marta Borrell i Sibat