Senyor director,
En Lluís era un home, intel·ligent, especial... no passava inadvertit. El teatre era “la seva vida", li agradava també la història i el cinema, el seu món era el teatre, com fer millorar i donar confiança a les alumnes.
De jove va estar al grup del Ciervo de Sabadell. També va crear un grup de joves actors anomentat Filparranda a Sant Oleguer.
Nosaltres al Lluís el varem tindre de director a l’associació de veïns de Ca n’Oriac, el nostre grup de sis dones, varem riure moltíssim amb ell, un home que a pesar de la seva curta vida, ens ha deixat molts records. No li agradaven les fotos, el seu temps l’ocupava amb teatre i les seves filles.
Et recordarem com un home savi del teatre, però crec que eren les teves ganes de viure plenament aquesta vida i aprofitar el màxim cada instant, treballant i gaudint de cada moment, que et feia ser, Lluís, un director especial del teatre.
El solstici és cadascun dels dos moments de l’any en què el sol té màxima declinació respecte a l’equador celeste, i un passatge de la tardor a l’hivern, ha sigut el teu adeu.
Palmira Gabernet Picolo
Avís:
Els continguts publicats a la secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
.jpg)
