Trobar l'equilibri entre els veïns i ser Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Aquest és un dels reptes majors que ha d'afrontar l'
Ajuntament de Baix Pallars. Així ho ha confirmat l'alcaldessa,
Anna Sentinella, que juntament amb la regidora
Carlota Canut s’han reunit recentment amb la Direcció General de Patrimoni per tractar els problemes que genera que tant
Gerri de la Sal com
Peramea també tinguin aquest grau de protecció.
En declaracions a
Pallars Digital, Sentinella explica que el fet que aquestes dues localitats siguin BCIN
suposa un "malestar" per als veïns. "A l'hora de realitzar obres,
els tràmits són més feixucs; han de passar per la comissió de Cultural", afirma. En paraules de l'alcaldessa, es tracta d'unes restriccions que "consten d'entendre" i que responen "a una qüestió d'imatge". A més, assegura que "els veïns no hi troben lògica" i que "és difícil fer obres sense cap ajuda".
Gerri i Peramea no poden instal·lar plaques solars al ser Bé Cultural d'Interès Nacional Foto: Casa Parramon
Per altra banda, Sentinella lamenta que ser BCIN
tampoc permet instal·lar plaques solars. "
És un contrasentit, i més tenint en compte l'aposta que s'està fent per les
energies renovables", explica. En aquest sentit, la reunió amb Patrimoni va servir per posar sobre la taula aquestes queixes, i per instar a la institució a que expliqui als veïns els beneficis de ser Bé Cultural d'Interès Nacional.
"La gent de Gerri i Peramea volen deixar de ser BCIN", alerta la batllessa. "Per aquest motiu, afirma, cal més informació i que surtin més ajudes perquè la gent tingui compensacions i vegi els beneficis". "
Ser BCIN és positiu i genera oportunitats, però no ha de ser una cotilla que dificulta la vida dels veïns. Si trobem l'equilibri, tothom hi guanya", afirmen des del consistori.
Com es declara un BCIN?
El primer pas perquè un element patrimonial sigui declarat com a BCIN és l'
incoació d'un expedient, iniciat per la pròpia Generalitat o bé a petició d'una altra institució. El següent és la instrucció d'aquest expedient, moment en què s'ha de donar veu als interessats i, en cas que es tracti d'un bé immoble, sotmetre'l a informació pública.
Per altra banda, la petició ha de comptar amb un informe favorable del
Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l'
Institut d'Estudis Catalans. Així mateix, l'expedient ha de contenir informes històrics o arqueològics, acompanyats de documentació gràfica i d'un informe detallat sobre l'estat de conservació del bé.
En tot cas, des de l'obertura de l'expedient, que ha de finalitzar amb la declaració de BCIN
en un màxim de 18 mesos, el règim de protecció s'aplica de manera immediata i provisional. Aquest fet suposa la
suspensió de la tramitació de llicències de parcel·lació, edificació o enderrocament, així com de les llicències ja concedides anteriorment.
El Pallars té actualment 89 Béns Culturals d'Interès Nacional
Segons dades del 2020, les comarques pallareses tenen un total de 89 elements patrimonials i arquitectònics declarats com a BCIN. D'aquests,
57 són al Pallars Jussà, on el municipi que més n'agrupa és
Isona i Conca Dellà, amb 12. Per la seva banda,
32 es troben al Pallars Sobirà, on Baix Pallars i
Alt Àneu en tenen 7.
Actualment, aspiren a entrar a la llista
l'Hospital de Cartró de la Vall Fosca i el
Tren de Capdella, conegut popularment com
la Rúbia, i que recentment es va posar de nou en funcionament. Els darrers elements patrimonials pallaresos en ser declarats com a BCIN són
els gravats medievals de la Vall d'Àssua el 2021, i
la ciutat romana d'Aeso, l'any 2019.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi