Junior Mackenzie actua aquest divendres a «Els Acústics del TME» de Lo Quiosc

ENTREVISTA A JUAN FORTEA (JUNIOR MACKENZIE)


A poc més de 24 hores per la seva actuació en territori pallarès, Pallars Digital conversa amb Juan Fortea, alter ego de Junior Mackenzie, per conèixer de primera mà què ens espera de la seva visita al Pallars.

Què ens portaràs el proper divendres a Lo Quiosc?

Un concert en format acústic a guitarra i veu on mostraré tant cançons del meu nou treball discogràfic Now That We Are Dead, com peces de discos anteriors. Aquest tipus de concerts sempre em resulten molt interessants, ja que es redueix la música a la seva essència original, al moment en què les cançons van ser gestades.

Com ha influït la pandèmia en la teva carrera artística? Creus que el malson s'acaba?

Tant la pandèmia com la postpandèmia han destrossat el sector de manera devastadora per als artistes independents. En el meu cas, ha suposat (i segueix suposant) un gran esforç per poder seguir amb la meva activitat. Al meu entendre, els artistes més mainstream o més ben posicionats que compten amb grans segells o suports institucionals, amb prou feines s'han despentinat amb la crisi pandèmica. És més, diria que els ha permès augmentar els seus caixets, ja que els programadors no volen prendre riscos i van sempre a allò segur. Necessitem que es generi una nova consciència social sobre l'art en general o dubto molt que millorin les coses.

És la primera vegada que actues al Pallars. Què n’esperes, d’aquest concert?

Sí, és la primera vegada que actuo al Pallars. Cada territori nou que exploro musicalment és una gran experiència per a mi. Sempre es coneix gent, guanyes nous oients i et permet vendre discos (una cosa cada cop més complexa). La meva única expectativa quan toco és que tant el púbic com jo gaudim de la gran experiència que és la música.

Per què és tan complicat actuar en territoris allunyats de la gran capital, com és el nostre?

Darrere una gira d'un músic independent, com és el meu cas, hi ha molta feina. Moltes hores d'oficina que massa vegades no generen més que invertir temps a fons perdut davant de l'ordinador enviant correus o fent trucades per aconseguir tancar una actuació amb un caixet que permeti desplaçaments i guanyar-se la vida. En la meva experiència, els “territoris allunyats” com dius tu, són els llocs on m'han rebut millor. Com que hi ha una oferta cultural menor en comparació a les grans ciutats, el públic té més ganes de conèixer coses noves. D'altra banda, l'oferta cultural està supeditada massa vegades a agents de contractació que tenen monopolitzades determinades zones, als quals és molt complex accedir-hi perquè tinguin en compte la teva proposta.