Dijous, 21 de novembre de 2024
recerca

Josep Calvet guanya la 12ª beca de recerca del Pallars Jussà

El projecte presentat per l'historiador poblatà tracta sobre la presència de l'exèrcit a la comarca després de la Guerra Civil a través de la història del campament de Mascarell

Redacció Pallars | 8 de novembre de 2022 a les 11:27
Imatge del campament d'instrucció de reclutes de Mascarell, a Torralla | ACPJ / fons Jordi Farrús
L'historiador poblatà Josep Calvet ha estat el guanyador de la 12ª beca de recerca del Pallars Jussà Jesús Castells i Serra amb el projecte El campament militar de Mascarell (Toralla). La presència de l’exèrcit al Pallars després de la Guerra Civil. La beca està dotada amb 3.000 euros bruts, a més de la publicació del treball. El guanyador disposa ara d'un any per fer la recerca als fons documentals de l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, fer una conferència púbica explicant els resultats i publicar el llibre.

La proposta de Calvet gira entorn del campament d'instrucció de reclutes de Mascarell, que juntament amb la fàbrica de ciment de Xerallo, són dos dels àmbits més recordats per la gent de la Pobla de Segur i el Pallars durant els anys cinquanta i seixanta.  A Mascarell van complir el servei militar milers de nois, entre ells molts pallaresos. Tant Mascarell com Xerallo representaven els motors econòmics de la Pobla de Segur en uns anys en què el poble va patir un important desenvolupament econòmic i poblacional. Aquestes evidències que les persones més grans de la comarca posen de manifest, però, han estat molt poc investigades.


La realitat, exposa el projecte, és que l’exèrcit (en un primer moment les unitats franquistes que van ocupar la comarca l’any 1938) es va establir al Pallars Jussà l’abril d’aquell any i hi continua present, de manera ininterrompuda, fins a l’actualitat. És té coneixement amb força detall de tot el que envolta al que inicialment es va anomenar Campamento General Martín Alonso ubicat a Talarn i que més tard va esdevenir l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS). Ara bé, es desconeix que va succeïr en el període comprés entre el final de la Guerra Civil (1939) i la posada en funcionament del campament de Talarn (1959).

L’existència de documentació sobre la presència militar a la Pobla de Segur acompanyada de la possibilitat d’entrevistar a persones que van viure aquells anys obre la porta a plantejar un projecte de recerca seriós que permeti omplir el buit historiogràfic existent al voltant al campament de Mascarell i a tot allò que se’n va derivar des del punt de vista social, econòmic i d’ordre públic.

La supressió, l’any 2001, del servei militar a Espanya probablement ha tret de l’imaginari quotidià l’obligació que tenien els nois de passar una temporada, més o menys llarga segons l’època, lluny de casa formant-se militarment i coneixent una realitat fins aquell moment molt allunyada de la que tenien acostumat. El servei militar obligatori ha passat a la història, per la qual cosa probablement també té cert interès caracteritzar com era als anys cinquanta, en ple franquisme.

Aquesta recerca, doncs, ha de permetre descobrir i caracteritzar el Pallars Jussà dels anys cinquanta i seixanta del segle XX després que dins d’aquesta mateixa beca es recolzés l’any 2018 un treball sobre la cimentera de Xerallo. La progressiva desaparició, per raons d’edat, de tota una generació de pallaresos és un motiu de suficient pes perquè s’aprofiti aquesta recerca per recollir el seu testimoni.


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació