L'Audiència Nacional envia a judici Germà Gordó pel «cas 3%»

L'Audiència Nacional ha enviat aquest dimarts a judici l'exconseller pallarès Germà Gordó, el PDeCat, Convergència, i els extresorers convergents Daniel Osácar i Andreu Viloca per l'anomenat cas del 3%. En la seva resolució, el magistrat titular del jutjat central d'instrucció número 5, Santiago Pedraz, acorda l'obertura de judici oral respecte a un total de 30 persones físiques, entre elles polítics, empresaris i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i de 16 persones jurídiques.

La fiscalia, recordem, demana penes de fins a més de 21 anys de presó -18 anys i 10 mesos en el cas de Gordó- per organització criminal, frau, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona acusa Gordó, Viloca, Francesc Sànchez i Antoni Vives, entre altres, per frau a les administracions públiques, a Viloca, Sànchez i altres de tràfic d'influències, i a diversos empresaris del delicte de suborn.

Els demana penes de fins a dos anys i tres mesos de presó, fins a sis d'inhabilitació per a càrrec públic i prohibició de rebre ajudes públiques o tenir contractes amb l'administració, a més de multes i el decomís de més de 115.000 euros que la constructora COPISA va donar a les fundacions de CDC per obtenir l'adjudicació de les obres de la plaça de les Glòries.

Gordó, al capdamunt de la piràmide

 
En el seu escrit d'acusació, el fiscal anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de Govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d'anar dirigides les adjudicacions, a través d'un “control i seguiment” de les obres públiques. Per això reclama per a ell la pena de 18 anys i 10 mesos de presó i una multa de 4,6 milions d'euros.

Segons la fiscalia, Gordó va ser durant uns quants anys el contacte dels contractistes de la Generalitat amb CDC. "Aquest contacte, a més d'haver-se realitzat al marge de les vies legals i de la funció que li corresponia dins del govern català, va ser dirigit al benefici dels contractistes esmentats i al del partit polític a què pertanyia, objectius ambdós oposats al bé públic", sosté.

Altres notícies que et poden interessar