ACN | Un treball del professor i director de la càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Ganau, defensa la necessitat de potenciar les comunicacions transversals al Pirineu (est-oest) i plantejar enllaços cap a Europa que permetin la posada en marxa d'iniciatives econòmiques per tal que Pirineu no només se centri en el sector serveis i que contribueixin a fixar la població al territori. En aquest sentit, polítics i empresaris han posat els túnels de Comiols i de la Bonaigua i l'Eix Pirinenc com a prioritaris. Ganau ha defensat el treball de lobbys al Pirineu per definir aquestes infraestructures perquè es puguin emprendre quan hi hagi finançament.
En el marc d'una conferència organitzada pel Centre d'Infraestructures a la Cambra de Comerç de Lleida, el director de la càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la UdL, Joan Ganau, ha analitzat l'evolució que han tingut les infraestructures al Pirineu amb els anys i també ha plantejat reptes futurs que permetin la posada en marxa d'iniciatives econòmiques, que s'aturi la tendència cap al despoblament de la zona i que l'activitat econòmica del Pirineu només se centri en el sector serveis.
Joan Ganau ha explicat que la construcció de la xarxa d'infraestructures del Pirineu ha seguit un patró de nord-sud, seguint el curs dels rius Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre, mentre s'han descuidat aquelles infraestructures transversals (est-oest) que, segon ha dit, permetrien millorar les comunicacions internes entre el Pirineu, de la mateixa manera que els enllaços del Pirineu cap Europa. Ganau ha defensat així una xarxa més àmplia de carreteres que deixi enrere la tendència nord-sud i potenciï també les comunicacions transversals est-oest. També ha defensat la necessitat d'apostar d'una forma clara pel transport col·lectiu com ara el ferrocarril ja que considera que amb la línia de la Pobla no n'hi ha prou.
Tot i les històriques reivindicacions que es fan des de la plana com des del Pirineu de Lleida per millorar les comunicacions d'aquests territoris, Ganau ha remarcat que el Pirineu és un territori "fràgil" on no és fàcil endegar activitats econòmiques i marcat per una "orografia complicada" i, per això, considera que "les infraestructures s'han de cuidar molt". En aquest sentit, ha defensat la necessitat d'una "voluntat política clara" de les institucions catalanes, estatals i europees per millorar les comunicacions al Pirineu però també que des del territori es consensuï i es prioritzin les necessitats i s'exerceixi pressió perquè les infraestructures reclamades puguin obtenir finançament per a construir-se. Així, ha defensat la constitució de lobbys de pressió al Pirineu que treballin en aquest sentit i aprofitin aquests moments per definir projectes per tal que quan millori la situació de les finances públiques ja puguin iniciar-se.
Ganau ha explicat que ara per ara el Pirineu s'articula "exclusivament" a través dels eixos fluvials i, per això, comunicacions per exemple entre la vall de la Noguera Ribagorçana i Pallaresa "són gairebé inexistents". Així, ha remarcat que es triga més per anar de Sort al Pont de Suert que anar a Lleida. "No es pot pensar en un Pirineu articulat, ni en la futura vegueria del Pirineu, ni en un territori que funcioni si no es pot anar d'est a oest amb una certa tranquil·litat i amb períodes de temps curts", segons el professor de la UdL.
Tot i això, Joan Ganau ha remarcat que les infraestructures per sí soles no suposen un canvi ni el desenvolupament d'activitats tot i que esdevenen un instrument perquè es puguin tirar endavant. El professor de la UdL ha reconegut que en molts casos les carreteres al Pirineu "han servit més per buidar pobles que per lligar la seva població al territori", motiu pel qual ha defensat la importància des desenvolupament d'iniciatives econòmiques des del territori.
La importància de les comunicacions
Joan Ganau també ha defensat el paper "fonamental" que pot jugar el transport col·lectiu de viatgers en la millora de les comunicacions al Pirineu. En aquest sentit, ha diferenciat entre les comunicacions entre el Pirineu i la plana de Lleida i Barcelona, que segons el professor de la UdL ja existeixen en major o menor mesura, i les comunicacions internes entre el Pirineu. Sobre aquestes darreres, ha afirmat que la baixa densitat de població impedeix que hi hagi molta freqüència de pas fet que es pot solucionar en part amb el transport a la demanada.
La presentació de l'estudi ha comptat amb la participació d'alcaldes, diputats, responsables polítics així com d'empresaris de la plana i del Pirineu. Tots ells han denunciat la manca d'inversions històrica que ha patit el Pirineu en infraestructures i han defensat la necessitat d'aprofitar la situació actual per consensuar un pla estratègic sobre com han de ser les comunicacions del Pirineu amb Lleida, Catalunya i més enllà del Pirineu.
En aquest sentit, el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, ha dit que tot i que ara no hi ha diners cal aprofitar per redactar els projectes per tal que aquests puguin tirar endavant quan hi hagi disponibilitat pressupostària. Projectes com els túnels de Comiols, de la Bonaigua i l'Eix Pirinenc han estat algunes de les principals reivindicacions dels presents. També han defensat una millora de l'N-260.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
